Qu¨¨ hi ha de nou, vell?

Mat¨ª de pressuposicions i de pressupostos. A les sales, als passadissos del Parlament, ning¨² no toca pilota. Una conjectura dura el que tarda a sortir-ne una altra i aix¨ª anar fent. La negativa de la CUP a votar els pressupostos dels seus companys de viatge a ?taca ha trastocat l'ordre del dia d'aquest ple i per aix¨° en comptes de dimecres avui ha estat dijous tot el mat¨ª. La sessi¨® de control s'ha vist ajornada per la prioritat del desastre. Avui el Govern ¨¦s un coronel a la selva fosca que no t¨¦ qui el voti. Una altra vegada en minoria somiant que representa una majoria.

I en minoria, ¨¦s a dir, trist, solitari i final, ha pujat al faristol Oriol Junqueras, vicepresident de govern i conseller d'Economia i Hisenda. L'americana d'alcalde de municipi petit en un m¨®n sobredimensionat. En aixecar-se de l'esc¨®, ha rebut el reconeixement afectu¨®s, comprensiu, c¨°mplice, o potser compassiu, del president Puigdemont. El palmell de la m¨¤ que ara mateix no t¨¦ gaire per firmar obert sobre l'americana del seu segon, el l¨ªder del partit rival que amena?a de devorar els convergents en el proper berenar de nadius plebiscitari. Mentre Junqueras es dirigeix a l'estrada, es creua amb tres diputats cupaires que han arribat tard. Pugen les escales rumb als seus escons a la muntanya m¨¤gica.

A Junqueras li han posat la megafonia al m¨¤xim i la veu li retruny a l'hemicicle com un Aar¨® al tabernacle. Diu que ja s'imagina que no tiraran endavant els pressupostos, per¨° que aquesta ¨¦s una bona ocasi¨® per dirigir-se a la ciutadania i als votants dels grups que no li aprovaran els comptes. Llavors deixa anar un discurs de gaireb¨¦ una hora. Parla com un predicador luter¨¤ que ja ha guanyat la Reforma. Per¨° quan no parla, quan acompanya Puigdemont pel Parlament, m¨¦s aviat sembla el frare de Robin Hood si no fos perqu¨¨ els habitants del bosc de Sherwood tiren m¨¦s cap a la CUP. Junqueras fa servir aquesta vegada un llenguatge purament expositiu, net dels sil¡¤logismes de preescolar a qu¨¨ tant recorre. Aquest ¨¦s un Junqueras m¨¦s pol¨ªtic que catequista. Les seves figures ret¨°riques recorden a estones els millors moments dels dibuixos de la Warner Brothers: "Som davant d'uns pressupostos expansius en aquestes magnituds, els primers pressupostos expansius, els primers pressupostos expansius [sic.], els primers pressupostos realment expansius, els primers pressupostos realment molt expansius...". Quan llegeix els ep¨ªgrafs de cada partida, agafa embranzida i s'embala, li resulta impossible vocalitzar fins que s'atura en les xifres per pronunciar-les clarament i solemnement. Li surt aix¨ª el procurador en Corts que tot pol¨ªtic porta dins. Al fil de les seves paraules, als escons de la CUP corren somriures d'orgull i satisfacci¨®. La portaveu Anna Gabriel avui porta doble samarreta negra amb la calavera i els micros d'una emblem¨¤tica r¨¤dio pirata basca. Les mirades c¨°mplices entre aquests parlamentaris reboten pels dos grups on habiten. Hi ha una necessitat urgent de no sentir-se sols en els dos b¨¤ndols que formen la majoria independentista del Parlament. Al final de la seva intervenci¨®, Junqueras ¨¦s ovacionat pels diputats del JxS¨ª com un actor que interpreta la seva ¨²ltima funci¨®, o l'¨²ltima funci¨® d'una obra que de seguida es reestrenar¨¤ amb un altre t¨ªtol.