Rescatar el biling¨¹isme (i 2)

D¨¨iem la setmana passada, en un article que no havia de tenir la continu?tat present (ja em disculparan, per¨° ha estat una setmana intensa per al gremi dels ling¨¹istes), que f¨®ra interessant que el concepte de biling¨¹isme serv¨ªs per fomentar la llengua catalana, en el benent¨¨s que el biling¨¹isme no havia de ser posar-se a duplicar r¨¨tols ni enviar cartes amb el catal¨¤ a l¡¯anvers i el castell¨¤ al revers (quan me n¡¯arriba una sempre penso que em tracten d¡¯imb¨¨cil). Sin¨® que es tractaria de la capacitat de l¡¯individu de parlar dues lleng¨¹es amb un grau de compet¨¨ncia elevat i equivalent.

Des d¡¯aquest punt de vista, i si assumim la premissa que parlar tant catal¨¤ com castell¨¤ ¨¦s un benefici social i personal per al ciutad¨¤ (i fins i tot cognitiu, si s¨®n certs alguns estudis), ¨¦s funci¨® de l¡¯administraci¨® assegurar aquest coneixement i posar les bases per a l¡¯¨²s possible de totes dues lleng¨¹es, i en cap cas dissenyar un espai p¨²blic biling¨¹e que garanteixi el dret de ser monoling¨¹e. Aix¨ª, paradoxalment, defensar el biling¨¹isme equivaldr¨¤ a apostar m¨¦s que mai per les mesures de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, d¡¯acord amb les dades de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics 2013, que revelen que els ciutadans que parlen castell¨¤ per¨° no parlen catal¨¤ avui a Catalunya s¨®n 1.200.000.

Queda, doncs, un espai per a la justificaci¨® leg¨ªtima de la prevalen?a de la llengua catalana en el territori que li ¨¦s propi, digue-li futur estat o no, al capdavall aix¨° poc importa atenent al fet que altres lleng¨¹es s¨ª que en disposen i tenen una vida m¨¦s ag¨°nica que la nostra. I queda tamb¨¦ un espai ideol¨°gic que justifiqui la implicaci¨® de la ciutadania no nom¨¦s en l¡¯adquisici¨® d¡¯habilitats sobre la llengua sin¨® tamb¨¦ en el seu ¨²s, en un imperatiu que no ha de ser ent¨¨s com una obligaci¨®, ni com un deure de pa¨ªs o patri¨°tic, sin¨® com un comprom¨ªs civil basat en la normalitat. I aqu¨ª tenen feina els partits de l¡¯esquerra, tant la sobiranista com la federalista i la confluent, perqu¨¨ ¨¦s en el seu electorat on es troba la bossa de possibles catalanoparlants m¨¦s nombrosa. Sense ells i el seu biling¨¹isme, el catal¨¤ no se¡¯n sortir¨¤.

La q¨¹esti¨®, per¨°, ¨¦s si Catalunya ¨¦s tamb¨¦ territori propi del castell¨¤, ateses les cr¨ªtiques que desperta la seva consideraci¨® d¡¯exogen, un qualificatiu que no pot ser m¨¦s encertat. Dir que el castell¨¤ ¨¦s una llengua ex¨°gena ¡ª¨¦s a dir, una llengua vinguda de fora¡ª no hauria d¡¯atribolar ning¨². Sobre aquest particular han de prevaler les condicions de territorialitat i d¡¯historicitat, i la mateixa filologia ¡ªla filologia hisp¨¤nica¡ª no deixa gaires dubtes per dissipar: qualsevol que es miri els manuals d¡¯hispan¨ªstica (de dialectologia o hist¨°ria de la llengua) s¡¯adonar¨¤ de l¡¯escassesa que impera sobre el castell¨¤ de Catalunya com a mat¨¨ria d¡¯inter¨¨s. De fet, es va parlar castell¨¤ de manera transversal i, sobretot, interclassista molt abans a Am¨¨rica que a Catalunya.

Ara b¨¦, una llengua transmesa d¡¯una generaci¨® a la seg¨¹ent no pot ser considerada eternament ex¨°gena. El mateix catal¨¤ de Mallorca o l¡¯Alguer ¨¦s, al capdavall, tamb¨¦ exogen, per¨° ning¨² no dubta avui de la seva condici¨® patrimonial innegable. Suposo que ¨¦s una q¨¹esti¨® de temps i de verificar que la llengua es mant¨¦ en la transmissi¨® intergeneracional de manera ininterrompuda, i fa d¨¨cades que, per al cas de la llengua espanyola, el cron¨°metre ja est¨¤ en marxa. El debat ¨¦s ajornable per¨° inevitable: el castell¨¤ ha vingut per quedar-se, i tard o d¡¯hora el catalanisme haur¨¤ d¡¯encarar el problema de fons, que no ¨¦s altre que acceptar o decidir si el castell¨¤ ¨¦s o no llengua pr¨°pia de Catalunya.