Tres universitats catalanes lideren el r¨¤nquing de l¡¯educaci¨® superior

Tres universitats catalanes i la Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia lideren la classificaci¨® general d'universitats espanyoles U-Ranking, realitzada per la Fundaci¨® BBVA. El podi l'ocupen la Universitat Pompeu Fabra ¡ªamb una puntuaci¨® d'1,6¡ª, seguides de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, i la Polit¨¨cnica de Catalunya i Val¨¨ncia, que reben un 1,4. La quarta edici¨® d'aquest informe confirma que les millors universitats d'Espanya se situen, majorit¨¤riament, a les grans ¨¤rees metropolitanes. La quarta i cinquena posici¨® l'ocupen la Universitat Aut¨°noma de Madrid i la Universitat Carlos III, que ha empitjorat la seva puntuaci¨® respecte al 2015. La Universitat de Barcelona, en vuit¨¨ lloc, ha millorat l'¨²ltim any.?

Aquest informe, realitzat per la Fundaci¨® BBVA i l'Institut Valenci¨¤ d'Investigacions Econ¨°miques, analitza 61 universitats que representen m¨¦s del 95% del sistema universitari.

L'edici¨® del 2016 de l'U-Ranking situa la Universitat de Navarra i la Pompeu Fabra com les millors en doc¨¨ncia i la Universitat Aut¨°noma de Barcelona com a l¨ªder en investigaci¨®. Les millors en innovaci¨® i desenvolupament tecnol¨°gic s¨®n la Polit¨¨cnica de Catalunya, la Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia, i la de Madrid. L'estudi, que tamb¨¦ avalua l'evoluci¨® del rendiment de les universitats espanyoles en els tres ¨²ltims anys (del 2013 al 2016), detecta una millora de 5,6 punts percentuals, encara que tamb¨¦ parla d'un estancament entre el 2015 i el 2016.

Les universitats p¨²bliques dominen el r¨¤nquing general ¡ªde les 16 primeres, 14 s¨®n p¨²bliques¡ª, el d'investigaci¨® ¡ªles 13 primeres s¨®n p¨²bliques¡ª i el d'innovaci¨® i desenvolupament tecnol¨°gic ¡ªles 11 primeres s¨®n p¨²bliques.

Segons l'informe, els resultats docents de les universitats privades superen en un 8% la mitjana del sistema universitari, i se situen per sobre de la mitjana 8 de les 13 universitats privades analitzades. En canvi, ofereixen resultats molt pobres en investigaci¨®, se situen en conjunt un 36% per sota de la mitjana. L'excepci¨® ¨¦s la Universitat de Navarra, que la supera. En innovaci¨® i desenvolupament tecnol¨°gic, els resultats de les privades s¨®n millors, 6 de les 13 universitats privades analitzades es col¡¤loquen per sobre de la mitjana del sistema en aquestes activitats.

El sistema universitari m¨¦s potent d'Espanya ¨¦s el catal¨¤, amb un ¨ªndex de rendiment situat un 20% per sobre de la mitjana. El segueix de prop el de Cant¨¤bria (amb una sola universitat, amb un rendiment d'un 12% per sobre de la mitjana) i, en tercer lloc, la Comunitat Valenciana (11%), Navarra (10%), Balears (8%) i la Comunitat de Madrid (3%). Els autors subratllen que ¡°entre els sistemes universitaris regionals situats per sota de la mitjana cal distingir diversos esglaons: alguns no estan gaire allunyats de la mitjana ¡ªArag¨®, Gal¨ªcia, Andalusia¡ª, per¨° els d'Extremadura, Can¨¤ries o La Rioja se'n separen m¨¦s d'un 20%¡±.

Aquestes importants difer¨¨ncies, i sobretot les existents entre universitats, s'han de tenir en compte en valorar la situaci¨® del sistema universitari espanyol, ja que ¨¦s un conjunt heterogeni. Els autors adverteixen que ¡°no t¨¦ sentit ignorar aquesta circumst¨¤ncia en dissenyar les pol¨ªtiques universit¨¤ries i els objectius de millora. Aquests no poden ser els mateixos per a universitats que s¨®n molt diferents perqu¨¨, encara que totes comparteixen la mateixa denominaci¨® institucional, les missions que cadascuna considera, les estrat¨¨gies que desenvolupen i les oportunitats que els ofereixen els seus entorns s¨®n diferents¡±.