El catal¨¤, una altra batussa

El manifest presentat aquesta setmana per m¨¦s de dos-cents acad¨¨mics defensant una futura rep¨²blica catalana on solament el catal¨¤ tingui consideraci¨® de llengua oficial ha revifat el cl¨¤ssic debat sobre els efectes de les pol¨ªtiques monoling¨¹es i ha tingut una especial incid¨¨ncia en el m¨®n independentista en la mesura que tant ERC com Junts pel S¨ª han dibuixat una Catalunya independent biling¨¹e. De fet, tant CDC com ERC han rebut amb incomoditat i sorpresa el document que firmen, entre d¡¯altres, Irene Rigau i Carod-Rovira. Ciutadans l¡¯ha considerat xen¨°fob, el PP l¡¯ha titllat de totalitari i Catalunya S¨ª que es Pot l¡¯ha considerat un disbarat.

Albert Branchadell (Ara, 30 mar?), que titlla el manifest de "rebequeria", ?recorda que de manifestos semblants n¡¯hi va haver l'any 2003 i l'any 2012 i que tots beuen ¡°d¡¯alguna manera del manifest anterior de l¡¯Associaci¨® per a les Noves Bases de Manresa?Per a un nou estatut social de la llengua catalana¡±, de l¡¯any 1997. El manifest del Grup Koin¨¦ ¨¦s ¡°una mostra de la resist¨¨ncia d¡¯un sector del sobiranisme catal¨¤ a acceptar el que els principals l¨ªders sobiranistes ja han acordat i la majoria de l¡¯electorat sobiranista ja ha avalat amb el seu vot¡±. ¡°Entre el monoling¨¹isme -rom¨¤ntic o jacob¨ª- i la ¡°ideologia biling¨¹ista¡± que el Grup Koin¨¦ utilitza d¡¯esp¨¤rring hi ha una ¨¤mplia gamma de propostes que es podrien aixoplugar sota l¡¯ep¨ªgraf de l¡¯oficialitat asim¨¨trica -un terme que per cert no ha encunyat cap ¡°colon¡± ling¨¹¨ªstic ni cap ¡°encobridor¡± de la subordinaci¨® del catal¨¤ sin¨® una de les persones que l¡¯ha denunciat amb m¨¦s tenacitat: l¡¯exeurodiputat per ERC, exsecretari de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica i monoling¨¹ista conven?ut (fins que va caure del cavall) Bernat Joan i Mar¨ª¡±

El biling¨¹isme ¨¦s una ideologia centralista, colonial, emanada del poder de l¡¯Estat espanyol (Carme Laura-Gil)

Carme Laura-Gil, consellera d¡¯Educaci¨® entre 1999 i 2003 i una de les signants del manifest, ha replicat a les cr¨ªtiques. ¡°El biling¨¹isme ¨¦s una ideologia centralista, colonial, emanada del poder de l¡¯Estat espanyol i malauradament, i amb una ingenu?tat pol¨ªtica alarmant, hi ha partits independentistes que adopten el biling¨¹isme com una estrat¨¨gia de captaci¨® de vots, una manera populista i paternalista de segregaci¨® social que impossibilita el sentiment col¡¤lectiu de pertinen?a a un mateix poble. Xenof¨°bia?, com us hi atreviu?. Mai no us obligaria a estimar la llengua catalana, per¨° s¨ª a respectar-la; mai no us obligaria a abandonar la vostra per¨° s¨ª a con¨¨ixer la de tots que no pot ¨¦sser altra que la territorial, la pr¨°pia de Catalunya¡±.

El Fil¨°leg F. Xavier Vila afirma, en canvi, que ¡°els pressup¨°sits del manifest grinyolen. De fet, la socioling¨¹¨ªstica no diu pas que per normalitzar una llengua calgui imperativament el monoling¨¹isme oficial. ?s clar que aix¨° sovint ha funcionat. Altres vegades, per¨°, ha resultat contraproduent. Al Regne dels Pa?sos Baixos Units, ara fa quasi dos segles, l¡¯intent d¡¯imposar el neerland¨¨s com a llengua oficial ¨²nica va conduir a la independ¨¨ncia de B¨¨lgica (...)Per sort, es pot avan?ar cap a la normalitzaci¨® des del pluriling¨¹isme (...)En societats democr¨¤tiques, l¡¯oficialitat ¨²nica ¨¦s el resultat d¡¯un ampl¨ªssim consens social, no pas el m¨¨tode per arribar-hi¡± I, acaba, recordant que el monoling¨¹isme oficial no ¨¦s ¡°l¡¯¨²nica via per arribar a la normalitat ling¨¹¨ªstica¡±.

En societats democr¨¤tiques, l¡¯oficialitat ¨²nica ¨¦s el resultat d¡¯un ampl¨ªssim consens social, no pas el m¨¨tode per arribar-hi (F. Xavier Vila)

Per a Tayssir Azouz, traductor, ¡°hi ha gent que, enlloc de debatre i argumentar, prefereix prostituir la llengua fent creure que una hipot¨¨tica oficialitat ¨²nica del catal¨¤ ¨¦s un atac a la llengua castellana. A banda de deshonesta, ¨¦s una actitud molt miserable sabent perfectament que la llengua castellana no ¨¦s una llengua amena?ada a Catalunya¡±. Tot i que admet que l¡¯oficialitat d¡¯una llengua no garanteix la seva superviv¨¨ncia, ¡°l'oficialitat d'una llengua ¨¦s un gest m¨¦s simb¨°lic que no pas pr¨¤ctic. Per¨° resulta que el catal¨¤ necessita, a banda dels gestos pr¨¤ctics, accedir a m¨¦s espais simb¨°lics per seguir la seva normalitzaci¨®. L'oficialitat ¨²nica n'¨¦s un¡±.

Ben diferent ¨¦s el criteri de Xavier Mart¨ªnez Celorrio i Llu¨ªs Cabrera. Consideren que els qualificatius que es mereixen els conciutadans ¡°aprensius i sensibles¡± del grup Koin¨¦ que ha impulsat el manifest s¨®n: Paternalisme, elitisme indignat i assimilacionisme. ¡°Despr¨¦s de d¨¨cades i segles de patir un dur assimilacionisme hisp¨¤, res com repetir la f¨®rmula amb els colons impurs de la nova Rep¨²blica que es resisteixen o parlen malament el catal¨¤. Tot sigui per posar la llengua catalana en l¡¯altar sagrat preeminent, a for?a de llei i amb proves que serien semblants a les de neteja de sang, com es feia a l¡¯Espanya decimon¨°nica (...) Si aix¨° han apr¨¨s dels seus colonitzadors, m¨¦s els val que llegeixin alguna cosa del pensament postcolonial i moderin les seves angoixes i presses identit¨¤ries¡±. Jos¨¦ Garc¨ªa Dom¨ªnguez (Abc, 3 abil) escriu que ?la Rep¨²blica catalana hauria de declarar il¡¤legal la laringe de Gabriel Rufi¨¢n. "Per qu¨¨ permetre que els xarnegos puguin votar si ells, com el seu male?t idioma, tampoc poden acreditar tres segles de resid¨¨ncia?"

Ja ho veieu, Junqueras, Tard¨¤, Rufi¨¢n, Ba?os¡­ Sou en realitat els neobotiflers (Joan Oll¨¦)

Salvador Cot teoritza que la milit¨¤ncia ling¨¹¨ªstica nom¨¦s identifica una franja ¨Cmajorit¨¤ria, potser, per¨° parcial¨C de la societat catalana. La resta dels ciutadans poden sentir m¨¦s o menys afecte per la llengua catalana, per¨° no hi militen. ?s m¨¦s, molts ni tan sols l'utilitzen mai. ¡°I aquest gruix de ciutadans s¨®n decisius per aconseguir traspassar la barrera del cinquanta per cent que donaria legitimitat a la reivindicaci¨® a tots els nivells, incl¨°s l'internacional. La t¨¤ctica pol¨ªtica, per tant, recomana relaxar el projecte socioling¨¹¨ªstic de la futura Rep¨²blica. D'alguna manera, la paradoxa ¨¦s que per guanyar caldr¨¤ relaxar els principis. Fins i tot els fundacionals¡±.

Vicens Villatoro, un dels signants del manifest, defensa que el proc¨¦s tamb¨¦ va de llengua. ¡°Dir que aix¨° va, tamb¨¦, de llengua ¨¦s dibuixar un terreny per a la discrep¨¤ncia amb l¡¯espanyolisme pol¨ªtic a Catalunya, que ¨¦s la base de l¡¯unionisme, i que ha fet de la llengua -en direcci¨® contr¨¤ria, per¨° no sim¨¨trica- la seva bandera principal. Per¨° ¨¦s tamb¨¦ manifestar la discrep¨¤ncia respecte a un discurs en qu¨¨ aix¨° de la independ¨¨ncia i aix¨° del catalanisme va nom¨¦s d¡¯impostos, d¡¯infraestructures, de trens, d¡¯aeroports i de serveis p¨²blics. De diners. I ¨¦s cert, al meu parer, que va d¡¯aix¨°, per¨° no nom¨¦s d¡¯aix¨°¡±.

Joan Oll¨¦, despr¨¦s de criticar diverses frases del manifest, creu que ¡°el premi de la cr¨ªtica¡± se l'emporta, ¡°per analfab¨¨stia, aquella l¨¤pida que sentencia que ¡°el proc¨¦s constituent ha d'evitar que la nova constituci¨® catalana tanqui en fals el problema ling¨¹¨ªstic, ja que potser ser¨¤ el m¨¦s important de la nova rep¨²blica, perqu¨¨ afecta la base de la cohesi¨® social¡±.¡±Ja ho veieu, Junqueras, Tard¨¤, Rufi¨¢n, Ba?os¡­ Sou en realitat els neobotiflers". Una idea que tamb¨¦ es troba a l'article de Xavier Sard¨¤ (El Peri¨®dico, 3 abril): "Vaja, que per als ling¨¹istes radicals, els d'Esquerra, els de Converg¨¨ncia i els de S¨²mate s¨®n uns botiflers idiom¨¤tics".

Albert S¨¢ez, al mateix diari (El Peri¨®dico, 2 abril), escriu que ¡°els autors d'aquest manifest tornen al paradigma etnicista i colonial: Catalunya no existiria si no tingu¨¦s una llengua pr¨°pia i ha sigut ¡°dominada¡± no nom¨¦s per l'Estat sin¨® tamb¨¦ per la meitat dels seus habitants. Van ser aquesta mena de plantejaments els que van fer durant segles de l'independentisme un moviment residual, no nom¨¦s al pa¨ªs sin¨® principalment dins del catalanisme (...)La desvinculaci¨® entre llengua i ciutadania no ¨¦s doncs una mera t¨¤ctica de l'independentisme per cr¨¦ixer, sin¨® que forma part del nucli dur del catalanisme. Els nervis gremials han tra?t tot un moviment c¨ªvic. Els seus l¨ªders, si encara existeixen, se la juguen en aquest envit: o l'aturen o l'independentisme tornar¨¤ a ser residual com quan el dirigien alguns dels signants¡±.

Des de les peces editorials, El Peri¨®dico (2 abril) titlla d¡¯alarmista el manifest i defensa que aquesta crida no enfortir¨¤ el catal¨¤ ¡°i amb tota seguretat no eixamplar¨¤ la base social del sobiranisme¡±. El Mundo titula ¡°Creuada sect¨¤ria del nacionalisme contra l¡¯espanyol¡± i qualifica el manifest d¡¯un mal acudit, tot i que podria ser una cosa molt seriosa si alguna vegada Catalunya es desconnect¨¦s.

Qui ¨¦s responsable del d¨¨ficit. Aquesta setmana, el Govern espanyol ha reconegut que no complir¨¤ amb el nivell de d¨¨ficit comprom¨¨s per a l¡¯any 2015. El ministre d¡¯Hisenda, Crist¨®bal Montoro, quan va fer p¨²bliques les xifres, de seguida va assenyalar el principal culpable: les administracions auton¨°miques amb Catalunya al capdavant. Tamb¨¦ va admetre un problema en els comptes de la Seguretat Social.

El divendres, aquest va ser un tema editorial un¨¤nime, encara que hi ha notables discrep¨¤ncies a l¡¯hora d¡¯assenyalar els principals responsables.

Abc ho t¨¦ clar ¡°l¡¯origen d¡¯aquest desequilibri deriva dels excessos comesos per la majoria de les comunitats aut¨°nomes (...) Els canvis de govern que han protagonitzat nombroses regions, amb l¡¯arribada al poder de coalicions d¡¯esquerra disposades a disparar la despesa i dificultar la creaci¨® de riquesa, ha perjudicat el sanejament dels pressupostos auton¨°mics¡±. La Raz¨®n ¨¦s del mateix parer: ¡°El malbaratament auton¨°mic posa en risc el creixement¡±. Per a El Mundo l¡¯explicaci¨® tamb¨¦ ¨¦s en el descontrol auton¨°mic (encara que el cost de celebrar eleccions l¡¯any 2015 podria ser una ra¨® conjuntural) i en el preocupant problema estructural de la Seguretat Social. La principal conseq¨¹¨¨ncia de tot aix¨°, destaca, ¨¦s que l¡¯any 2016 qui governi haur¨¤ de fer un ajust de 24.000 milions d¡¯euros si vol aconseguir l¡¯objectiu fixat de d¨¨ficit (un 2,8% del PIB).

PuntAvui, en canvi, es pregunta com ¨¦s possible que dos dels territoris amb les economies m¨¦s din¨¤miques de l¡¯Estat, (Catalunya i Val¨¨ncia) tinguin els d¨¨ficits p¨²blics m¨¦s elevats. ¡°Si Catalunya pogu¨¦s reduir a la meitat el drenatge fiscal a qu¨¨ est¨¤ sotmesa des de fa d¨¨cades no nom¨¦s compliria el l¨ªmit del d¨¨ficit, sin¨® que fins i tot tindria super¨¤vit¡±. L¡¯Ara recorda que Montoro va fer una rebaixa fiscal abans de les eleccions ¡°en un intent desesperat de retenir vots¡± que ha costat m¨¦s de 7.000 milions. Per altra banda, els ajustos imposats a les autonomies a m¨¦s d¡¯injustos i poc equitatius comparats amb els de l¡¯Estat ¡°s¨®n senzillament irrealitzables perqu¨¨ no nom¨¦s posarien en perill l¡¯estat del benestar sin¨® que podrien dur al col¡¤lapse el sistema auton¨°mic¡±. El Peri¨®dico titula ¡°L¡¯engany del d¨¨ficit¡± i recorda que el Govern s¡¯havia reservat la part del lle¨® del marge de d¨¨ficit, obligant les autonomies a ajustar-se a un raqu¨ªtic 0,7% quan s¨®n precisament les comunitats les que suporten la despesa social. El diari acusa el govern de Rajoy d¡¯amagar la realitat als seus ciutadans i a Europa.

La Vanguardia subratlla que aquest descontrol tindr¨¤ serioses conseq¨¹¨¨ncies sobre la credibilitat d¡¯Espanya davant la UE i els mercats internacionals. El principal responsable, escriu, ¨¦s el Govern espanyol que, en un any electoral, va relaxar el control de la despesa i va fer una rebaixa d¡¯impostos malgrat les advert¨¨ncies de la UE. El diari fa extensiva la responsabilitat pol¨ªtica a Catalunya i a la Comunitat Valenciana, que han superat amb escreix els objectius de d¨¨ficit i aix¨° augmenta la seva fragilitat financera davant de l¡¯Estat i dels mercats. L¡¯editorial conclou que la situaci¨® ¨¦s preocupant. ¡°No quadren els n¨²meros en els comptes p¨²blics ni tampoc al Parlament per formar govern¡±.