Javier P¨¦rez And¨²jar: ¡°La t¨¨rmica del Bes¨°s ¨¦s la Sagrada Fam¨ªlia obrera¡±

Javier P¨¦rez And¨²jar camina capcot per la carretera paral¡¤lela a l'antiga central t¨¨rmica de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s. Avan?a r¨¤pid. D'una banda, sembla content de ser all¨¤ i buscar la ubicaci¨® adient per a la fotografia; d'altra banda, est¨¤ emprenyat perqu¨¨ no sap quin ¨¦s el futur de les xemeneies: ¡°Tinc sensacions confrontades, hauria d'estar content perqu¨¨ de moment les xemeneies s'han mantingut dempeus, per¨° a mi m'agradava com era abans; ara nom¨¦s hi ha la carcassa. Nom¨¦s han deixat les torres, i buides, que ¨¦s com quan xucles el cap de la gamba i la llences¡±.

En aquest tram de la l¨ªnia de Rodalies hi ha prop de 200 metres en qu¨¨ les tanques que protegeixen les vies han estat esberlades i es poden creuar sense cap mena d'impediment. Al lateral de les vies oposat a les xemeneies s'hi acumulen deixalles i runes. A davant hi ha un seguit de magatzems. P¨¦rez And¨²jar recorda que durant els anys m¨¦s durs de la crisi, en aquest punt exacte, davant de la botiga de material d'obra Trabajo, cada mat¨ª s'hi esperaven immigrants per ser contractats en negre per empreses de la construcci¨®. Hi ha diversos contenidors de mercaderies procedents de la Xina, carregats en camions. Algun ciclista o corredor passa r¨¤pid per davant nostre. El propietari de l'empresa de reciclatge Rodilla surt de la seva nau per denunciar que tota aquesta porqueria causa mala imatge i problemes d'higiene; ¨¦s un abocador a l'aire lliure i descontrolat. Els passatgers dels trens poden contemplar la merda per uns segons i sense empastifar-se, diu P¨¦rez And¨²jar.

El patrimoni obrer ¨¦s residual

P¨¦rez And¨²jar (Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, 1965) ens ha portat a aquest rac¨® de l'¨¤rea metropolitana perqu¨¨ ell ¨¦s de Sant Adri¨¤ i perqu¨¨ vol exposar que aix¨° ¨¦s una mena d'anti-Barcelona de les postals: ¡°La t¨¨rmica del Bes¨°s ¨¦s la Sagrada Fam¨ªlia obrera; el que s'inverteix a la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s inversament proporcional al que s'inverteix aqu¨ª¡±. El futur incert i fantasmag¨°ric de la t¨¨rmica del Bes¨°s s'explicaria, segons P¨¦rez And¨²jar, per la teoria de Xavier Theros, segons la qual el relat burg¨¨s domina el relat de Barcelona des dels Jocs Ol¨ªmpics: ¡°Han convertit el patrimoni obrer en residual. I el que era revolucionari, ho han convertit en un esplai. Per aix¨°, quan passen coses, com Can Vies, es caguen de por. Perqu¨¨ estan acostumats que no els passi res¡±.

Per fer l'entrevista seiem a la terrassa del Bar-72, a l'avinguda de la Platja. El Bar-72 est¨¤ regentat per uns xinesos; al darrere tenim uns magatzems d'Alcampo. L'espai que ocupa aquesta empresa ¨¦s el solar on abans hi havia la f¨¤brica de vidre CELO, la maquin¨¤ria de la qual va ser trasllada a la Xina a la d¨¨cada dels vuitanta. L'avinguda de la Platja t¨¦ poca aflu¨¨ncia aquest migdia laborable; els ¨²nics que hi fan acte de pres¨¨ncia, per fer un mos en un local de menjar liban¨¨s que hi ha a tocar de nosaltres, s¨®n un grup de manters subsaharians.

Paternalisme classista

P¨¦rez And¨²jar s'irrita quan li demano si subsaharians i xinesos s¨®n els nous barcelonins: ¡°Aquesta gent no es nova, ja hi era, existien. Aix¨° de 'nous' ¨¦s prejudici, classisme, classisme de 'jo hi era abans que tu¡±. Pregunto a And¨²jar per qu¨¨ creu que no hi ha veus de la migraci¨® estrangera als mitjans de comunicaci¨®, i tamb¨¦ reacciona trencant la l¨°gica del meu plantejament: ¡°S¨®n gent normal i corrent que quan puguin accedir als mitjans, com va ser el cas de la meva generaci¨®, ho faran. Donar veu ¨¦s a vegades un eufemisme de treure la veu. I un cronista, per dignitat, no els pot interpretar, explicar el patiment dels altres per lluir-te¡±. Modifico l'argumentaci¨® cap al concepte dels ¡°altres catalans¡± de Paco Candel, per¨° P¨¦rez And¨²jar tampoc cedeix: ¡°Per generaci¨® no s¨®c candeli¨¤. Jo s¨®c m¨¦s superficial, l¨²dic, fr¨ªvol si vols. Jo escric per sintaxi, no per ordre social. Aix¨° d'en Candel i els nous catalans, escriure per a uns grups i ser la veu d'alg¨², m'importa un rave¡±.

P¨¦rez And¨²jar diu que no sap res ¡°ni d'urbanisme ni de pol¨ªtica, l'¨²nic que s¨¦ ¨¦s que a Sant Adri¨¤ hi viuen els pobres i els rics viuen a algun altre lloc¡±. El seu llibre Catalanes todos?¨¦s un retrat cruel i alhora divertit dels vincles entre la burgesia barcelonina i el franquisme. Podria fer el mateix amb la societat del Bes¨°s? P¨¦rez And¨²jar assegura que ¨¦s capa? de ser ir¨°nic amb tot i tothom, ¡°tamb¨¦ amb els pobres, per¨° jo ironitzo sabent qui s¨®n els meus¡±.

Millores de Monopoly

Les noves l¨ªders metropolitanes han prioritzat la interconnexi¨® i millores urban¨ªstiques de les ciutats del Bes¨°s. Mirant el mar des de l'avinguda de la Platja, P¨¦rez And¨²jar resumeix els aven?os que s'han realitzat els darrers vint, trenta anys: ¡°S'han produ?t millores socialdem¨°crates. Aquesta avinguda no existia. Les voreres s¨®n m¨¦s amples, perqu¨¨ hi passegin m¨¦s pobres. Tamb¨¦ hi ha molts establiments per fer-te la manicura. ?s, b¨¤sicament, una millora del Monopoly, un intercanvi de cromos. Per¨° ¨¦s una cosa estructural, el m¨®n avui ¨¦s aix¨ª¡±.

El del turisme sembla a Sant Adri¨¤ un debat lluny¨¤, i P¨¦rez And¨²jar ho confirma, tot assenyalant amb un somriure els manters que tenim asseguts a pocs metres com el tipus de turisme que rep el municipi. Tot i aix¨°, P¨¦rez And¨²jar segueix la pol¨¨mica sobre el turisme al centre de Barcelona: ¡°El turisme ¨¦s un gran tema. ?s un monocultiu, ha arrasat la ciutat, la seva biodiversitat. Abans dels Jocs Ol¨ªmpics, als quioscos de les Rambles podies comprar llibres de Nietzsche. La connexi¨® entre la cultura i la Barcelona canalla s'ha perdut, i aix¨° tamb¨¦ ¨¦s culpa del turisme¡±.

Vaig con¨¨ixer P¨¦rez And¨²jar el 2014, al Sal¨® de Cent de l'Ajuntament, quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. Aquella tarda li vaig preguntar si rebia trucades del govern municipal per les seves cr¨°niques, sovint dures, sobre les mis¨¨ries metropolitanes. En aquella ocasi¨® va fer cara de no acabar d'entendre quines trucades havia de rebre. ¡°L'¨²nica vegada que m'han trucat de l'Ajuntament va ser per anunciar-me que em donaven el premi. Potser tinc lectors, per¨° no tinc influ¨¨ncia. Si explico les p¨¨ssimes condicions de manteniment de les vies que hem vist, aix¨° no canviar¨¤ res. El 'ring' s¨®n les not¨ªcies, no les cr¨°niques¡±, aclareix P¨¦rez And¨²jar dos anys m¨¦s tard.

Metaficci¨® al Parlament

En una entrevista del 2015 per a Cr¨ªtic, P¨¦rez And¨²jar veia moltes similituds entre Barcelona en Com¨² (BCom¨²) i la CUP, i considerava la q¨¹esti¨® nacional la principal difer¨¨ncia. Un any despr¨¦s del canvi de govern municipal, P¨¦rez And¨²jar hi troba m¨¦s difer¨¨ncies ¡°perqu¨¨ tots dos han tocat poder. Hi va haver un moment que les bases eren prom¨ªscues i s'intercanviaven el vot. Ara potser no hi ha nexes i han tornat als quarters d'hivern. Cadasc¨² ¨¦s el mirall de l'altre: s'hi reflecteixen per¨° no s¨®n el mateix¡±.

P¨¦rez And¨²jar es dedica actualment a la cr¨°nica parlament¨¤ria. Parlem del debat als plens de l'Ajuntament; suggereixo que les decisions de la pol¨ªtica municipal semblen m¨¦s palpables per al ciutad¨¤ que les nacionals. P¨¦rez And¨²jar respon que ell, aquests anys del proc¨¦s, s'ho passa d'all¨° m¨¦s b¨¦ al Parlament: ¡°El que vivim al Parlament ¨¦s metaficci¨®, sobretot l'any passat, amb el proc¨¦s i la comissi¨® del frau i la corrupci¨®. All¨° era delirant, ara es opiaci. Hem passat del deliri al no-res¡±.

Ens acomiadem a l'estaci¨® de rodalies de Sant Adri¨¤. En un mur de l'andana alg¨² ha escrit un missatge po¨¨tic i d'amor filial: ¡°Un beso, Coral, tus hijos te quieren dar. Siempre ser¨¢s recordada por tu trenza y tu delantal. Presos en lucha, Mu?eco, Carlos. Tus hijos¡±. P¨¦rez And¨²jar fa una foto a la pintada; jo suggereixo que en breu l'hauran esborrat per¨° el cronista de Sant Adri¨¤ ho descarta: segur que s'hi estar¨¤ all¨¤ una llarga temporada. Aix¨° no ¨¦s l'estaci¨® de Ferrocarrils de Proven?a.