Llarga vida al punk!

El punk va tenir una vida breu. Uns quants anys en la segona meitat de la d¨¨cada dels setanta van ser el marc en qu¨¨ aquest esclat inc¨°mode va comen?ar a manifestar la seva posici¨® contr¨¤ria al sistema econ¨°mic, pol¨ªtic, social i cultural, amb actituds plenes de provocaci¨®, viol¨¨ncia, sexe i drogues que feien visibles grups musicals ic¨°nics com els?Sex Pistols, creadors de lletres plenes de r¨¤bia. Per¨° la seva desaparici¨® no va ser total, ha perviscut en moltes de les obres d'art produ?des des de llavors, que mostren la mateixa actitud inconformista, la p¨¨rdua de fe en el progr¨¦s, i la cr¨ªtica i el q¨¹estionament al sistema que va mostrar el punk. ?s el que defensa David G. Torres, comissari de l'exposici¨® PUNK. Els seus rastres en l'art contemporani, que obre les seves portes al Macba, despr¨¦s de reunir m¨¦s d'un centenar d'obres de 60 artistes, entre pintures, instal¡¤lacions, fotografies, v¨ªdeos i documents, ara que es compleixen 40 anys del naixement del moviment. Torres est¨¤ conven?ut que els factors de la crisi dels setanta presents en el naixement del punk segueixen vigents en l'actualitat, de manera que punk is (not) dead, tal com recull la popular expressi¨®.

¡°No ¨¦s una exposici¨® sobre el punk, ni pret¨¦n construir-ne la genealogia, sin¨® que tracta dels principals elements que el defineixen mitjan?ant els rastres que ha deixat en la producci¨® art¨ªstica actual¡±, va assegurar Ferran Barenblit, director del Macba, que va aclarir que no hi hauria ni ca?adores ni crestes de colors. Fa dos anys i mig Barenblit va encarregar el projecte a Torres per mostrar-lo al?CA2M de la Comunitat de Madrid (el centre que Barenblit dirigia en aquell moment) i despr¨¦s a l'ARTIUM de Vit¨°ria-Gasteiz. ¡°El punk va recollir el lema No future?de moviments anteriors com el situacionisme i el dadaisme, per¨° amb la difer¨¨ncia que va emergir enmig de la cultura de masses, la qual cosa va provocar que sorg¨ªs dels setanta, del context anglosax¨® i de l'escena musical¡±, va afegir Barenblit.

L'exposici¨® parteix, va recon¨¨ixer Torres, de l'assaig?Rastros de carm¨ªn, escrit pel cr¨ªtic Greil Marcus el 1989, en el qual creava la genealogia del moviment remuntant-se, fins i tot, a l'Europa medieval. Torres mira cap endavant buscant l'espurna i l'actitud provocativa que permet relacionar una obra amb el punk.

L'exposici¨®, enriquida amb noves obres respecte a les que es van poder veure a Madrid i Vit¨°ria, rep amb Terratr¨¨mol, de Tere Recarens, que ha creat unes prestatgeries plenes d'objectes fr¨¤gils sobre un passad¨ªs de fustes mal fixades que amb el pas dels visitants fa que els prestatges trontollin i els objectes caiguin i es trenquin. ¡°Reflecteix la idea de destrucci¨® i vandalisme del punk¡±, destaca Torres, que deixa clar que el punk tamb¨¦ ¨¦s part de la negaci¨®, l'oposici¨® i la destrucci¨®, el fes-t'ho tu mateix, l'al¡¤lusi¨® a la por i el terror en una societat que aliena els individus, el nihilisme; la reivindicaci¨® de la pr¨°pia llibertat sexual, del cos, la superf¨ªcie, com a lloc de batalla¡±.

Molt viu i soroll¨®s

Poques obres deixen indiferent. La viol¨¨ncia, subtil, la proporciona l'escultura-catifa Ikea or die, realitzada pel col¡¤lectiu DETEXT amb 20.000 beines de 9 mm recollits a la Ciudad de Guatemala. L'exposici¨® cont¨¦ obres d'incitadors i activistes com Martin Kippenberger, Raymond Pettibon, Mike Kelley i Paul McCarthy, a m¨¦s d'obres de Jean-Michel Basquiat (dues, en concret), Douglas Gordon, la Nazi girl?de Narascha Stellmach, Dan Graham, Johan Grimonprez, Matt Mullican, Tony Oursler, Gavin Turk, Jordi Colomer (amb el seu cotxe carregat amb l'enorme r¨¨tol de No future, Juan P¨¦rez Agirregoikoa, amb les seves pancartes d'esl¨°gans realitzades amb tipografia punk fetes de lletres retallades com an¨°nims, Tracey Emin, que es refrega bitllets pel seu sexe per denunciar la prostituci¨®, Pepo Salazar o Jo?o Onofre, del qual es pot veure la caixa insonoritzada on toca un grup de death metal, fins que aguanti, i Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez, que mostra les seves m¨¤quines de fer soroll utilitzades en espectacles de la Fura dels Baus com Suz/O/Suz. Ant¨²nez ¨¦s un dels artistes incorporats en la mostra de Barcelona, a m¨¦s d'Eduardo Balanza, que presenta les seves fotografies sobre El Se?or Lobo i la seva violenta banda, Jordi Benito, Jota Izquierdo, Israel Mart¨ªnez i Luis Felipe Ortega i Daniel Guzm¨¢n.

El punk no est¨¤ mort. Encara viu i segueix sent molt soroll¨®s, com demostra aquesta exposici¨® en la qual bona part de les peces s¨®n instal¡¤lacions sonores que ensordeixen l'espectador, una cosa que fa pensar que el Macba, tamb¨¦, est¨¤ molt viu.