¡°Si fos per Cerd¨¤, Barcelona seria com Bras¨ªlia¡±

Enric Calpena (Barcelona, 1960) estira el cos tant com pot contra la paret del carrer del Bisbe, on hi ha ¡°la vara de Barcelona¡±. La fot¨°grafa li exigeix paci¨¨ncia mentre la riuada de turistes l¡¯obliga a fer malabarismes per evitar que algun clatell li esguerri el retrat. Calpena aprofita les pauses per explicar que la vara ¨Cuna marca al mur de la capella de Santa Ll¨²cia, restaurada el 2011¨C servia a l¡¯¨¨poca medieval per mesurar les c¨¤rregues dels comerciants. Calpena ha escrit Barcelona, una biografia (Edicions 62), un rep¨¤s, de narrativa ¨¤gil, de l¡¯evoluci¨® la ciutat que li serveix per reflexionar sobre fets i costums presents.

Calpena va cr¨¦ixer a les Corts. La mare, barcelonina; el pare, de Yecla (M¨²rcia), era empleat del Banc de Biscaia despla?at a Catalunya. Calpena recorda els berenars als jardins de Sant Joan de D¨¦u, on avui hi ha el centre comercial Pedralbes Centre. Evoca la vida de barri, sobretot a la pla?a de l¡¯actual centre c¨ªvic Can D¨¦u. ¡°L¡¯expressi¨® ¡®un menjar de Cal D¨¦u¡¯ ve d¡¯aquesta casa¡±, explica Calpena. M¡¯agrada el concepte ¡°forat negre¡± que emprava Calpena en una entrevista anterior. ¡°Forats negres¡± s¨®n episodis de la hist¨°ria de Barcelona que no s¡¯han tractat amb la profunditat que cal. Forats negres com la viol¨¨ncia contra el catolicisme el 20 de juliol del 1936, o la destrucci¨® d¡¯arxius per part de les tropes borb¨°niques despr¨¦s de la Guerra de Successi¨®, o el radicalisme que proposava el Pla Cerd¨¤. L¡¯entrevista es fa a la pla?a d¡¯Isidre Nonell, una mena de patchwork enmig del barri G¨°tic, entre la Via Laietana i el Portal de l¡¯?ngel. La Via Laietana ¨¦s l¡¯¨²nica execuci¨® del que Calpena considera un error d¡¯Ildefons Cerd¨¤: ¡°Cerd¨¤ va voler carregar-se la ciutat antiga. Si li haguessin deixat fer el que ell volia, la ciutat seria d¡¯un igualitarisme m¨¤xim, Barcelona seria com Bras¨ªlia¡±.

Ciutat Vella t¨¦ multipersonalitat, per¨° tamb¨¦ pateix d¡¯uniformitzaci¨®: a la mateixa pla?a Isidre Nonell hi ha una botiga Desigual, un dels 18 establiments que aquesta marca de roba t¨¦ a Ciutat Vella. Desigual rivalitza amb el mural de Joan Fontcuberta El m¨®n neix en cada besada. L¡¯obra va ser inaugurada per a les festivitats del Tricentenari del 1714, com una expressi¨® del lema oficial ¡°Viure lliure¡±. Actualment es pot confondre amb un anunci de ¡°la vida ¨¦s xula¡± que promet la publicitat de Desigual.

El valor del Born

La Guerra de Successi¨® ¨¦s cabdal per a l¡¯evoluci¨® de Barcelona. L¡¯escenificaci¨® i l¡¯exposici¨® de les runes del Born ¨¦s l¡¯adient i s¡¯ha de mantenir com ara, segons Calpena, perqu¨¨ tenen un valor impressionant, per¨° no nom¨¦s pel pes hist¨°ric que t¨¦ per a la ciutat i per al nacionalisme catal¨¤, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s un testimoni d¡¯un esdeveniment global: ¡°?s un dels pocs llocs a Europa que ens expliquen els estralls del que alguns consideren la veritable Primera Guerra Mundial. Per la successi¨® a la corona espanyola es va combatre al Canad¨¤, a l¡¯?ndia, a l¡¯?frica¡±.

Tornant al Pla Cerd¨¤, Calpena assegura que ¡°el m¨¦s atractiu ¨¦s el que la gent improvisa respecte a la idea original¡±. Ell ¨¦s sever amb les ampliacions que s¡¯han afegit al damunt dels edificis originals de l¡¯Eixample: ¡°S¨®n horrorosos est¨¨ticament, per¨° diuen que han donat vida als barris. Per¨° a Par¨ªs, per exemple, no s¡¯han aplicat modificacions d¡¯aquesta mena¡±. La densitat de poblaci¨® a Barcelona continua sent enorme perqu¨¨ l¡¯expansi¨® de la ciutat no ha estat la que s¡¯hauria d¡¯haver produ?t. Molts moments hist¨°rics van aturar el creixement territorial de Barcelona, segons Calpena. El futur que ell projecta ¨¦s una megal¨°poli, una uni¨® metropolitana amb el Maresme, els municipis del Llobregat i del Bes¨°s: ¡°L¡¯expansi¨® sempre ha estat del Llobregat a Matar¨®; fins i tot la forma geogr¨¤fica d¡¯aquest territori seria similar a la de Nova York¡±.

Desori al nomencl¨¤tor

El record de la hist¨°ria t¨¦ un pes important en pol¨ªtica, des dels seus monuments fins al nomencl¨¤tor. Calpena ent¨¦n la significan?a ideol¨°gica dels noms dels carrers: ¡°La pol¨ªtica de s¨ªmbols marca la consci¨¨ncia c¨ªvica¡±. ¡°Un monument franquista ¨¦s un horror pel que representa, per¨° tamb¨¦ ¨¦s mem¨°ria viva¡±, diu Calpena, per subratllar la necessitat d¡¯una estrat¨¨gia que no arraconi aquest llegat. El sorpr¨¨n que dues vies de Barcelona portin el nom del general Prim, militar que, segons la versi¨® oficial, va ordenar bombardejar la ciutat durant l¡¯al?ament contra Espartero del 1843. Calpena destaca el simbolisme de V¨ªctor Balaguer de batejar els carrers de l¡¯Eixample amb noms vinculats a la cultura dels territoris catalans, per¨° tamb¨¦ a l¡¯alian?a amb Espanya. En contrast amb la intenci¨® de Balaguer, Calpena diu que no ent¨¦n per qu¨¨ encara hi ha carrers amb noms que no tenen cap vinculaci¨® amb Barcelona: Capit¨¤ Arenas era un enginyer mort el 1921 a la guerra d¡¯?frica; tamb¨¦ hi afegeix Tetuan, Wad-Ras o Bail¨¨n, carrer on viu Calpena, que ¨¦s un nom en honor a una batalla contra les tropes napole¨°niques: ¡°Fins i tot Austerlitz tindria m¨¦s sentit per a un carrer nostre perqu¨¨ va tenir m¨¦s influ¨¨ncia¡±.

M¨¦s que el nomencl¨¤tor, Calpena assegura que s¨®n els grans projectes urban¨ªstics el que ha suscitat hist¨°ricament els debats m¨¦s calents: ¡°Les preocupacions dels barcelonins s¨®n molt transversals; el debat sobre la reforma de la Diagonal, sobre el passeig de Gr¨¤cia. S¨®n temes que arriben a ser debats generals i de primer ordre fins al punt que un alcalde ¨CJordi Hereu¨C qued¨¦s rematat per unes voreres de la Diagonal¡±. El m¨¦s interessant, segons l¡¯autor de la biografia de Barcelona, ¨¦s que aquest tarann¨¤ ve de lluny, potser del segle I a.C. i tot: ¡°Hi ha escrits de l¡¯¨¨poca romana que relaten el debat que va suscitar la ubicaci¨® de les termes de Sant Miquel: s¡¯havien d¡¯instal¡¤lar unes termes en aquell espai? Discussions com aquesta sempre han passat en aquesta ciutat¡±.