Els savis versos del farmac¨¨utic

Josep Pla menystenia els escriptors de diumenge a la tarda, com si estiguessin condemnats a ser mers aficionats, i sense tenir en compte que a la majoria de la gent no li prova tenir una ¡°diab¨°lica mania d¡¯escriure¡± a la qual sacrificar-ho tot. En canvi, T. S. Eliot considerava benefici¨®s dedicar-se a altres activitats professionals: ¡°El perill de no tenir res m¨¦s a fer ¨¦s la possibilitat d¡¯escriure massa, en lloc de concentrar-se i perfeccionar¡±. En aix¨° no hi ha regles que serveixin per a tothom, i cadasc¨² tria el cam¨ª que pot o que li sembla m¨¦s convenient. Sigui com sigui, s¡¯ha de recon¨¨ixer que bona part dels escriptors vocacionals i voluntariosos, els qui escriuen de m¨¦s a m¨¦s, sense el neguit del reconeixement immediat, han fet una feina molt valuosa, sobretot en ¨¨poques dif¨ªcils, a l¡¯hora de mantenir la continu?tat d¡¯una literatura.

Gerard Verg¨¦s (Tortosa, 1931-2014), fill i n¨¦t de farmac¨¨utics, es va dedicar professionalment a la farm¨¤cia, i era del parer d¡¯Eliot; creia que no solament ¨¦s f¨¤cil compaginar el coneixement cient¨ªfic i el literari, sin¨® fins i tot sa, ja que permet no capficar-se excessivament en un d¡¯ells. El preu a pagar va ser que la seva entrada en l¡¯escena liter¨¤ria no es va produir fins a la maduresa, amb el premi Carles Riba concedit a L¡¯ombra rogenca de la lloba el 1981; es tracta d¡¯un poema llarg, de 345 versos, posat en boca de R¨°mul, el fundador de Roma, seguit d¡¯un conjunt de notes atribu?des al seu germ¨¤ Remus, que, a la manera dels erudits, en comenta alguns aspectes. Encara que no ¨¦s un joc tan complex ni tan divertit com el de Vladimir Nabokov a Foc p¨¤l¡¤lid, l¡¯exhibici¨® que fa Remus d¡¯un important bagatge de coneixements sobre autors i textos ¡ªde la Il¨ªada a Eliot passant per Ausi¨¤s March i Fran?ois Villon¡ª serveix per imposar una dist¨¤ncia ir¨°nica a la lectura dels versos de R¨°mul.

El llibre seg¨¹ent, Long play per a una ¨¤nima trista (1986), ¨¦s un recull de poemes bastant variats, que tenen en com¨² l¡¯evocaci¨® molt reflexiva ¡ª¡°De cop comprenc que l¡¯home ¨¦s la mem¨°ria¡±¡ª, d¡¯una banda, de la terra natal, i, de l¡¯altra, de m¨²ltiples lectures i obres art¨ªstiques. Malgrat que el to general ¨¦s greu, no desapareix pas la ironia; un sol exemple: dels poetes recents, diu que ¡°s¨®n gent d¡¯ofici, buits / com campanes, com gerres, com sepulcres; / per¨° propicis al llorer simb¨°lic / compartit en il¡¤lustres estofats¡±.

Llir entre cards (1988) s¨®n quaranta sonets, dels m¨¦s bons que es poden trobar en aquesta ¨¨poca; la perfecci¨® formal no inhibeix de cap manera una dicci¨® d¡¯all¨° m¨¦s planera ¡ª¨¦s oport¨² dir que Verg¨¦s tamb¨¦ va superar el desafiament de traduir tots els sonets de Shakespeare¡ª. Temps despr¨¦s va treure La insostenible lleugeresa del vers (2002), un breu recull de circumst¨¤ncies, i El jard¨ª de les del¨ªcies (2014), un brillant experiment al voltant del quadre de Hieronymus Bosch; hi ha un gran esfor? de s¨ªntesi per transmetre la densa simbologia d¡¯una obra de primers del segle XVI, que voreja l¡¯heretgia per la seva llibertat imaginativa i per unes peculiars notes d¡¯erotisme que, per dir-ho aix¨ª, el gui¨® b¨ªblic no exigia.

Com diu Sam Abrams, que ha tingut cura d¡¯aquesta edici¨®, ¡°l¡¯obra de Verg¨¦s ¨¦s per llegir i rellegir¡±; encara que pot semblar un t¨°pic, els seus poemes tenen, en conjunt, unes virtuts que reclamen la relectura. Cap d¡¯aquestes virtuts no ¨¦s portada a l¡¯extrem ¡ªno ¨¦s excessivament virtu¨®s de la forma, ni abusa de la ironia, ni extrema les refer¨¨ncies liter¨¤ries i art¨ªstiques¡ª, sin¨® que estan s¨¤viament administrades al servei d¡¯una mirada introspectiva i autocr¨ªtica al propi ofici po¨¨tic.