Aqu¨ª hi ha part del llegat desaparegut de Mu?oz Ramonet

El mes de mar? passat, Culturarte SA, l¡¯empresa familiar de les quatre filles de Julio Mu?oz Ramonet, va presentar un dictamen pericial elaborat per tres experts en el qual s¡¯assegurava que s¡¯havien venut, mitjan?ant una coneguda casa de subhastes, 17 obres de la col¡¤lecci¨® d¡¯art que hi havia al palauet del carrer Muntaner. Unes peces que pertanyen a la ciutat de Barcelona, despr¨¦s que l¡¯industrial t¨¨xtil les hagu¨¦s deixat en her¨¨ncia a aquesta ciutat el 1991, tal com va dictaminar un jutjat el 2009 i va ratificar el Tribunal Suprem el 2012. Eudald Vendrell, l¡¯advocat de la fundaci¨® municipal que des del 1995 lluita als jutjats per recuperar aquest llegat, assegura que s¡¯ha demanat al jutge que les quatre filles expliquin els detalls de la venda d¡¯aquestes 17 obres, quina casa de subhastes les ha venut, quines obres s¨®n o el preu aconseguit, perqu¨¨ en cas que no es lliurin, se¡¯n pagui el valor.

Per¨° en el dictamen es parlava tamb¨¦ d¡¯un altre grup d¡¯obres. En concret, 14 que eren en una finca de Matar¨® propera a Sant Andreu de Llavaneres, les dues al Maresme, i que posaven a disposici¨® del jutge de primera inst¨¤ncia que duu a terme l¡¯execuci¨® de la sent¨¨ncia del 2009. ¡°Volen aparentar col¡¤laboraci¨®, per¨° d¡¯una manera ambigua. S¨®n elles les que les han de lliurar, perqu¨¨ formen part del llegat. I quan les lliurin les ratllarem de la llista¡±, rebla Vendrell.

M¨¢s informaci¨®n

Dues filles de Mu?oz Ramonet es neguen a declarar

El llegat Mu?oz Ramonet, m¨¦s a prop de Barcelona

Llum de gas a Mu?oz Ramonet

La finca on les quatre germanes Mu?oz Vilallonga asseguren que romanen 14 de les obres del llegat ¨¦s Ca L¡¯Isard, una casa d¡¯estil neocl¨¤ssic de grans dimensions i dues edificacions annexes situades en una finca de gaireb¨¦ set hect¨¤rees pertanyent al ve?nat de Mata, dins de l¡¯entorn forestal del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, segons el cat¨¤leg de b¨¦ns de l¡¯Ajuntament de Matar¨®. Per¨° des que la va comprar Julio Mu?oz Ramonet, a finals del 1951, ¨¦s coneguda dins de l¡¯¨¤mbit familiar com Los Cedros, pels enormes exemplars centenaris d¡¯aquests arbres que emmarquen l¡¯entrada principal on, a m¨¦s, destaquen dues escales sim¨¨triques rematades amb una balustrada cl¨¤ssica.

A l¡¯Ajuntament de Matar¨® no existeix una finca amb aquesta denominaci¨®, per¨° a urbanisme confirmen que Ca l¡¯Isard i Los Cedros ¨¦s la mateixa finca. Els dubtes es dissipen quan es veu l¡¯indicador de la carretera BV-5031 i el nom que apareix als pilons de l¡¯entrada. Durant anys s¡¯ha especulat que part del llegat que va deixar Mu?oz a Barcelona estava amagat en algun lloc proper a aquesta ciutat. L¡¯amagatall podia ser aquest de Matar¨®, a 35 quil¨°metres de Barcelona.

L¡¯experta i la secret¨¤ria

Quan el 2013 EL PA?S va donar a con¨¨ixer l¡¯exist¨¨ncia de Lori Gross, l¡¯experta americana que va escollir 350 obres d¡¯art mesos despr¨¦s de morir Julio Mu?oz per enviar-les a Madrid, aquest diari es va posar en contacte amb ella, per¨° no va contestar. Tampoc ho va fer el jutge que instrueix la querella per la desaparici¨® de m¨¦s de 800 obres d¡¯art. Ara, s¡¯ultima una comissi¨® rogat¨°ria perqu¨¨ atesti des dels EUA. Per¨° la que no est¨¤ citada a declarar, ara com ara, ¨¦s Rosa Mar¨ªa Herrera, la secret¨¤ria que va tenir Mu?oz Ramonet en els ¨²ltims anys de vida. Ella controlava tota la documentaci¨®, tenia les claus de les caixes fortes (on es guardaven les miniatures, joies i diners) i sabia amb exactitud el que hi havia o no a la casa del carrer Muntaner el 1991.

En el seu afany de ser acceptat per la burgesia, Mu?oz Ramonet va comprar aquesta finca en un dels llocs d¡¯estiueig preferits per l¡¯elit barcelonina. Al novembre del 1951 va comprar el primer terreny a ?ngeles Descalls Morell i l¡¯any seg¨¹ent un altre de confrontant a Jos¨¦ Guitart Reixach. Seguint la forma d¡¯operar de l¡¯industrial, la seva empresa Inmobiliaria El ?guila, va comprar 9.000 metres quadrats m¨¦s a Urbanizaciones Hermanos Rubio, tal com recull el registre de la propietat. El 21 d¡¯agost del 1965 Julio Mu?oz i la seva dona Carmen Vilallonga van constituir la societat mercantil Inmobiliaria Llavaneras SA, amb l¡¯¨²nica intenci¨® de gestionar aquesta finca, encara que a l¡¯escriptura p¨²blica figura que la intenci¨® ¨¦s una altra: "La construcci¨® d¡¯edificis per a habitatge protegit, en qualsevol de les seves modalitats, que s¡¯explotaran en r¨¨gim d¡¯arrendament o es vendran per blocs o cases senceres, o b¨¦ per locals i habitatges". Sens dubte una arg¨²cia legal per pagar els menys impostos possibles, fet en qu¨¨ Mu?oz Ramonet era un gran mestre. En un document d¡¯octubre del 1985 els actius d¡¯aquesta immobili¨¤ria eren "terreny i torre de Llavaneras" i un pis i un p¨¤rquing, per¨° cap habitatge social.

Al testament que Julio Mu?oz va deixar despr¨¦s de morir a Su?ssa el 1991 va llegar a les seves quatre filles la finca de Los Cedros en "usdefruit vitalici i gratu?t", per¨° no en propietat. En les seves escarides ¨²ltimes voluntats Mu?oz especificava que si les germanes ¡ªCarmen (1947), Isabel (1951), Alexandra (1952) i Helena (1953)¡ª no arribaven a un acord respecte de les possibilitats d¡¯utilitzaci¨®, cadascuna d¡¯elles tindria dret exclusiu d¡¯¨²s durant tres mesos a l¡¯any; determinant-ne l¡¯ordre el marmessor testamentari. Per¨° com van fer amb la resta del llegat, les filles no van considerar v¨¤lid el testament i, despr¨¦s d¡¯impugnar-lo, el 21 de maig del 1991, quasi tretze dies despr¨¦s de la defunci¨® del seu pare, les ¡°senyores Mu?oz¡± apareixen inscrites com a administradores de la Inmobiliaria Llavaneras SA o, o del que ¨¦s el mateix, de l¡¯enorme finca Los Cedros.