Rescatar el biling¨¹isme

El m¨¦s trist de tot plegat ¨¦s veure com, des de files autoritzades del catalanisme i la catalan¨ªstica, s¡¯ha entregat (ser¨¦ m¨¦s cru: s¡¯ha regalat) el concepte de biling¨¹isme al rival intel¡¤lectual i pol¨ªtic. El biling¨¹isme, avui, t¨¦ un desprestigi entre sectors sensibles a la llengua catalana proporcional a l¡¯afecte que li professen els cr¨ªtics amb les mesures de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, en una trista, dissortada dial¨¨ctica en la qual s¡¯acaba asseverant que el biling¨¹isme mata o que no s¡¯assolir¨¤ la normalitat ling¨¹¨ªstica plena fins que no hi hagi gent, a Catalunya, que no s¨¤piga castell¨¤. Ens hem tornat ben bojos.

Se¡¯ns diu que, com mostra la realitat de les lleng¨¹es minoritzades, el biling¨¹isme ¨¦s l¡¯estadi previ de la substituci¨® ling¨¹¨ªstica, i certament ¨¦s aix¨ª. Es produeix substituci¨® quan una generaci¨® significativa de parlants que ¨¦s biling¨¹e en la llengua recessiva i en la llengua dominant abandona la primera (la que parla amb els pares) per parlar la segona amb els fills. Vet aqu¨ª l¡¯amena?a real del biling¨¹isme, per¨° vet aqu¨ª, tamb¨¦, el proc¨¦s que sistem¨¤ticament ha esquivat la llengua catalana, almenys a Catalunya. Nom¨¦s en sectors de la burgesia liberal barcelonina es pot verificar hist¨°ricament una voluntat d¡¯aband¨® de la llengua en l¡¯¨¤mbit familiar, per¨° no entre el gros de la poblaci¨®. Per motius no del tot ben escrutats, els catalanoparlants no hem interromput ni interrompem la transmissi¨® de la llengua, cosa que desmentiria la ¡ªper a alguns¡ª tan innegable i inevitable substituci¨®.

A Catalunya el castell¨¤ que es parla (tret d¡¯aquesta minoria burgesa) ¨¦s el portat per successives migracions, que han trobat les condicions pol¨ªtiques i socioecon¨°miques suficients per mantenir la seva llengua d¡¯una generaci¨® a la seg¨¹ent. No sempre, per¨°. Sabem que la primera immigraci¨® castellanoparlant, al voltant de 1880, va fer un proc¨¦s d¡¯incorporaci¨® al catal¨¤ (ens en parla ?ngel Guimer¨¤ en el seu discurs de l¡¯Ateneu el 1895), i tamb¨¦ ho va fer la segona, la de 1920, com b¨¦ relata en aquest cas Paco Candel. ?s a partir de la immigraci¨® del franquisme (que per volum i condicions pol¨ªtiques no va tenir acc¨¦s al catal¨¤) que el castell¨¤ arrela amb for?a com a llengua de transmissi¨® intergeneracional.

Hi ha per¨°, tamb¨¦ en aquest cas, un proc¨¦s d¡¯incorporaci¨® al catal¨¤, si es vol m¨¦s lent que en els casos anteriors, per¨° documentable a partir de les dades de coneixement de la llengua des dels anys vuitanta. Es confirma, contra els mals auguris, una atracci¨® cap a la llengua catalana a trav¨¦s de quatre estadis: el coneixement, l¡¯¨²s, la identificaci¨® i la transmissi¨®, fins al punt que hi ha persones que parlen als fills en catal¨¤ tot i tenir el castell¨¤ de llengua materna. ?s just a la inversa del que sempre es tem que passi amb el catal¨¤, per¨° amb uns subjectes que acaben aportant nous parlants a la llengua catalana, tant ells mateixos com els propis fills. I ho fan a trav¨¦s d¡¯un vehicle indispensable: el biling¨¹isme, en aquest cas en catal¨¤.

?s imprescindible que aquest fenomen es continu? produint. Si nom¨¦s transmeten el catal¨¤ els catalanoparlants (i suposem que aquesta transmissi¨® arriba te¨°ricament a l¡¯infinit), la llengua no desapareixer¨¤ mai, per¨° els percentatges de coneixement i ¨²s seran cada cop menors, ja que no sembla que Catalunya estigui disposada a renunciar als seus est¨¤ndards de qualitat de vida i a ser terra d¡¯acollida. Segur que seguiran venint persones d¡¯altres contrades, les quals, poc o molt, seguiran mantenint les seves lleng¨¹es, i tanmateix ¨¦s vital que, en alguna mesura, aquestes persones se sentin atretes cap a la llengua catalana.

I aqu¨ª hem badat. Mentre, en els ¨²ltims anys, la intel¡¤lectualitat filol¨°gica patia pel futur del catal¨¤ o maldava per arribar a Europa, o actualment es perd en els debats sobre l¡¯oficialitat en l¡¯estat propi, hem deixat que el concepte de biling¨¹isme sigui retor?at pels partidaris de desmantellar la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, que li han atribu?t un sentit completament espuri: avui defensar el biling¨¹isme ja no ¨¦s pretendre que tothom s¨¤piga catal¨¤ i castell¨¤ amb uns nivells ¨°ptims i equivalents, sin¨® assegurar a trav¨¦s de l¡¯administraci¨® que totes dues lleng¨¹es gaudeixen de les mateixes condicions en els serveis p¨²blics, tot deixant els sectors privats a merc¨¨ del lliure mercat. I avui tristament, dissortadament, defensar el biling¨¹isme equival a garantir el dret de viure en castell¨¤ a Catalunya, no a promoure l¡¯aprenentatge i l¡¯¨²s del catal¨¤ com un benefici social i personal.

El debat ¨¦s molt m¨¦s fondo del que es planteja en manifestos i r¨¨pliques, i t¨¦ a veure amb la definici¨® de conceptes essencials d¡¯una comunitat de parlants que ja fan anar dues lleng¨¹es. M¨¦s que alimentar una pol¨¨mica que, en qualsevol cas, estar¨¤ en mans de la pol¨ªtica, la feina dels ling¨¹istes i fil¨°legs compromesos ha de ser rescatar el concepte de biling¨¹isme d¡¯aquells que el perverteixen, i, si pot ser, aconseguir que remi a favor.