Joan de Sagarra: ¡°Barcelona pateix un conflicte identitari no resolt¡±

Arribo molt tard a l'entrevista amb Joan de Sagarra (Par¨ªs, 1938). El tr¨¤nsit que causen les obres de la ronda del Mig m'ha endarrerit per a la cita. Faig acte de pres¨¨ncia al Bar Oller del passeig de Sant Joan angoixat pel que he llegit i m'han advertit sobre el geni de Sagarra. Per¨° me'l trobo rient i xerrant sense cap mena d'amargor amb la fot¨°grafa Consuelo Bautista. S¨®n coneguts de fa anys i Sagarra ens obsequia amb una entrevista alegre i sense rellotge. Tot just connectar la gravadora apareix un lector, Ferran Mier, que vol saludar Sagarra. Li agraeix que ¡°ensenyi a saber viure¡±. Mier recorda els escrits de Sagarra a La Vanguardia sobre una s¨¨rie de llibres que relaten la hist¨°ria del seu barri, la Dreta de l'Eixample i la Sagrada Fam¨ªlia. Assegut a la terrassa de l'Oller, Sagarra comenta al lector: ¡°T¨¦ ra¨®, aquests tres llibres s¨®n magn¨ªfics. Expliquen la hist¨°ria, les fam¨ªlies que vivien aqu¨ª, la f¨¤brica Elizalde, aquesta merda d'Heracles que tenim aqu¨ª, l'est¨¤tua m¨¦s antiga de Barcelona, dedicada a uns borbons, i aquesta mena d'H¨¨rcules que sembla que vagi amb una gavardina, amb un parell de lleons amb cara de desgraciats, que semblen gossos; i de la seva font nom¨¦s surt aigua a les set de la tarda, i tots els coloms i gavines del barri estan emprenyats perqu¨¨ nom¨¦s tenen aigua a aquesta hora¡±.

Acaba d'arribar un empleat de Correus per lliurar-te uns paquets.

S¨ª, s¨®n llibres, no hi caben a la b¨²stia. El carter em coneix i sap que s¨®c aqu¨ª. Els barris tenen aix¨°; aix¨° encara existeix.

Aqu¨ª tamb¨¦ em va citar una vegada, per entrevistar-la, una persona que roda videoclips.

I et podria haver citat un de la FAI, un de la CUP o del que sigui. Jo em trobo aqu¨ª cada dia a les set de la tarda amb els copains del barri; s¨®n gent amb qui podem parlar durant una hora de Kubala, de Cruyff o de mira quina noia que passa. Vida de barri.

Per aix¨° ens has convocat aqu¨ª, per reivindicar la vida de barri com el millor de Barcelona.

Jo faig vida de barri. Tinc 78 anys, no surto de nit, ja no vaig al teatre.

Quan va ser la darrera vegada que vas sortir de nit?

Va ser aquest any per anar al Teatre Romea, a l'estrena de Panorama sobre el pont, d'Arthur Miller. El director ¨¦s un franc¨¨s molt amic meu, i l'actor, l'Eduard Fern¨¢ndez, ¨¦s un bon xaval que ho fa molt b¨¦.

De quin viatge est¨¤veu parlant amb la Consuelo?

Vam anar a fotografiar la tomba d'un nano que va matar una s¨¨rie de gent. En Llu¨ªs Pasqual va dirigir una obra sobre ell, escrita per Kolt¨¨s, que va estrenar al Teatre Lliure quan el Lliure l'estaven construint a Montju?c [el 1993]. Vam agafar un avi¨® i vam anar a Vicenza. La Consuelo em va portar als afores de Ven¨¨cia, on hi havia la tomba d'aquest noi, que es deia Roberto Zucco. Condu?a ella perqu¨¨ jo no condueixo.

No tens carnet de conduir?

No, jo per Barcelona vaig a peu o en taxi. I he tingut la sort que he viscut amb v¨¤ries senyores que m'han portat en cotxe.

T'agrada treballar amb els fot¨°grafs?

Amb la Consuelo ens ho vam passar molt b¨¦. I s¨ª, amb els fot¨°grafs m'agrada treballar. Quan van venir els Beatles a la Monumental, hi havia una revista que es deia Siglo XX, el redactor en cap era el Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n, que em van enviar a fer la cr¨°nica del concert amb en Xavi Miserachs. Aquell dia li van robar la c¨¤mera. Per¨° despr¨¦s en Xavi la va recuperar en una botiga de c¨¤meres al carrer Santa Anna amb Canuda; la tenien a l'aparador!

Les tert¨²lies, de barri o d'intel¡¤lectuals, com les que teniu els diumenges amb Mars¨¦, Valent¨ª Puig o Vila-Matas, donen personalitat a la ciutat?

No, home, no. Quan sort¨ªem i an¨¤vem al Jamboree o al Bocaccio, aix¨° s¨ª que inspirava la ciutat. Per¨° que quatre gats m¨¦s o menys coneguts vagin al [restaurant] Jos¨¦ Luis de dotze a dues a prendre unes copes i a xerrar, ning¨² se n'assabenta.

?s a dir, que les conxorxes de bar, com les que teniu al Jos¨¦ Luis, o les que escrivia a Mirador?el teu pare, no tenen influ¨¨ncia a la ciutat?

Les que feia el meu pare a Mirador era una altra cosa, perqu¨¨ Mirador aleshores tenia un pes a Barcelona i Barcelona no era la ciutat d'ara. Els meus escrits poden tenir un pes al barri, quan escric del barri. Per¨° el que jo escric no pinta res a la Barcelona d'ara.

Als pol¨ªtics no els afecta el que escriguis?

Si li dic ¡°fill de puta¡±, esclar que l'afecta! Per¨° si li dic guapo, res, ni m'ho agraeix. Qu¨¨ voleu de beure?

Qu¨¨ t'has pres? Un Jameson? Jo tamb¨¦, sense gel.

Toni! Fes-me un favor: digues al J¨²nior que porti un parell de Jamesons. Aix¨ª funciona el barri: en Toni fent de cambrer. Saps qui ¨¦s aquest Toni? L'oncle d'en Ra¨¹l Romeva.

?s amic teu?

S¨ª, bon amic meu.

?s un actiu independentista, com el nebot?

No, ell ¨¦s normal.

L'any passat es va celebrar el 25¨¨ aniversari de la mort de Gil de Biedma i a Barcelona es va fer poca cosa per recordar el poeta. A Sarri¨¤ van viure a la mateixa illa Garc¨ªa M¨¢rquez i Vargas Llosa i no hi ha cap record d'aix¨°. El llegat de Carme Balcells va a Madrid. Tens la sensaci¨® que hi ha una voluntat d'oblidar els anys seixanta i setanta?

No. Per¨° hi ha un conflicte identitari entre els que defensen que Barcelona ha de ser capital d'una Catalunya independent i els que pensen que ha d'estar al marge de Catalunya. Barcelona pateix un conflicte identitari no resolt. Com deia en Manolo, ¡°contra Franco viv¨ªamos mejor¡±. Amb Franco, Barcelona era una ciutat moderna, viatj¨¤vem perqu¨¨ ¨¦rem ciutat de frontera, era una resist¨¨ncia de tipus cultural, el PSUC tenia una for?a. El PSUC tenia gent que ens trob¨¤vem al Bocaccio, a les editorials. L'altre dia em van venir a buscar unes persones per preguntar-me si volia sumar-me a la proposta de posar el nom d'Albert Camus a un espai de Barcelona. Un record com el que t¨¦ Jean Genet, o en Pieyre de Mandiargues, que t¨¦ una pla?a de la qual se'n va encarregar Permanyer; el senyor Malraux t¨¦ un espai, el senyor Orwell t¨¦ el seu espai. A mi em sembla molt b¨¦ i els dic que d'acord. I els amics Mars¨¦, Vila-Matas hi estan d'acord. Per¨° ara han d'anar a l'Ajuntament, i amb qui han de parlar? Si avui haig d'anar a l'Ajuntament, qui cony haig de veure? A Mascarell ja el coneixia.

Podr¨ªeu parlar amb el regidor Jaume Asens, que ¨¦s qui porta assumptes de cultura.

Per¨° nom¨¦s el coneixen els seus i els funcionaris. Pregunta a El PA?S qui ¨¦s aquest individu. Jo s¨¦ qui ¨¦s Ada Colau, per¨° aquesta persona, doncs em s¨¦ el nom per¨° els meus amics no saben qui ¨¦s. Falta un referent de la cultura.

Qu¨¨ n'opines, dels canvis al nomencl¨¤tor?

Aquests que diuen que no hi ha d'haver carrers per al Marqu¨¨s de Comillas perqu¨¨ era un negrer, o aquests que han tret un llibre sobre els botiflers, o els del manifest Koin¨¦, aquests han existit sempre, aix¨° ¨¦s m¨¦s vell que l'anar a peu. Barcelona t¨¦ coses que s'han d'aclarir, per¨° Barcelona t¨¦ un futur al marge del que diguin tots aquests koin¨¦s.

Has escrit que "la cultureta"?tamb¨¦ tenia comissaris del PSUC, no nom¨¦s del nacionalisme catal¨¤.

El concepte de "la cultureta" me'l vaig inventar jo, i l'he pagat. I s¨ª, tenia comissaris del PSUC. Saps com li deia jo a Josep Maria Castellet i a Joaquim Molas? ¡°La pareja de la Guardia Civil¡±. Tamb¨¦ li vaig dir a Pujol ¡°banquero, esta no ser¨¢ tu ¨²ltima fechor¨ªa¡±.

Esperes que Ada Colau tamb¨¦ tingui la seva cultureta?

A la senyora Colau, jo la respecto. N'han d'aprendre, i potser n'aprendran. Per¨° quan nosaltres parl¨¤vem de "la cultureta"?era perqu¨¨ realment hi havia comissaris. I el fet que jo els digu¨¦s ¡°la pareja¡± al Molas i al Castellet vol dir alguna cosa. I encara em vaig inventar una cosa m¨¦s, el ¡°patufetismo-leninismo¡±. Per¨° ¨¦s que en aquest Ajuntament no hi ha comissaris, ni hi ha cultura ni cultureta, ¨¦s que no hi ha res. La gent ¨¦s conscient que l'Ajuntament ¨¦s una olla en moltes coses. Per¨° no hi ha una persona que faci la punyeta.

Vols dir que aquest Ajuntament ¨¦s d¨¨bil?

Molt d¨¨bil; ¨¦s que ¨¦s d¨¨bil per definici¨®! Estan governant de la manera m¨¦s d¨¨bil. Ara hi ha d'haver un acord entre Collboni i Colau. Per¨° no ¨¦s cap majoria. Per¨° Colau t¨¦ una for?a i una energia, aix¨° ¨¦s innegable. Quan Colau va guanyar, la Rahola va escriure una columna dient que no veia Trias fent d'oposici¨®. Home!

Amb quins alcaldes has tingut relaci¨®?

Amb en [Josep Maria] Socias vam ser molt amics. ?rem companys de la facultat de Dret. Vaig ser el seu cap de Cultura durant onze mesos, entre el 1978 i el 1979, fins que van arribar les eleccions. Ens ho vam passar molt b¨¦.

Creus que el fet que Barcelona s'hagi convertit en una mena de decorat m¨¦s de la globalitzaci¨® t¨¦ responsables concrets?

Jo estic encantat que vinguin els turistes. Barcelona no es traur¨¤ del damunt els turistes, cal controlar-ho i arreglar-ho. Per¨° la Barcelona tur¨ªstica ha donat una quantitat de diners, a uns m¨¦s que a d'altres. Per¨° qu¨¨ vols? Que tornem a la Barcelona d'abans? No fotem!

El teu amic Llu¨ªs Permanyer es queixa que el seu barri ¨¦s un eixam d'hostals i d'hotels.

Tamb¨¦ els tinc jo. A l'edifici on visc hi ha pisos per a turistes. A vegades lloguen un pis, uns dies, per con¨¨ixer la ciutat. A vegades m'he trobat que de nit han vomitat a l'ascensor. Per¨° aix¨° s'arregla. Si tu est¨¤s en un edifici on els propietaris no volen pisos tur¨ªstics, no hi ha pisos tur¨ªstics. Per¨° als turistes no els far¨¤s fora de Barcelona, i ¨¦s un factor a favor. Jo no odio els turistes. N'he trobat que els he hagut d'ajudar. Poden apar¨¨ixer italians a l'Oller i cantem can?ons napolitanes, i ens convidem a copes; aix¨° ¨¦s collonut. Esclar que pots trobar-te hooligans. I per sort no visc al costat de la Sagrada Fam¨ªlia, que no m'agrada com la estant arreglant, van en contra de Gaud¨ª, certes coses, i del barri. Per¨° hi vaig perqu¨¨ hi ha un bar, el Michael Collins, on veig els partits de rugbi. Quan va venir el Papa, vaig ser a la barra prenent-me uns whiskys amb tres monges irlandeses. El turisme s'ha de saber viure.

Encara vas a l'Ateneu Barcelon¨¨s?

No, ja no en s¨®c soci, i sempre n'havia estat. Quan vaig acabar el batxillerat als jesu?tes, el meu pare me'n va fer soci. El meu avi va ser president de l'Ateneu, el meu pare em portava a l'Ateneu. A mi de petit em tallava els cabells el perruquer de l'Ateneu, en Joanet. I jugava amb la tortuga del jard¨ª rom¨¤ntic. Em vaig barallar amb l'Ignasi Agust¨ª quan n'era president, per raons ximples, i vaig deixar de ser-ne soci aleshores. Vaig tornar-hi quan hi va haver l'Heribert Barrera de president. Despr¨¦s, quan es commemoraven els 50 anys de la mort del meu pare, l'Ateneu no va fer res. Quan hi havia l'Oriol Bohigas vaig lliurar a l'Ateneu un bust del meu pare. En Bohigas ¨¦s amic meu, de la gent que ens trob¨¤vem all¨¤, a finals dels seixanta. Per raons personals vaig deixar d'anar-hi i ara veig que l'Ateneu es declara a favor del proc¨¦s independentista. Si no hagu¨¦s estat per raons personals, igualment ho hauria deixat. L'Ateneu ja no ¨¦s all¨° dels ateneistes de sempre que es prenien una copa, jugaven al d¨°mino, anaven a la biblioteca, que ¨¦s una meravella, i llegien un llibre al jard¨ª. L'Ateneu ja no ¨¦s l'Ateneu. Per¨° tinc amics que hi continuen anant i no s¨®n de la ceba. Ara, que els que manen s¨®n de la ceba, no et dic que no.

La gran derrota de Bohigas ¨¦s que, malgrat que hagi estat un ac¨¨rrim cr¨ªtic de la Sagrada Fam¨ªlia, aquesta continu? sent la gran icona de la ciutat?

La Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s la Torre Eiffel de Barcelona. I a mi no m'agrada com s'est¨¤ fent. Recordo que vam anar amb en Josep Mart¨ª G¨®mez a visitar en Subirachs, quan hi treballava. Hi dormia all¨¤; hi tenia un llit i una calavera a la tauleta de nit.

Era una reproducci¨® o una calavera d'un mort de deb¨°?

?s m¨¦s f¨¤cil que fos d'un mort de deb¨°. De calaveres se'n troben moltes. Una vegada que en Mars¨¦ havia d'escriure una novel¡¤la vam entrar a la morgue del Cl¨ªnic i hi havia cossos fins i tot a terra. Podies robar el que volguessis.

Per qu¨¨ utilitzes un encenedor Zippo amb la imatge del Che Guevara?

El vaig comprar a Par¨ªs, coincidint amb una visita de l'Obama. ?s un Zippo, una marca americana, i amb el lema ¡°Hasta la victoria siempre¡±. Divertit. Una vegada, una anglesa em va demanar foc i quan va veure el retrat, em va preguntar: ¡°I aquest, qu¨¨ canta?¡±

Qu¨¨ opines de la reforma de la Diagonal?

Ja no passejo per la Diagonal, nom¨¦s hi passo els diumenges, quan vaig al Jos¨¦ Luis. Hi havia anat de nano, perqu¨¨ era ple de botigues, hi havia el Cine Windsor, el Boliche; per cert, jo era molt bo jugant a bitlles. Tenia el Manhattan, on comprava els discos del Sinatra que portaven d'Andorra i que costaven 250 pessetes. Tot aix¨° s'ha acabat.

El Boliche continua, com a cinema. Hi has anat algun cop?

S¨ª, per anar a veure el documental de la independ¨¨ncia de la Isona Passola. Em va fer molta gr¨¤cia que a la banda sonora hi hagu¨¦s el ¡°Qu¨¦ ser¨¢, ser¨¢¡±. Al Verdi s¨ª que hi vaig de tant en tant. Sempre li he tingut carinyo. Al Boadas tamb¨¦ hi continuo anant, al mat¨ª, i em posen un disc de Nat King Cole o el ¡°Papa loves mambo¡±. El Boadas i la Boqueria s¨®n els dos llocs que no vull que em toquin. I la Boqueria ¨¦s horrible, ¨¦s plena de turistes i no pots caminar-hi. Compro un llobarro a una senyora que es diu Puri. Una vegada unes japoneses em van fer una foto comprant el peix!

Has visitat el Born Centre Cultural?

Hi vaig anar, tamb¨¦ per escriure un article. Vaig trobar-me una senyora belga abra?ant el pal de la bandera. I saps qu¨¨ em va dir, la senyora? ¡°Aix¨° em recorda el meu marit¡±. Vaig escriure que all¨° era la polla del Mikimoto. I va sortir publicat, al diari del Conde de God¨®!