Els pa?sos europeus nom¨¦s han cobert el 4% dels fons promesos a ?frica
Els Estats han eludit finan?ar l¡¯instrument destinat a frenar la migraci¨®
La macroinversi¨® de 62.000 milions d¡¯euros que Brussel¡¤les pret¨¦n canalitzar cap a ?frica i Pr¨°xim Orient per evitar les migracions xoca amb la resist¨¨ncia dels Estats membres. El precedent m¨¦s proper, el fons per a ?frica creat al novembre passat en el si de la UE, nom¨¦s t¨¦ el 4,5% de les quantitats que els pa?sos socis es van comprometre a aportar sense donar-se un termini. Amb el nou pla per frenar les sortides des de la costa sud del Mediterrani, la Comissi¨® Europea fa un nou intent de refor?ar-lo. El vicepresident comunitari Frans Timmermans, ha demanat aquest dimarts als Estats que aportin la seva quota: ¡°Podien fer-ho avui mateix¡±, els ha exigit durant la seva compareixen?a al Parlament Europeu.
La gran troballa de l¡¯Executiu comunitari per prevenir els moviments migratoris des de l¡¯origen suposa revertir el que els pa?sos europeus han estat fent des que va esclatar la crisi financera: reduir la cooperaci¨® al desenvolupament en tercers pa?sos. Amb les morts al Mediterrani que mostren cada dia la cruesa del fenomen, Brussel¡¤les ha adoptat un enfocament nou, avan?at per EL PA?S. En primer lloc, condicionar tota l¡¯ajuda que es presta a estats ve?ns al fet que cooperin en el fre als fluxos i al fet que readmetin els qui travessen irregularment a la UE. En segon lloc, mobilitzar inversions p¨²bliques i privades per destinar a aquests territoris 62.000 milions d¡¯euros d¡¯aqu¨ª al 2020. Lluny de considerar-ho agosarat, un expert comunitari implicat en el disseny d¡¯aquest instrument assegura que es tracta de ¡°un c¨¤lcul conservador¡±.
El que s¨ª que admeten les fonts consultades ¨¦s que, sense la cooperaci¨® dels Estats membres, la meta ¨¦s inassolible. El fons fiduciari constitu?t despr¨¦s de la cimera amb els pa?sos africans, celebrada a Malta al novembre passat, en constitueix un bon exemple. La Comissi¨® el va nodrir amb 1.800 milions i va instar els Estats a desemborsar la mateixa quantitat. Fins al moment gaireb¨¦ tots ¡ªexcepte Gr¨¨cia, Xipre i Cro¨¤cia¡ª han aportat fons, per¨° molt escassos. Junts nom¨¦s sumen 81,8 milions, segons dades de l¡¯Executiu comunitari. Holanda, amb 15 milions, i B¨¨lgica, amb 10, figuren al capdavant del desemborsament (Espanya va aportar tres milions).
Ja s¡¯han engegat alguns projectes, molt centrats en la gesti¨® de fronteres africanes, integraci¨® dels migrants que ja viuen en aquests territoris i atenci¨® als refugiats. Fins al moment m¨¦s de 750 milions d¡¯euros s¡¯han comprom¨¨s en iniciatives concretes realitzades al Sahel, a la regi¨® del llac Txad i a la Banya d¡¯?frica. D¡¯aquestes quantitats, 101 milions ja s¡¯han gastat, segons dades de la Comissi¨®.
Metes m¨¦s ambicioses
Tot i l¡¯esc¨¤s compliment dels objectius financers respecte al fons fiduciari, Brussel¡¤les ha decidit fixar metes encara m¨¦s ambicioses. En presentar els nous acords migratoris que la UE pret¨¦n subscriure amb els seus ve?ns del sud, la Comissi¨® ha anunciat que injectar¨¤ 500 milions m¨¦s en aquest fons i confia que els pa?sos facin el mateix per sumar 1.000 milions addicionals. ¡°Hem de centrar-nos a ?frica. Els moviments de persones en aquest continent no desapareixeran¡±, ha advertit l¡¯alta representant per la Pol¨ªtica Exterior Europea, Federica Mogherini, tamb¨¦ davant de l¡¯Eurocambra a Estrasburg.
El motiu principal pel qual els Estats comunitaris s¡¯han resistit a aquesta contribuci¨® als pa?sos africans ¨¦s que la urg¨¨ncia, fins fa dos mesos, ha estat en una altra part. Turquia acaparava tots els esfor?os quan per la ruta de l¡¯Egeu arribaven a Gr¨¨cia milers de persones di¨¤ries. Asfixiats per la pressi¨® d¡¯aquestes arribades, als Estats els va costar poques setmanes desemborsar els primers 3.000 milions compromesos a Turquia. Fins avui nom¨¦s falten 136 milions per completar aquesta quantitat, contra els m¨¦s de 1.700 pendents del fons fiduciari afric¨¤.
Benvinguts els migrants qualificats
Europa advoca per expulsar els migrants irregulars, per¨° desitja atreure m¨¦s talent de l¡¯exterior. Basant-se en dades que revelen mancances laborals en sectors com la sanitat, les noves tecnologies o l¡¯enginyeria, la Comissi¨® Europea ha proposat aquest dimarts una millora de l¡¯anomenada targeta blava. Es tracta d¡¯un instrument, disponible des del 2009, que ofereix feina qualificada i facilitats de resid¨¨ncia a un grup selecte d¡¯estrangers. Per¨° la targeta blava resulta gaireb¨¦ desconeguda: el 2014 se¡¯n van atorgar 13.852, el 90% a Alemanya. ¡°Avui aquest esquema no ¨¦s conegut ni atractiu i a m¨¦s est¨¤ fragmentat¡±, ha adm¨¨s el comissari europeu de Migraci¨®, Dimitris Avramopoulos.
L¡¯Executiu comunitari proposa homogene?tzar el gruix de les condicions en els 28 pa?sos membres i rebaixar alguns requisits que en dificulten la utilitzaci¨®. El salari m¨ªnim que s¡¯haur¨¤ d¡¯oferir a aquests treballadors qualificats ser¨¤ m¨¦s baix que l¡¯actual, fins a igualar la retribuci¨® mitjana del pa¨ªs. Fins ara calia pagar almenys un 50% per sobre de la remuneraci¨® mitjana, cosa que dissuadia molts empresaris. I la durada m¨ªnima dels contractes passar¨¤ de dotze mesos a sis. A m¨¦s, hi haur¨¤ facilitats perqu¨¨ el treballador aconsegueixi la resid¨¨ncia permanent despr¨¦s de tres anys consecutius d¡¯estada en un pa¨ªs europeu. Tamb¨¦ es consagra el dret immediat a la reunificaci¨® familiar.
Amb aquestes mesures, Brussel¡¤les espera millorar una xifra bastant negativa: nom¨¦s el 31% dels estrangers altament qualificats que trien treballar en pa?sos de l¡¯OCDE ¡ªl¡¯organitzaci¨® de pa?sos m¨¦s desenvolupats del m¨®n¡ª es decideix per la Uni¨® Europea. El marc nou, malgrat tot, no arriba a proposar una targeta europea ¨²nica i reconeguda en els 28 pa?sos comunitaris.
Els dos grans grups pol¨ªtics als quals pertanyen la major part de governants europeus subscriuen aquesta urg¨¨ncia de destinar fons a ?frica. ¡°Una vegada m¨¦s, Brussel¡¤les ha complert, per¨° no els Estats. Per favor, els compromisos cal aplicar-los¡±, ha subratllat el cap del Partit Popular Europeu a l¡¯Eurocambra, Manfred Weber. El seu hom¨°leg socialdem¨°crata, Gianni Pittella, ha afegit: ¡°Ara els toca als Estats membres; no es pot parlar i despr¨¦s no posar els diners¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
