Col¡¤leccionista m¨¦s enll¨¤ de Bosch i Catarineu

Des que es va saber que Julio Mu?oz Ramonet havia deixat en her¨¨ncia una espl¨¨ndida col¡¤lecci¨® d¡¯obres d¡¯art a Barcelona en morir el 9 de maig de 1991, s¡¯ha assegurat que aquesta col¡¤lecci¨® era fonamentalment la formada per R¨°mul Bosch i Catarineu, que va passar a les seves mans el 1950, i que despr¨¦s l¡¯empresari t¨¨xtil nom¨¦s havia comprat obres comercials d¡¯autors m¨¦s contemporanis, unes pintures que les seves quatre filles no van dubtar a deixar al palauet del carrer Muntaner quan es van endur les peces de m¨¦s valor a Madrid. Per¨° Julio Mu?oz va ser tamb¨¦ un col¡¤leccionista que va comprar peces destacades i que va fer cr¨¦ixer el conjunt que havia reunit fins a 1934 el seu antecessor. La documentaci¨® ¨¦s escassa i es basa, sobretot, en els inventaris utilitzats en els plets que ha fet servir l¡¯Ajuntament de Barcelona per saber el contingut exacte de la col¡¤lecci¨® heretada i exigir-ne l¡¯entrega. Malgrat tot, han transcendit algunes llistes, de les moltes que li agradava realitzar a l¡¯industrial, tal com asseguren els que el van con¨¨ixer.

?s el cas de l¡¯informe Adquisiciones de 1950, en qu¨¨, a m¨¦s de registrar l¡¯ingr¨¦s de la col¡¤lecci¨® Bosch i Catarineu, apareixen diverses obres m¨¦s, com un autoretrat a l¡¯oli de Claudio Lorenzale, un lot de sis peces de cer¨¤mica persa de reflex met¨¤l¡¤lic i blau dels segles XIII i XIV, una ara d¡¯altar del segle XI ¡°de l¡¯esgl¨¦sia de Planers¡±, quatre taules del segle XVIII d¡¯escola espanyola o una arqueta de ferro del segle XVI.

L¡¯augment d¡¯obres amb el pas dels anys es comprova en comparar la llista de les peces de la col¡¤lecci¨® Bosch i Catarineu amb l¡¯inventari creat el 1968 quan Julio Mu?oz ven a Inmobiliaria Alos (una de les seves empreses) el contingut de la casa de Muntaner per 200.000 pessetes. En aquells dies, el col¡¤leccionista ja tenia 39 obres d¡¯Eugenio Lucas, 21 olis de Fortuny, 6 obres de Francesc Bayeau, 6 de Viladomat, 4 de Goya, Anglada Camarasa i Winterhalter, 3 de Vicente L¨®pez i Mengs, 2 de Sorolla, Juan Pantoja de la Cruz i Luca Giordano, a m¨¦s d¡¯una obra de Berruguete, Madrazo, Murillo, Grunewald o el Divino Morales, tan escasses i tan reivindicades en l¡¯actualitat, a m¨¦s d¡¯haver adquirit 14 tapissos amb escenes b¨ªbliques, alguns dels quals hi eren el 2013 i que han estat destacats pel seu valor.

El 1971 es va produir una altra venda de la col¡¤lecci¨®, en aquest cas d¡¯Inmobiliaria Alos a Culturarte SA, per sis milions. Era clar que les obres havien guanyat en import¨¤ncia, tal com recull l¡¯inventari realitzat, en qu¨¨ a m¨¦s de 71 obres de Curos i 52 d¡¯Aguilar Mor¨¦, els Eugenio Lucas han augmentat a 41 i ja hi ha 21 olis de Fortuny, davant dels 18 que es comptaven a la col¡¤lecci¨® Bosch. Tamb¨¦ apareixen 12 obres de Goya, 6 de Sorolla, 4 de Pere Serra, 3 de Mart¨ª Alsina, 2 d¡¯El Greco, Rembrandt, Ramon Casas i Nonell, entre molts altres. Mentre que alguns dels autors que tenien una obra en la col¡¤lecci¨® s¨®n: Zurbar¨¢n, Monet, Ribera, Tiziano, Corot, Renoir, Ti¨¦polo i el mateix Boticelli. Mu?oz va comprar les seves millors obres entre els anys cinquanta i seixanta. Despr¨¦s els seus negocis a l¡¯estranger, sobretot a Su?ssa, on va ser el primer estranger que va crear dos bancs, el van tenir ocupat en altres interessos, reconeixen els que van tenir tracte amb ell.

Hi ha m¨¦s llistes. En una, l¡¯historiador i muse¨°leg Joan Ainaud de Lasarte destaca, a finals de la d¨¨cada dels anys vuitanta, 19 obres de la col¡¤lecci¨® que valora en 6.520 milions de pessetes. A la llista hi ha el Retaule de la Mare de D¨¦u de la Llet d¡¯Andreu Mar?al i Pere Nicolau (800 milions), L¡¯Anunciaci¨® d¡¯El Greco (800), la Mare de D¨¦u del Pilar de Goya (640), la Fam¨ªlia del General Li?¨¢n de Vicente L¨®pez (560), el Retaule de Salvador de Guardiola de Borrass¨¤ (400), un Sant Joan Baptista de Juan de Flandes (280 milions) i un Retrat de Felip V de Jacint Rigaud, del qual s¡¯explica en un apart: ¡°El quadre es va pintar a la cort de Llu¨ªs XIV a Versalles. Porta el Tois¨® d¡¯Or. L¡¯hi vam comprar a l¡¯americ¨¤ HEARST (cadena diaris EUA)¡±. Sobre una parella de quadres de flors de Mario Nuzzi, del segle XVII, la nota diu: ¡°Comprats a Val¨¨ncia. Els millors que hi ha a Espanya¡±, i de l¡¯obra de Juan de Flandes: ¡°Va ser propietat d¡¯uns marquesos navarresos, D. C¨¦sar Sanz, que controlaven el mercuri a Espanya, que el van vendre al senyor Julio Mu?oz¡±.