Escrit sobre el marbre

El marbre i el bronze han estat els materials nobles per excel¡¤l¨¨ncia de l¡¯escultura, des de l¡¯antiguitat fins a les primeres avantguardes, quan la tradici¨® cl¨¤ssica va comen?ar a quedar desbancada, de la mateixa manera que hi quedava el concepte tradicional de representaci¨® dels objectes, la gent i el m¨®n. El ferro, el cartr¨® i, fins i tot, el pl¨¤stic van anar prenent rellev¨¤ncia enfront de la mat¨¨ria considerada, fins llavors, definitiva. En l¡¯art contemporani, aquesta pedra cristal¡¤litzada i polida ja ha quedat com una raresa quan no ¨¦s utilitzada pels detractors recalcitrants de la modernitat. El marbre, aix¨ª mateix, ¨¦s l¡¯element gaireb¨¦ invariable de les convencionals i avorrides plaques commemoratives, a la vegada que est¨¤ associat a la mort i envaeix la majoria de cementiris. I fins fa quatre dies, el marbre encara era l¡¯element imprescindible d¡¯una cuina, normal o selecta, o d¡¯una sala de bany amb afanys d¡¯eleg¨¤ncia, a m¨¦s de ser el revestiment de seus d¡¯entitats banc¨¤ries i d¡¯institucions p¨²bliques, signe imponent de perdurabilitat i poder.

Per¨° a pesar que hagi d¡¯interpretar tots els papers de l¡¯auca, el marbre ¨¦s una pedra que ve de les muntanyes, i aquestes es desfan per culpa de la m¨¤ i les ambicions de l¡¯home. ?s el que ens recorda Elena Kervinen (Lisalmi, Finl¨¤ndia, 1970), que, a petita escala, retorna de manera simb¨°lica el material al seu origen. L¡¯artista finesa fa molts anys que viu a Catalunya i va tenir galeria pr¨°pia al carrer Consell de Cent, des d¡¯on va donar a con¨¨ixer altres artistes del seu pa¨ªs a la vegada que era plataforma alternativa per a autors catalans com Eug¨¨nia Balcells. Ara, Kervinen exposa les seves muntanyes grisoses i blanques, envoltades de boirina i coronades d¡¯aura m¨ªstica, dibuixades per igual amb milers de ratlles imperceptibles en papers de gran format o en petites rajoles de marbre, a El Quadern Robat, galeria que ha heretat la l¨ªnia m¨¦s subtil i discreta de la Joan Prats del carrer de Balmes. S¨®n obres que, d¡¯una banda, se situen en la tradici¨® rom¨¤ntica dels grans paisatgistes del XIX, dels europeus William Turner o Caspar David Friedrich als nord-americans Thomas Cole o Frederic Edwin Church, i de l¡¯altra, amb la seva cal¡¤ligrafia repetitiva, concentrada i silenciosa, es volen inscriure en la tradici¨® del paisatgisme xin¨¨s. Introversi¨® i panteisme a parts iguals, amb un resultat que sovint assoleix la bellesa, un objectiu poc freq¨¹ent en l¡¯art contemporani, tal com manifesta la mateixa artista. Entre les muntanyes ideals i arquet¨ªpiques de Kervinen, s¨ªmbol del Cosmos, tamb¨¦ apareix Montserrat. Un Montserrat dif¨²s, m¨¤gic i desert, lluny del desastre arquitect¨°nic del monestir i la devoci¨® tur¨ªstica de masses que genera.

Montserrat tamb¨¦ ha estat un dels temes m¨¦s constants i celebrats de l¡¯escultor Llu¨ªs Hortal¨¤ (Olot, 1959). Una muntanya igualment despullada de simbologia nacionalista i religiosa, que l¡¯artista mostra en el seu vessant m¨¦s angost i ¨¤rid, el de les agulles, no en va l¡¯escalada ¨¦s una de les seves ocupacions. Per¨° si en Kervinen no hi ha lloc per al sentit de l¡¯humor, passa just al contrari amb Hortal¨¤: la ironia hi planeja a cor qu¨¨ vols. Les postals ampliades de Montserrat d¡¯aparen?a hiperrealista, vistes de la vora, s¨®n fetes de gargots que desfan d¡¯immediat l¡¯impactant efecte il¡¤lusori. A part de les habituals vistes montserratines, que ara estan a la rebotiga, Hortal¨¤ mostra una nova direcci¨® a la Galeria Roc¨ªo Santa Cruz, mantenint-se per¨° en el joc de la imitaci¨®, i se submergeix en els marbres brillants de Versalles. Il y a du monde aujourd¡¯hui ¨¤ Versailles ¨¦s un deliri del cartr¨® pedra. Res ¨¦s el que aparenta ser. L¡¯escultor recrea la tradici¨® de la imitaci¨®, que a vegades ¨¦s m¨¦s interessant que la realitat, i la calidesa del faux marbre, que ja en ¨¨poca romana feia les del¨ªcies dels millors frescos fins a arribar als deliciosos interiors provincians del XIX, passant per les cap?aleres dels llits d¡¯Olot, no en va ell ¨¦s de la Garrotxa. Les intrigants i efectives rivalitats cortesanes entre la pentinadora, filla d¡¯una modista i d¡¯un monjo parisencs, que arribaria a ser l¡¯amant de Llu¨ªs XV, i la princesa austr¨ªaca, amiga de Mozart, que acabaria sent la dona de Llu¨ªs XVI, donen peu a ostentoses llars de foc sense relleu, piles de llosetes amuntegades per terra, llibres i cat¨¤legs de marbre, i picades d¡¯ullet al minimalisme hist¨°ric m¨¦s seri¨®s. Tot s¡¯ha convertit en una par¨°dia que juga maliciosament amb l¡¯atracci¨® est¨¨tica que provoca, m¨¦s enll¨¤ de qualsevol significat, que tamb¨¦ el t¨¦; nom¨¦s faltaria!

EL TEIXIT SECRET

Elena Kervinen. El Quadern Robat

C¨°rsega, 267. Barcelona

Fins al 14 de maig

IL Y A BIEN DU MONDE AUJOURD¡¯HUI ? VERSAILLES

Llu¨ªs Hortal¨¤

Roc¨ªo Santa Cruz

Gran Via, 627. Barcelona

Fins al 21 de maig