¡°Els grans espais d¡¯aquesta ciutat han fracassat¡±

Molta gent d¨®na per fet que a Barcelona hi ha un cronista oficial i que aquest ¨¦s Llu¨ªs Permanyer, per¨° no ¨¦s cert. Permanyer (Barcelona, 1939) ¨¦s el cronista m¨¦s citat de la ciutat i s¨ª, l¡¯Ajuntament li va oferir el t¨ªtol de cronista de Barcelona, per¨° el va rebutjar. L¡¯hi van oferir quan va morir Andreu Avel¡¤l¨ª Art¨ªs, Sempronio, que s¨ª que era el cronista oficial per elecci¨® de l¡¯Ajuntament, per¨° Permanyer no va voler la distinci¨® perqu¨¨ creia que els seus lectors posarien en dubte la seva independ¨¨ncia, una manera de ser que li permet criticar els governs municipals, incloent-hi l¡¯actual.

Permanyer relata que el c¨¤rrec de cronista oficial es va recuperar el 1950 despr¨¦s que l¡¯exerc¨ªs V¨ªctor Balaguer ¨Cmort el 1901¨C. El cronista oficial no cobra per aquest c¨¤rrec, destaca Permanyer. De totes maneres, el va rebutjar com ha rebutjat molts reconeixements institucionals, de l¡¯Ajuntament, dels Ramblistes, de la Gu¨¤rdia Urbana... Li recordo que el 2012 va acceptar el Premi Traject¨°ria del Gremi de Llibreters de Catalunya i Permanyer mira de justificar-se ¨Cmalgrat que no li cal¨C: ¡°?s que he publicat 80 llibres, aix¨° ¨¦s diferent¡±.

¡°La pla?a de les derrotes¡±

Barcelona actualment no t¨¦ cronista de la ciutat perqu¨¨ Permanyer no va voler el t¨ªtol. A Madrid, explica ell, n¡¯hi ha quinze; el m¨¦s vell ¨¦s Enrique Aguinaga, que fa 61 anys que mant¨¦ aquest estatus. Permanyer ens cita al Museu del Disseny de Barcelona, a la pla?a de les Gl¨°ries. Ha escollit aquest espai per dedicar-nos una entrevista farcida de greuges. El primer ¨¦s la mateixa pla?a de les Gl¨°ries, una prova m¨¦s, segons Permanyer, que ¡°els grans espais d¡¯aquesta ciutat han fracassat¡±. Les Gl¨°ries havien de ser el centre de la vida a l¡¯Eixample, segons el Pla Cerd¨¤; en canvi, diu Permanyer, s¡¯ha convertit en ¡°la pla?a de les derrotes¡±. L¡¯entorn arquitect¨°nic no t¨¦ cap mena d¡¯ordre ni harmonia. Des de l¡¯edifici on som ¨Cuna mena de Tente que Permanyer recorda que es va fer popular entre els ve?ns com ¡°la Grapadora¡±¨C, passant pels nous Encants, la torre Agbar i el centre cultural la Farinera. Permanyer tamb¨¦ ¨¦s pessimista amb les obres de remodelaci¨® de la pla?a: ¡°Ser¨¤ un desastre, urban¨ªsticament no est¨¤ ben plantejat¡±.

La traject¨°ria dels grans projectes urban¨ªstics a Barcelona t¨¦ m¨¦s espifiades que encerts, concloc escoltant-lo. Em fa pensar en les infraestructures del F¨°rum de les Cultures o les eternes obres de la Sagrada Fam¨ªlia. Li esmento la urbanitzaci¨® de la Vila Ol¨ªmpica i Permanyer no ho considera un desastre, per¨° concedeix que li manca vitalitat: ¡°Bohigas volia que la Vila Ol¨ªmpica tingu¨¦s vida 24 hores al dia. El frac¨¤s de la Vila Ol¨ªmpica ¨¦s b¨¤sicament de comer?os, de les plantes baixes, on n¡¯hi ha pocs¡±. Permanyer troba un aspecte com¨² en grans projectes de ciutat que no han acabat de consolidar-se: la ciutadania els considera llunyans. Permanyer recorda que Joan Clos volia reformar Montju?c ¡°per ser el Central Park dels barcelonins. Aix¨° va dir. Per¨° els ciutadans encara veuen lluny Montju?c, f¨ªsicament i mentalment. Per aix¨° el MNAC pateix¡±. El mateix va passar amb el Park G¨¹ell, afirma Permanyer: ¡°Va ser un frac¨¤s perqu¨¨ es considerava que era lluny¡±. El Park G¨¹ell es va obrir al p¨²blic com a espai municipal el 1926; actualment sembla m¨¦s un dest¨ª per al turisme que no pas per als barcelonins.

Els teatres del Paral¡¤lel i les seves estrelles han estat un dels plats forts de l¡¯inter¨¨s de Permanyer. Per aix¨° li dol la situaci¨® d¡¯abandonament de referents, com el solar del Talia o l¡¯Arnau: ¡°El Paral¡¤lel no es pot recuperar com als anys vint. Des dels anys vuitanta que viu un declivi perqu¨¨ les coses brollen en altres barris. Aleshores nom¨¦s existia el Paral¡¤lel¡±. Una preocupaci¨® especial de Permanyer ¨¦s l¡¯especialitzaci¨® dels barris: Paul Morand explicava que la City de Londres es buida a les cinc de la tarda perqu¨¨ la gent no hi viu, nom¨¦s hi treballa. El Paral¡¤lel est¨¤ especialitzat en la nit. Quan un espai es converteix en un desert, s¡¯omple de gent no desitjada¡±.

M¨¦s que un folgat finan?ament, Permanyer troba a faltar projectes municipals amb les idees ordenades. En el terreny cultural considera que l¡¯oferta de Barcelona ¡°est¨¤ prou b¨¦ per no ser una capital d¡¯Estat¡±. L¡¯oferta d¡¯una de les darreres novetats a la ciutat, el Museu de les Cultures del M¨®n, ¡°no dep¨¨n tant del pressupost com de viatjar i recollir les peces adients de la vida quotidiana¡±, diu Permanyer. La seva llarga traject¨°ria ¨Cabans d¡¯escriure sobre Barcelona va ser un dels puntals de la informaci¨® internacional de La Vanguardia¨C li permet detectar in¨¨rcies hist¨°riques a partir d¡¯hist¨°ries concretes, sovint oblidades: ¡°El Museu Thyssen havia de tenir la seu a Barcelona. Aix¨ª ho volien la baronessa i Pasqual Maragall. Per¨° al final va anar a Madrid per la pressi¨® del centralisme de l¡¯Estat. Tenen el Prado i el Thyssen junts, frec a frec. Absurd¡±.

¡°No saben res¡±

Permanyer ¨¦s molt cr¨ªtic amb l¡¯anterior govern municipal i tamb¨¦ amb l¡¯actual. No rep bones sensacions de l¡¯actual Ajuntament i nom¨¦s quan parla d¡¯Ada Colau trenca el seu tarann¨¤ pausat per exposar nervis: ¡°Hi ha poques coses que em semblen b¨¦ del que est¨¤ fent Colau. Fa m¨¦s d¡¯agitadora que de gestora; no saben res. I [Gerardo] Pisarello igual, no sap res¡±. De CDC lamenta la seva oposici¨® inicial a la creaci¨® de l¡¯¨¤rea metropolitana: ¡°La Gran Barcelona ja hauria de ser una realitat, per¨° Ramon Trias Fargas ho va voler aturar". Permanyer destaca que hi ha altres entrebancs: ¡°L¡¯¨¤rea metropolitana ¨¦s un tema pol¨ªtic perqu¨¨ els de l¡¯Hospitalet, per exemple, segurament fan m¨¦s vida de barcelonins que d¡¯hospitalencs. Hi ha gent que no viu a Sant Cugat, viu a Barcelona i despr¨¦s dorm a Sant Cugat¡±.

L¡¯experi¨¨ncia tamb¨¦ permet que Permanyer relativitzi l¡¯alarmisme sobre el turisme. I aix¨° malgrat que a l¡¯illa on viu ¨Ca la Dreta de l¡¯Eixample¨C ha comptat que hi ha 27 hotels i pensions. ¡°Els moviments contraris al turisme van tenir m¨¦s intensitat fa vuit o deu anys que ara. Crec que l¡¯emprenyament ha baixat. El debat ara se centra en com es gestiona¡±. Permanyer proposa que s¡¯estudi?n idees concretes aplicades a l¡¯exterior: ¡°A Siena, a la pla?a del Palio, est¨¤ prohibit obrir establiments de menjar r¨¤pid. A Par¨ªs, l¡¯Ajuntament ha comprat llibreries [c¨¨ntriques]¡±. Permanyer ¨¦s cr¨ªtic amb com s¡¯ha gestionat la protecci¨® de comer?os hist¨°rics: ¡°Sabien que aix¨° passaria; fa quinze anys en Jordi Portabella es va reunir amb mi i amb en Josep Maria Espin¨¤s per analitzar com fer front a la fi de la llei d¡¯arrendaments urbans. Tamb¨¦ s¡¯ha de dir que ¨¦s una pol¨¨mica demag¨°gica. Les ciutats vives renoven els seus comer?os¡±.

Hi ha altres velles batalles que Permanyer mant¨¦ obertes. Explica que fa vint anys que demana que es retiri el nom del carrer de l¡¯Aviador Franco, en honor a Ram¨®n Franco, pilot del Plus Ultra i germ¨¤ del dictador. Permanyer assegura que Ram¨®n Franco va participar en bombardejos sobre Barcelona al final de la guerra. Enfront d¡¯aquest cas, Permanyer considera ¡°una injust¨ªcia clar¨ªssima¡± que la ciutat no li dediqui un carrer a Joan Antoni Samaranch. Tamb¨¦ veu una manca de rigor a l¡¯hora de jutjar el monument i la figura d¡¯Antonio L¨®pez, el Marqu¨¨s de Comillas, perqu¨¨ dels seus negocis amb l¡¯esclavisme nom¨¦s es t¨¦ refer¨¨ncia pel llibre libel del seu cunyat, Francesc Bru.

Desapareixen els exc¨¨ntrics

Demano a Permanyer si troba a faltar una vida cultural m¨¦s boh¨¨mia, creativa i amb personalitat, com podia ser-ho la de la Gauche Divine; el seu posat torna a mudar, amb un punt d¡¯ironia: ¡°?s que jo a Bocaccio no hi vaig anar mai, per una q¨¹esti¨® de principis, era una certa pijer¨ªa... El que jo trobo a faltar s¨®n els exc¨¨ntrics del carrer, el Maradona, el Vaquero... Els personatges ex¨°tics desapareixen, tot s¡¯est¨¤ uniformitzant. Aix¨° d¡¯ara m¡¯avorreix. Falten Flavi¨¤, Nazario, Mariscal, Brossa... Tot s¡¯assembla perqu¨¨ ara tots tenim acc¨¦s a les mateixes coses¡±.

D¡¯altres entrevistats m¡¯han destacat que Permanyer continua sent un gran passejador de la ciutat per descobrir detalls desconeguts. De la seva visita al Museu del Disseny marxa satisfet perqu¨¨ ha descobert que a l¡¯exterior, en una bassa artificial, hi ha un hidroavi¨® antic. Permanyer no li acaba de trobar la gr¨¤cia a la instal¡¤laci¨®. Tamb¨¦ volta per con¨¨ixer els nous barcelonins? Els xinesos de l¡¯Arc de Triomf? Els nous rics russos? ¡°Doncs ¨¦s un tipus de gent i de societats que no trobo gaire interessants. De moment s¨®n col¡¤lectius circumstancials. Potser d¡¯aqu¨ª a 15 anys ja no hi s¨®n¡±.