Els gats de carrer, una nova plaga?

Els gats de carrer tenen fervents defensors i detractors ac¨¨rrims. La majoria d'ajuntaments catalans, competents en aquesta mat¨¨ria, tenen delegada la gesti¨® de les col¨°nies en protectores que s'encarreguen de l'esterilitzaci¨®, desparasitaci¨® i alimentaci¨® ¡ªamb carnet d'alimentadora incl¨°s¡ª. La despesa que genera aquesta gesti¨® va ascendir a 157.000 euros el 2015, nom¨¦s a Barcelona, Girona i Tarragona. En total es van esterilitzar en aquestes tres capitals 2.910 animals i es calcula que nom¨¦s a Barcelona coexisteixen 700 col¨°nies amb uns 9.000 felins.

La pres¨¨ncia de gats de carrer ¨¦s habitual en pobles i ciutats i les seves col¨°nies poden arribar a convertir-se en un greu problema d'insalubritat i generar dificultats de conviv¨¨ncia per males olors, restes de menjar o les ¨¨poques de zel. Acostumen a apar¨¨ixer per l'aband¨® o fugida de gats dom¨¨stics. L'objectiu d'institucions p¨²bliques i privades ¨¦s millorar la qualitat de vida del gat de carrer evitant zones sobrepoblades i acabar amb els conflictes sense necessitat d'exterminar, prohibit per la Llei de protecci¨® als animals del 2008. La castraci¨® ¨¦s, segons els experts, ¡ªmalgrat que no sempre doni aquesta sensaci¨®¡ª el m¨¨tode m¨¦s efectiu i menys cost¨®s, en comparaci¨® a la captura, manteniment i sacrifici.

La castraci¨® del mascle consisteix a llevar-li els testicles i la de la femella els ovaris i la matriu. Aquestes operacions costen entre 40 i 80 euros i entre 70 i 200 euros respectivament, per¨° les cl¨ªniques acostumen a fer-los un preu tancat m¨¦s econ¨°mic a les associacions. Francesc Alc¨¢zar, veterinari de Ponts (la Noguera), destaca la import¨¤ncia de la castraci¨®, ja que la gata ¨¦s un animal molt prol¨ªfic per ser d'ovulaci¨® indu?da ¡ªovula cada vegada que s'aparella¡ª i amb cada esterilitzaci¨®, calculant que poden tenir 3 parts a l'any, es poden evitar uns 10 cadells.

Entre els beneficis de la castraci¨® de les femelles hi ha la reducci¨® de la poblaci¨®, i en els mascles tot all¨° derivat de les ¨¨poques de zel, baralles i miols. Per Alc¨¢zar el control sanitari tamb¨¦ ¨¦s indispensable per evitar la transmissi¨® als humans de par¨¤sits intestinals com la toxoplasmosis o la t¨¨nia. Encara que els excrements s'eliminin de parcs o jardins, l'ou de la toxoplasmosis roman, i un nen que jugui podria posar-se'l a la boca i emmalaltir.

En aquest sentit es manifesten des de l'Associaci¨® de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals (AVEPA). Aconsellen vacunar i desparasitar el mateix dia de la castraci¨®. No veuen ¡°acceptable ¨¨ticament¡± alimentar els gats del carrer sense donar-los les cures m¨¨diques, ¡°perqu¨¨ nom¨¦s serviria per perpetuar la sobrepoblaci¨® i les seves conseq¨¹¨¨ncies negatives¡±. Per¨° aquestes col¨°nies tamb¨¦ tenen altres problemes associats, com la gent no autoritzada que els d¨®na menjar que no ¨¦s sec, i es converteix en un reclam per a animals, com senglars o gavines.

Existeixen clars exemples d'animadversi¨® cap a aquests animals. A Castellfollit de la Roca i Blanes, hi ha hagut morts per enverinament. Per¨° hi ha associacions que fan una tasca destacable en favor d'aquests felins. Cadaqu¨¦s i el Port de la Selva, amb una cabana de m¨¦s de 500 exemplars, s¨®n exemple de bona organitzaci¨®. Fins i tot fan col¡¤lectes als turistes o venen manualitats per recaptar fons. Les seves mateixes s¨°cies, curiosament totes dones, s'encarreguen de capturar-los i portar-los a castrar. Una vegada fet ¡ªse'ls reconeix perqu¨¨ se'ls fa un petit tall a l'orella¡ª els retornen a la col¨°nia.

L'esterilitzaci¨® suposa una estabilitzaci¨® a llarg termini del nombre d'individus de la col¨°nia. El gat castrat ocupa el seu espai i en fa fora d'altres perqu¨¨ ¨¦s molt territorial. Com que hi ha menys naixements, sumat a morts naturals i accidentals, el nombre es redueix o roman estable.

Girona, Blanes, Manlleu, el Port de la Selva i Begur inverteixen anualment en esterilitzaci¨® 8.000, 6.000, 2.700, 600 i 450 euros respectivament. Per¨° no totes les arques municipals poden fer front a la gesti¨® de les col¨°nies. A Bellmunt d'Urgell (la Noguera) amb menys de 200 habitants, calculen que la cabana de gats arriba al centenar. M¨¦s tr¨¤gica ¨¦s la situaci¨® a B¨¤scara, on una col¨°nia est¨¤ establerta a l'escola bressol. ¡°Arriba un moment que sembla que tenen m¨¦s drets els gats que les persones¡±, lamenta l'alcalde, Narc¨ªs Saurina.