¡°Sempre necessitem una etiqueta megapotent per fer una cosa megapetita¡±

Les dues vegades que m'he citat amb Sergi P¨¤mies, m'ha convocat a la cafeteria Farga del carrer Beethoven. Les dues ocasions l'he trobat de la mateixa manera: amb uns auriculars, escoltant la r¨¤dio, i llegint. El primer que em diu P¨¤mies ¨¦s que em portar¨¤ a casa seva per obsequiar-me amb un llibre publicat el 1996, descatalogat, que recull els escrits dels cronistes d'EL PA?S Catalu?a del 1988 al 1996. Hi apareixen ell, Montalb¨¢n, Vila-Matas, Espada, Fancelli, Sagarra, Barril, Guillem Mart¨ªnez, Jacinto Ant¨®n, Lourdes Morgades, Isabel Olesti... La llista ¨¦s inacabable i d'una qualitat que causa respecte.

P¨¤mies t¨¦ penjada a casa una fotografia que li va fer Joan S¨¢nchez el 1986 per a EL PA?S, la primera que li van fer per a un diari. P¨¤mies encara no escrivia cr¨°niques; era comptable en una empresa de mobles i havia publicat el seu primer treball literari, T'hauria de caure la cara de vergonya. El retrat que li va fer S¨¢nchez ¨¦s al terrat del que era casa seva, al carrer Casanova, davant del mercat del Ninot. Hi apareix ell amb una m¨¤quina d'escriure i Montju?c de fons. Tres anys m¨¦s tard, el 1989, va mudar-se a Sant Gervasi.

Aniries ara a viure a l'Eixample Esquerra?

Es diu l'Esquerra de l'Eixample, no l'Eixample Esquerra, un respecte. Eixample Esquerra ho diuen els cools i les noves generacions d'impostors, per¨° ¨¦s Dreta de l'Eixample i Esquerra de l'Eixample. Aix¨° de l'Eixample Esquerra ¨¦s nomenclatura Trias i et diria que de l'¨²ltim per¨ªode Hereu. Potser s¨ª que hi aniria a viure a l'Eixample, ¨¦s un bon lloc, tot i que on visc, el Galvany, hi estic molt b¨¦.

El F¨°rum ¨¦s una zona tan catastr¨°fica que fa gr¨¤cia

Jo visc a Sarri¨¤, s¨®c nascut a les Tres Torres i no viuria a l'Eixample perqu¨¨ no vull conviure amb el turisme, el soroll, les festes i tanta modernor. Comparteixes aquest ¨¤nim?

Tu i jo estem condemnats. Som gent que vivim en la clandestinitat. No podem dir on vivim. Quan ens ho pregunten, mai som precisos. En canvi, un tio que viu al carrer Sep¨²lveda, ho diu clarament, i ja no et dic si vius a Gr¨¤cia o al Raval, o al Guinard¨®, o a Nou Barris: ho dius amb orgull. Ara b¨¦, si vius a Sant Gervasi o a Sarri¨¤... Imagina't si ets de les Tres Torres... All¨¤ hi deuen viure 40.000 persones per¨° no conec ning¨² que em digui que viu a Tres Torres. A la zona del mercat del Ninot no hi ha aix¨° que dius, els hipsters; aix¨° ¨¦s m¨¦s avall, al Gaixample o a Sant Antoni.

Est¨¤s d'acord amb Xavier Theros quan diu que t¨¦ la sensaci¨® que ja no hi ha cronistes de la Barcelona nocturna i canalla?

No n'hi havia tants, per¨° ¨¦s veritat que ¨¦s un g¨¨nere que s'ha perdut una mica. Perqu¨¨ les cr¨°niques nocturnes han estat abdu?des per les marques i els events. Quan hi ha una cr¨°nica, ¨¦s m¨¦s una cr¨°nica de gente i del petardeig, pels favors a les marques. Per¨° tampoc n'hi havia tant, de canalleo. El meu model i mestre era Josep Maria Carandell, per¨° l'¨²nic que les va fer de manera sistem¨¤tica, les cr¨°niques nocturnes, era en Joan de Sagarra. Per qu¨¨? Perqu¨¨ tancava el 'Tele/eXPr¨¦s' a les dues de la matinada i abans es prenia unes copes, anava al teatre i quan arribava al diari, ho escrivia.

Per qu¨¨ has escollit fotografiar-te al Tur¨® Park?

Per comoditat i perqu¨¨ m'havies demanat que destaqu¨¦s algun lloc, encara que fos per ser decadent, i he pensat en el Tur¨® perqu¨¨ ¨¦s decadent en el seu esplendor. Tothom l'interpreta com el paradigma del pijisme; probablement ¨¦s el lloc m¨¦s car immobili¨¤riament. ?s Central Park. En canvi, el parc est¨¤ deteriorat des de fa molts anys. Un cop vaig preguntar a Xavier Trias com pensava solucionar la invasi¨® canina del parc i em va respondre que no podia acostar-se al Tur¨®: ¡°M'insulten els que volen que els gossos vagin deslligats i m'insulten els que no volen que vagin deslligats¡±. Soluci¨®, Trias no s'acosta al Tur¨® Park. ?s una guerra perduda perqu¨¨ sempre guanya el que porta el rottweiler deslligat, amb l'agreujant que despr¨¦s de destrossar el Tur¨® Park, ara van a pel parc del Dir Diagonal.

La Fundaci¨® Mir¨® ¨¦s la polla, el Picasso ¨¦s la h¨°stia, el rom¨¤nic del MNAC necessites tres dies per veure'l

Acabes de publicar el llibre 'Confessions d'un culer defectu¨®s'. Qu¨¨ t¨¦ de bo i que t¨¦ de dolent el Bar?a per a Barcelona?

El Bar?a ¨¦s un dels factors identificadors m¨¦s potents de Barcelona; un altre seria el mar. No se m'ocorren factors identificadors tan potents, transversals i populars. Cohesiona la part real i la part de ficci¨® de la ciutat. Existeix realment com a cohesionador de l'espai de la ciutat, sobretot aquella zona de Les Corts i de la Diagonal, i tamb¨¦ cohesiona la part de llegenda, el m¨¤rqueting de la ficci¨®. Quan voltes pel m¨®n moltes vegades ¨¦s molt c¨°mode explicar qu¨¨ ¨¦s Barcelona gr¨¤cies al Bar?a. I coses dolentes? Que t¨¦ danys col¡¤laterals per als que no s¨®n del Bar?a i per als ve?ns. Per a aquests pot ser una aut¨¨ntica mol¨¨stia. El culercentrisme, fins i tot per a alguns culers, pot ser molest.

Creus que s'ha creat un monstre del Bar?a? En qu¨¨ dep¨¨n Barcelona del Bar?a?

No crec que la ciutat en depengui o, en tot cas, en dep¨¨n tant com de Gaud¨ª, i no em sembla malament. Per¨° no en dep¨¨n. En qu¨¨ dep¨¨n Barcelona de la ciutat?

Si el Bar?a fes una davallada, no nom¨¦s esportiva sin¨® institucional, qu¨¨ substituiria el pes econ¨°mic del club a la ciutat?

Trobar¨ªem altres coses. Si Roma va aguantar la caiguda de l'Imperi, Barcelona pot aguantar perfectament una hipot¨¨tica decad¨¨ncia accelerada del Bar?a.

La Roma d'ara no t¨¦ la import¨¤ncia de la Roma cl¨¤ssica.

Per¨° no s'ha convertit en un poble intranscendent, ¨¦s una ciutat que no est¨¤ malament. Convertir¨ªem les runes del Bar?a en un parc tem¨¤tic. Les seves runes serien el focus d'atracci¨®, seria Emp¨²ries. Elaborar¨ªem un relat del que va ser, que encara t¨¦ m¨¦s atractiu. Barcelona dep¨¨n de moltes coses. Un creuerista que s'hi est¨¤ dos dies, qu¨¨ ha de veure? Quatre o cinc coses: el modernisme, l'estadi del Bar?a si ¨¦s futboler, Picasso i la gastronomia. No tinc una visi¨® ni nost¨¤lgica ni hipercr¨ªtica. Sobre aix¨° crec que hi ha un risc d'intel¡¤lectualitzar-ho massa, que les coses s¨®n m¨¦s senzilles.

A banda d'un servidor fent-te aquesta pregunta, on veus que hi hagi un exc¨¦s d'intel¡¤lectualitzaci¨® dels debats barcelonins?

Permanentment, en tot. Crec que el gran abisme entre la gent i l'opini¨® publicada ¨¦s la desproporci¨® que hi ha entre com de pocs i presumptuosos que som els de l'opini¨® publicada i els molts i normals que s¨®n els altres. Com si diguessis: al 90% de la tribu se li en fot la majoria de coses que ens preocupa.

Aix¨° ha passat sempre, i segurament abans era m¨¦s exagerat, quan les difer¨¨ncies educatives eren majors.

S¨ª, per¨° hi ha un moment que fas el rid¨ªcul, si te l'agafes amb paper de fumar. Si ara revisqu¨¦ssim la pol¨¨mica dels xiringuitos de La Barceloneta, far¨ªem el rid¨ªcul. En aquell moment, discutir si s'havien d'enderrocar o no, tenia sentit, per¨° el que em sembla grotesc ¨¦s quedar-nos ancorats en batalles que vam perdre. En molts aspectes em sembla que aquesta ciutat hi ha la tend¨¨ncia de revifar batalles perdudes.

Com es plantejaria avui una pol¨¨mica com la desaparici¨® dels xiringuitos?

La transformaci¨® de la Barcelona ol¨ªmpica va ser sense anest¨¨sia i en zones importants de l'anatomia. Aix¨° ja es va fer. Ara seria cirurgia est¨¨tica. El tramvia per la Diagonal seria una cosa bastant similar, potser l'¨²nica cosa q¨¹estionable i susceptible de crear un debat interessant. O si vols fer-ho gen¨¨ric, ho seria la reforma de la Diagonal. ?s un canvi estructural. O tapar les rondes, tamb¨¦ seria un canvi radical.

Theros criticava en aquesta s¨¨rie que s'ha imposat el relat burg¨¨s i que per aix¨° el modernisme t¨¦ tant de suport i el passat fabril no est¨¤ prou reconegut. Hi est¨¤s d'acord?

S¨ª que hi ha hagut recuperacions d'espais fabrils. Tu vas a qualsevol ciutat i l'arquitectura visitable est¨¤ relacionada amb el poder: Papes, reis, castells; no veig que anem a llocs i preguntem on ¨¦s all¨° que recupera l'arquitectura dels obrers. Amb excepcions, ¨¦s clar, d'arquitectura popular. Tamb¨¦ n'hi ha a Barcelona. Que n'hauria d'haver m¨¦s, estic d'acord amb en Theros, per¨° si podem presumir del modernisme ¨¦s perqu¨¨ aqu¨ª hi havia gent amb pasta i bon gust. Una altra vegada, no veig que sigui un problema. ?s convertir en un problema una cosa que no ho ¨¦s.

Est¨¤s a favor de la reforma del Camp Nou? Creus que l'estadi hauria de sortir del centre de la ciutat?

No vull tenir opini¨® sobre el tema, s¨®c objector. Vull preservar el meu paisatge sentimental. Jo tinc dret a les meves manies, al meu patrimoni sentimental, i m'encanta com ¨¦s el Camp Nou actual, aix¨ª de decadent. Hi ha d'haver un percentatge de culers carques i conservadors, immobilistes; despr¨¦s guanyaran els progressistes. Si fos per mi, encara ser¨ªem amb els xiringuitos, amb les taules a les platja. I vull que el Camp Nou es quedi on ¨¦s. Per¨° m'encanta, igual que m'encanta L'Illa. Si vingu¨¦s alg¨² i em digu¨¦s que L'Illa se'ls ha quedat petita i l'han de canviar de lloc, jo estaria en contra. Perqu¨¨ per mi L'Illa ¨¦s important¨ªssima.

Qu¨¨ fas a L'Illa Diagonal? La compra?

No, hi vaig a passejar. Per mi L'Illa ¨¦s un dels monuments m¨¦s interessants de Barcelona, perqu¨¨ ¨¦s un gratacel tombat, com va explicar un dels seus seus arquitectes, en Manuel Sol¨¤. All¨° era un espai infinit i per ocupar-lo, va dir l'arquitecte, farem un gratacel tombat. Les coses te les han d'explicar: si tu vas a unes termes romanes, si no t'ho expliquen, nom¨¦s hi veus un forat. Doncs el mateix passa amb L'Illa.

Als 'xiringuitos' hi anaves? A la platja hi vas?

No, de petit anava a la platja de la Barceloneta, de la d'abans, de quan Barcelona vivia d'esquena al mar. Un t¨°pic, per¨° ¨¦s veritat.

Arturo San Agust¨ªn precisa que nom¨¦s una part de Barcelona ha viscut d'esquena al mar.

?s veritat, per¨° objectivament, si veus la recuperaci¨® del litoral des de l'Hotel Vela a les xemeneies del Bes¨°s, collons, ¨¦s molt dif¨ªcil estar-hi en contra.

I el F¨°rum de les Cultures? Tamb¨¦ t'agrada? Patr¨ªcia Gabancho va escriure que ¨¦s un espai que li agrada perqu¨¨ ¨¦s buit i metaf¨ªsic.

El F¨°rum per mi ¨¦s una aberraci¨®, per¨° ¨¦s tan aberraci¨® que d¨®na la volta, ¨¦s humor. La fotovoltaica ¨¦s un acudit. A la llarga arrelar¨¤, per¨° el F¨°rum ¨¦s una zona tan catastr¨°fica que fa gr¨¤cia. Jo li valoro el punt grotesc. Absurd. No hi ¨¦s a d'altres ciutats. Pensa que, a m¨¦s a m¨¦s, ¨¦s un lloc que molts dies fa pudor perqu¨¨ hi ha la depuradora. El guionista del F¨°rum ¨¦s molt bo. El tio va dir: ¡°Farem un lloc lleig, absurd i que faci pudor, i ho vendrem com si fos la polla¡±. Aix¨° no ¨¦s pot superar.

Barcelona, comen?ant pels okupes o pels anarquistes, t¨¦ una especial tradici¨® de moviments d'esquerres alternatius?

S¨ª que hi ha tradici¨®, i com que hi ha tradici¨®, s'acaba convertint en una cosa entre pares i fills. I com va passar a Euskadi, com ¨¦s una cosa entre pares i fills, ¨¦s dif¨ªcil que tingui la poblaci¨® en contra. Aqu¨ª, en molts casos, convergents, socialistes, gent d'ordre, s¨®n pares dels radicals.

L'esquerra radical s'enfada si dius que s¨®n fills de convergents.

El radical viu enfadat, necessita motius per estar-ho; s'enfadar¨¤ per aix¨° o per les escales mec¨¤niques. Pot ser que hi hagi alguns d'aquests joves radicals que siguin fills de vells anarquistes revolucionaris, per¨° crec que s¨®n minoria. A Barcelona hi ha una tradici¨® pol¨ªtica i cultural de la insurrecci¨®, que no revolucion¨¤ria. A Barcelona hi ha una insurg¨¨ncia latent que est¨¤ ben vista; en molts barris est¨¤ integrada, hi fan coses. Si els insurgents fan coses, ¨¦s molt dif¨ªcil desacreditar-los perqu¨¨ s¨ª.

El 'colauisme' t¨¦ alguna cosa a veure amb aquesta insurg¨¨ncia? Et recorda al PSUC?

El colauisme, si existeix, que no crec que existeixi, ¨¦s una evoluci¨® del?pico de oro de la assemblea universit¨¤ria. El seu spin off eren els moviments ve?nals. Per¨° tot ve de la figura llegend¨¤ria i extenuant del?pico de oro. El pico de oro ¨¦s un tio amb facilitat de paraula, que no li agrada gaire pencar i que t¨¦ una capacitat incre?ble de discutir-ho tot. I que li encanta follar. Est¨¤ vinculat a la joventut i a les ganes de follar. A l'¨¨poca del PSUC, els Banderes Roges eren els grans folladors, perqu¨¨ parlaven millor i tenien m¨¦s bagatge te¨°ric. Un tio de Comissions Obreres de Terrassa no tenia res a pelar contra Rafael Rib¨® o Ferran Mascarell, que eren els?picos de oro de l'¨¨poca. Els picos de oro els he vist des de petit, els reconec de lluny. Exemple de pico de oro elevat a la categoria m¨¤xima: Pablo Iglesias. El colauisme ¨¦s la continuaci¨® de tot aix¨°. I al final sempre ¨¦s un tio fent-se l'interessant, donant la tabarra i a veure si pilla. Amb l'ego pel mig, els egos messi¨¤nics.

Per qu¨¨ dius que el 'colauisme' no existeix?

Jo he dit aix¨°? S¨ª que existeix, b¨¦, existeix la Colau. ?s un messianisme m¨¦s.

Colau ¨¦s tan messi¨¤nica com Pablo Iglesias?

T¨¦ prestacions pr¨°pies. Evidentment, no ve estrictament de la cultura d'Iglesias, que ve de la Complutense. Ser de la Complutense a l'¨¨poca del Pablo Iglesias, ¨¦s ser un?pinot noir; t¨¦ un bouquet brutal per ser un pico de oro de renom. Colau t¨¦ un origen m¨¦s popular, per¨° la intenci¨® sempre ¨¦s la mateixa: ¡°Nosaltres som tan bons que canviarem el m¨®n¡±, b¨¤sicament parlant i fent una mica de merder. De tot el colauisme, el que m¨¦s m'interessa, amb molta difer¨¨ncia, i que m'interessa de deb¨° com a contribuent, ¨¦s Gerardo Pisarello. Pisarello ¨¦s el contacte de tot aix¨° amb la realitat. ?s el que toca m¨¦s de peus a terra.

Per¨° possiblement Pisarello ¨¦s el m¨¦s extrem ideol¨°gicament de tots.

No t¨¦ res a veure. Tinc la percepci¨® que ¨¦s un pol¨ªtic de categoria, no ¨¦s un pico de oro, s'ho creu. Josep Piqu¨¦ era del PSUC i va acabar de ministre d'Aznar; no m'imagino Pisarello de ministre d'Aznar d'aqu¨ª a 20 anys. En canvi, quan sento Colau, em quedo igual; no s¨¦ mai si puja o si baixa. I hi ha aquesta cosa de ¡°hem de seure a dialogar¡±, que ¨¦s el que dius als teus fills: ¡°Hem de seure a parlar¡±. I quan ens hem assegut i parlem, qu¨¨ m¨¦s fem? Hi ha un moment que s'han de prendre decisions. I potser Pisarello t¨¦ idees radicals, per¨° si l'han votat per aquestes idees, s'ha de respectar. El colauisme ofereix una alternativa per un nou ordre. Ara sembla que el PSC i CiU ho fessin tot b¨¦. Tamb¨¦ la cagaven, i tamb¨¦ ens fic¨¤vem amb ells. Tamb¨¦ m'agrada en Joaquim Forn, que ¨¦s el regidor enfadat; sembla un personatge d'Ast¨¨rix, dels Barrufets. En la mesura que Forn est¨¤ enfadat, Pisarello est¨¤ content. Pisarello et pot dir que t'expropiar¨¤ totes les terres amb un gran somriure.

Gabancho opina que Barcelona no ha de competir per ser la capital del m¨®n llat¨ª. Que els anys literaris de Balcells, Gabo, Vargas Llosa o Bola?o no s'ha de buscar repetir-los. Hi est¨¤s d'acord?

Tot aix¨° m'agafa molt lluny, i apuntes molt alt. Diria que la possibilitat de ser un pont cultural amb Hispanoam¨¨rica va ser transit¨°ria i casual. Les coses van i v¨¦nen. M'interessa que en la nova escena liter¨¤ria veig que hi ha molts que s¨®n deixebles, admiradors, d'Anagrama. No em sembla malament com a preservaci¨® d'una grandesa que ¨¦s el biling¨¹isme, de la capitalitat de Barcelona de dues lleng¨¹es creatives potents. Blackie Books per a mi ¨¦s molt important, no t¨¦ voluntat de prescripci¨® ideol¨°gica. Aquest ¨¦s el gran canvi. Com m¨¦s n'hi hagi, millor.

Tots els entrevistats de la s¨¨rie excepte Gabancho, estan a favor d'aprofundir en la Gran Barcelona; com proposa Colau, crear una supraalcaldia. T'interessa? Hi estaries a favor?

A mi em sembla collonut el que tenim avui. Vaig n¨¦ixer i viure de petit a Par¨ªs. Vam anar a viure a Gennevilliers, que est¨¤ despr¨¦s del pont de Clichy i formava part de la gran perif¨¨ria parisenca. A mi m'agrada que, si la identitat d'aquests llocs respon a una hist¨°ria pr¨¨via, es preservi. Perqu¨¨ si no, estem arrasant. Els de Gennevilliers no eren com els d'Asni¨¨res, ni com el de Saint-Denis ni com els de Courbevoie. De la mateixa manera que els de Molins no s¨®n igual que els de Viladecans o els de Cornell¨¤. A nivell estructural, pol¨ªtic, de serveis, fer un mapa d'interconnexions em sembla imprescindible. Les solucions globals ¨¦s pol¨ªtica, per¨° l'obsessi¨® d'alguns barcelonins d'aniquilar la identitat de la gent d'altres municipis, et puc assegurar, coneixent la hist¨°ria de la banlieue, de Par¨ªs, riu-te'n d'aix¨° de Gr¨¤cia: la rebel¡¤li¨® dels ind¨ªgenes seria brutal.

Colau, pel que ha dit, no vol arribar a aquests extrems.

?s que si el que volen ¨¦s facilitar la vida de la gent, fer que els trens de rodalies funcionin, aix¨° no ¨¦s la Gran Barcelona. Sempre necessitem una etiqueta megapotent per fer una cosa megapetita. Aix¨° ¨¦s com quan et compres un bitllet de tren, que necessites saber ¨¤lgebra: la primera anella, la segona anella, la tercera anella, que arriba fins al Masnou, que per mi ¨¦s com Benidorm, de lluny que ¨¦s. Per¨° s¨®c capa? d'assumir que El Masnou, des del punt de vista ferroviari, formi part de la Gran Barcelona, per¨° no em puc imaginar que sigui la Gran Barcelona. Diferenciaria entre el que ¨¦s la pol¨ªtica i la identitat. Si has de solucionar problemes, no cal que li diguis la Gran Barcelona. L'?rea Metropolitana no l'han inventat, hi ¨¦s a molts llocs del m¨®n.

Tens la sensaci¨® que una de les principals difer¨¨ncies de fa 20-30 anys a Barcelona ¨¦s que ha aparegut una not¨°ria elit independentista, burgesa i cultural? Sagarra apuntava que la ciutat identit¨¤riament es dividia entre aquests i els que es consideren cosmopolites.

No ho s¨¦. Per¨° est¨¤ b¨¦ que Barcelona assumeixi part de la identitat independentista. Era una cosa que estava absent pel repartiment que havien fet les forces pol¨ªtiques: ¡°Tu, socialista, et quedes amb les ciutats i jo em quedo amb el control de la identitat del pa¨ªs¡±. Trobo que ¨¦s bo que si ara hi ha un furor independentista, que aquest repartiment ¨¦s corregeixi. ?s una correcci¨® del paisatge. La pres¨¨ncia cultural de l'independentisme, no ¨¦s dolent que hi sigui. La cultura ¨¦s diversitat.

Barcelona t¨¦ un fotimer de centres expositius. Al marge del MNAC, n'hi ha de gran nivell?

Fas afirmacions molt categ¨°riques. La Fundaci¨® Mir¨® ¨¦s la polla, el Picasso ¨¦s la h¨°stia, el rom¨¤nic del MNAC necessites tres dies per veure'l. L'opini¨® publicada cultural est¨¤ sovint en mans de gent que no vol sortir de casa. ?s m¨¦s f¨¤cil rajar des de casa que agafar el metro. Ens retroalimentem en ¡°la nostalgie de la boue¡±, que deia Gil de Biedma. Com si aix¨° ens hagu¨¦s de vigoritzar. Fa uns dies vaig portar un cos¨ª meu casat amb una austr¨ªaca al MNAC. Van estar dues hores visitant el rom¨¤nic, gaireb¨¦ ploraven. Volien tornar l'endem¨¤; l'entrada ja ho preveu. Despr¨¦s vam anar al restaurant itali¨¤ Xemei, vam menjar uns espaguetis venecians amb caviar. Si aix¨° ho hagu¨¦s fet a San Francisco, estaria donant la tabarra a Instagram i al meu blog exigint a Barcelona aquesta comuni¨® entre el MNAC i els espaguetis venecians. Al MNAC hi ha hagut exposicions de Caravaggio. Que no et torni a sentir dir que no n'hi ha per tant.

Diversos entrevistats de la s¨¨rie han coincidit que s¨ª que hi ha un problema, possiblement perqu¨¨ el finan?ament cultura de l'Estat va m¨¦s a Madrid, com el fet que la fundaci¨® Thyssen no acab¨¦s venint a Barcelona.

La meva mare [l'escriptora Teresa P¨¤mies], el 26 de gener del 1939 disparava des d'una barricada a la pla?a Bonanova esperant els fatxes. Van fracassar. La meva mare seria est¨²pida si s'hagu¨¦s passat 40 anys pensant ¡°ai si hagu¨¦ssim guanyat en aquella barricada". La Thyssen la vam perdre, molt b¨¦: estem tot el dia plorant en una cantonada o fem alguna cosa? Millorem el que tenim? Si la identitat cultural barcelonina ¨¦s el lament, ja podem tancar.