El discurs

Debat sobre la Rambla. Una altra vegada. La v¨ªctima simb¨°lica d'un model de ciutat ja caducat ¡ªun model acumulatiu, capa? d'explotar la ciutat fins a esgotar-la¡ª clama per la seva redempci¨®. No canviar¨¤ la Rambla si no canvia el model, per¨° aix¨° no treu que la Rambla t¨¦ el diagn¨°stic fet des de fa anys. Merc¨¨ Homs, la regidora anterior, va cosir el teixit del diagn¨°stic amb puntada fina, per¨° el seu pla, m¨¦s aviat t¨ªmid, no es va implantar. Ara Gala Pin em diu que l'important ¨¦s establir prioritats. ?s clar que s¨ª: comen?ar per alguna cosa, i jo diria que tenen els dies comptats els aberrants quioscs que Jordi Hereu va implantar a canvi de retirar les g¨¤bies d¡¯ocells. Ja estaven q¨¹estionats en el diagn¨°stic Homs, per¨° aquest Ajuntament no es fia dels diagn¨°stics anteriors. Entre altres coses perqu¨¨ la participaci¨® ¨¦s gratificant per a qui participa: tots volem que se¡¯ns escolti alguna vegada.

Cap al final del debat, una senyora molt digna, ve?na de la Rambla, va denunciar amb la boca petita que estan passant coses als soterranis dels edificis neocl¨¤ssics, coses clandestines relacionades amb la immigraci¨® irregular. Que quan s'alcen sospites, se¡¯n van a una altra banda. En acabar em vaig apropar a ella per preguntar-li qu¨¨, tallers?, explotaci¨® laboral?, i la dona, amb ulls viv¨ªssims, em va dir que ho an¨¦s a esbrinar, que ella no deia res m¨¦s.

Que hi ha m¨¤fies diverses gestionant espais a la Rambla se sap des que Itziar Gonz¨¢lez es va jugar el coll, i en esmentar-la ja hem tingut tres regidores de districte i la Rambla est¨¤ igual. El debat i les prioritats, doncs. Joan Roca, del Museu d'Hist¨°ria de la Ciutat, va parlar molt b¨¦ del patrimoni tangible i intangible ¡ªcelebracions, protestes¡ª de la Rambla, aquesta espontane?tat irrepetible, per¨° la primera intervenci¨® del p¨²blic va ser per reclamar atenci¨® sobre les persones. Molt patrimoni per¨° no ha parlat vost¨¨ de les persones.

Cada govern municipal t¨¦ una franja de ciutadans que vibra en la seva longitud d'ona, que sintonitza, que s¨®n els seus, que busquen la mateixa ciutat. Que tenen, doncs, expectatives altes sense cap tipus d'escepticisme. Contribueixen a establir el discurs, que ara va de persones, de la ciutat de les persones. ?s curi¨®s perqu¨¨ Xavier Trias va intentar aquest mateix esl¨°gan i no va quallar, perqu¨¨ segurament no era cre?ble. Ara s¨ª. I llavors es proposa que la Rambla incorpori una escola i un CAP com a pal¡¤liatiu als seus mals, com si fos un carrer de barri. ?s un error, perqu¨¨ la Rambla no ha estat mai, ni en els seus millors moments, un carrer de barri. Transformar tota la ciutat en espai quotidi¨¤ ¨¦s empetitir-la: la ciutat t¨¦ jerarquies, t¨¦ espais simb¨°lics, t¨¦ espais sagrats de ciutadania, i Barcelona hauria de recuperar aquesta Rambla de tothom, ¨¦s a dir, de ning¨² en particular.

La setmana anterior va haver-hi un altre debat precisament sobre la mem¨°ria tangible, la mem¨°ria encarnada en monuments. Em va sorprendre trobar en Ricard Vinyes, comissionat de l'assumpte, una posici¨® assenyada ¡ªde fet la m¨¦s assenyada¡ª, ponderada. El to era molt intel¡¤lectual, per¨° el p¨²blic responia al nivell. L'inefable Manuel Delgado, que era ponent, va llan?ar una diatriba esperp¨¨ntica contra la juxtaposici¨® de la mem¨°ria obrera i els usos culturals. All¨¤ on hi havia una f¨¤brica en lluita ara hi ha llibres, es va queixar. Em vaig recordar de la consigna que els peronistes corejaven pel centre de Buenos Aires m¨¦s o menys quan jo vaig n¨¦ixer: ¡°Espardenyes s¨ª, llibres no¡±, i no sabien que aquest cant els condemnava.

Posats a ser comunistes, era m¨¦s noble l'alian?a de ¡°les forces del treball i la cultura¡±, per¨° Delgado es devia saltar aquest moment m¨¤gic. Llavors una noia brasilera, seriosa i elegant, va demanar que es derroqu¨¦s el monument a Colom perqu¨¨ ofenia el seu colonialisme impl¨ªcit. I un artista present va demanar que l'Ajuntament despenalitz¨¦s el ¡°di¨¤leg¡± amb els monuments perqu¨¨, va dir, quan un els interv¨¦ ¨¦s titllat de v¨¤ndal.

Aquest Ajuntament ¨¦s propici als debats, i s'agraeix, perqu¨¨ la ciutat ha de ser inclusiva tamb¨¦ en les idees. Ara b¨¦, els debats els modela qui els convoca, que a m¨¦s es reserva la capacitat de decidir. Si va haver-hi un temps de progres divins a l'entorn de la Casa Gran, ara hi ha colauistes actius, lluitadors i reivindicatius, edat madura i una est¨¨tica comuna. Doncs b¨¦, escoltem: ¨¦s el seu torn.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.