El llegat de Miquel Caminal

La mem¨°ria, afortunadament, ¨¦s selectiva, recordem tot all¨° que val la pena recordar, per aquest motiu en complir-se dos anys de la defunci¨® del professor Miquel Caminal (1952-2014), conv¨¦ rememorar les seves idees pol¨ªtiques com si fos un enyorat homenatge i una aportaci¨® alhora a la cultura democr¨¤tica, sempre fr¨¤gil i amena?ada per nombrosos enemics. Miquel Caminal va ser una veu autoritzada sobre aquest tema perqu¨¨ en ell es va donar la rar¨ªssima combinaci¨® d'una persona amb una gran vocaci¨® pol¨ªtica sense una malsana ambici¨® de poder. Aquesta, crec, va ser la clau de la seva gran lucidesa pol¨ªtica i acad¨¨mica i del seu magisteri en tots aquells que vam tenir l'honor de compartir la seva traject¨°ria pol¨ªtica/personal i acad¨¨mica. No li va interessar, gens ni mica, ni el poder pel poder ni els diners. Per aix¨° va poder reflexionar des de la plena llibertat i sense servituds de cap tipus.

Quines van ser les dues concepcions nuclears del seu pensament pol¨ªtic? Al meu entendre la seva concepci¨® del federalisme com a federalisme pluralista des de par¨¤metres socialistes radicals i, en segon lloc, la seva visi¨® de la democr¨¤cia com un proc¨¦s hist¨°ric en el qual la gradual eliminaci¨® dels privilegis ¨¦s el factor decisiu i el seu corol¡¤lari: ¨¦s ¨¨ticament inadmissible i pol¨ªticament rebutjable que el desenvolupament/benestar d'uns sigui a costa del subdesenvolupament/malestar d'uns altres. Aquestes dues idees clau: federalisme pluralista i democr¨¤cia avan?ada estan intr¨ªnsecament unides per un fil conductor: nom¨¦s aconseguirem la pau amb nosaltres mateixos i amb la naturalesa (de la qual formem part) quan siguem capa?os de construir una societat lliure d'alienacions i de l'explotaci¨® entre ¨¦ssers humans. Una societat d'homes tan iguals com lliures en la qual el ple desenvolupament de les seves potencialitats reverteixi directament en el benestar col¡¤lectiu.

Aquestes s¨®n idees-for?a de l'esquerra a les quals s'oposa el pensament gen¨¨ric de dretes: els ¨¦ssers humans s¨®n desiguals per naturalesa, opinen, i aquestes desigualtats s¨®n socialment ¨²tils; les desigualtats s¨®n el preu que cal pagar per la llibertat, pretendre la igualtat ¨¦s un quimera inassolible. A aquest tema nodal de com compaginar llibertat i igualtat, Miquel Caminal va dedicar moltes hores d'an¨¤lisi des de la seva formaci¨® d'economista, en all¨° que ell va denominar la ¡°democr¨¤cia econ¨°mica¡±, seguint els estudis de l'eminent polit¨°leg Robert A. Dahl.

Tots dos autors coincideixen que la democr¨¤cia adquireix una dimensi¨® avan?ada en la mesura en qu¨¨ el pluralisme arriba al terreny de l'economia i de la pol¨ªtica, i en la qual existeix una relaci¨® directa entre aprofundiment de la democr¨¤cia i transpar¨¨ncia i pluralisme. D'aqu¨ª es deriva la pregunta conseg¨¹ent: podem continuar parlant de llibertat en una societat en qu¨¨ les quotes de desigualtat augmenten exponencialment en conjuntures econ¨°miques depressives? Sent obvi que a m¨¦s desigualtat de la distribuci¨® dels recursos econ¨°mics correspon una distribuci¨® desigual del poder.

Per tot aix¨° Miquel Caminal propugnava que la pol¨ªtica havia d'intervenir, decisivament, en mat¨¨ria econ¨°mica perqu¨¨ poguessin compaginar-se, segons criteris democr¨¤tics, la igualtat i la llibertat. I afirmava que la democr¨¤cia econ¨°mica ha de fonamentar-se segons el principi d'igualtat d'oportunitats en relaci¨® amb la propietat i el treball, ja que la igualtat deriva, substancialment, de les mateixes condicions econ¨°miques, les oportunitats socials i l'acc¨¦s al coneixement.

Democr¨¤cia econ¨°mica i federalisme pluralista, tots dos conceptes es complementen. Una rep¨²blica justa i ben¨¨fica ¨¦s aquella en la qual tots els ciutadans han recuperat, plenament, la seva sobirania: pol¨ªtica, social, econ¨°mica i cultural, ja que ¡ªen aix¨° tenen ra¨® els liberals¡ª una gran concentraci¨® del poder sempre t¨¦ efectes perversos. El federalisme pluralista propugna un lliure pacte de ciutadans participatius que reflexionen col¡¤lectivament sobre tot all¨° que els afecta col¡¤lectivament i prenen decisions que executen els seus representants. Un pacte lliure entre iguals que admeti les plurinacionalitats i les pluriidentitats com a factors enriquidors d'una conviv¨¨ncia democr¨¤tica que rebutja els privilegis i les desigualtats extremes.

Com a colof¨® a tot el que s'ha exposat recordem que Caminal va iniciar la seva ¨²ltima confer¨¨ncia el 30 d'octubre del 2012 a Sevilla citant Blas Infante: ¡°Nom¨¦s la llibertat m¨²tua ¨¦s la base del respecte mutu: i nom¨¦s aquest respecte pot ser la base d'un amor rec¨ªproc. ?nicament pot existir aquest amor i comprensi¨® m¨²tua, que es traduirien en la consci¨¨ncia supernacional de la Iberia federada, quan la llibertat de totes les regions proveeixi cadascuna d'elles d'un Poder privatiu, que sobre el seu propi inter¨¨s vingui a pactar lliurement amb els altres Poders regionals¡±.

Joan Ant¨®n Mell¨®n ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat de Barcelona.