Els perdedors de la crisi volen el tim¨®

L¡¯¨²ltima enquesta de condicions de vida de l¡¯INE certifica un ¡°encongiment¡± fort de les classes mitjanes com a conseq¨¹¨¨ncia de la crisi. Dit en termes menys eufem¨ªstics, el fet que l¡¯enquesta certifica ¨¦s un empobriment general de la poblaci¨®, que afecta les capes mitjanes, per¨° tamb¨¦, i fins i tot en m¨¦s proporci¨®, les rendes m¨¦s baixes. Segons aquesta enquesta, el percentatge de llars situades a la franja de rendes mitjanes ha caigut entre el 2007 i el 2013 des del 60,6% fins al 52%, i el de les rendes baixes ha crescut des del 26,6% fins al 38,5%. Els qui encara romanen en els nivells mitjans de renda han vist caure els seus ingressos al voltant d¡¯un 8%, mentre que les rendes baixes amb la crisi han perdut m¨¦s del 30% de poder adquisitiu. El resultat ¨¦s que gaireb¨¦ un de cada tres espanyols, el 28,3%, est¨¤ en risc de pobresa i exclusi¨® social.

Si ens centrem a l¡¯¨¤rea de Barcelona, les coses no van millor. Al contrari. L¡¯informe de Conjuntura Econ¨°mica de l¡¯Ajuntament de Barcelona indica que el pes de les rendes mitjanes ha caigut 14 punts durant la crisi. En concret, ha passat de representar el 58,5% al 44,3%, mentre que les rendes baixes han passat del 21,7% al 41,8%, ¨¦s a dir, gaireb¨¦ el doble. En aquesta estad¨ªstica hi ha aturats que mai m¨¦s tornaran a treballar per¨° tamb¨¦ treballadors amb ocupacions tan insegures i prec¨¤ries que no arriben a final de mes. I hi ha, sobretot, milers i milers de joves que mai han tingut un contracte digne de tal nom.

Tot aix¨° no podia succeir sense conseq¨¹¨¨ncies. Hi ha una dada en aquest estudi que explica, millor que cap altre, el neguit social que hi ha en l¡¯origen del tsunami que s¡¯inicia sobre el mapa pol¨ªtic espanyol: el percentatge de pobres ¡ªpobres!¡ª amb t¨ªtol universitari ha passat del 4,3% al 18,4%.

Encara que entre ells hi ha professionals de llarg recorregut que han tingut la mala sort de perdre l¡¯ocupaci¨®, el gruix d¡¯aquests pobres amb estudis superiors s¨®n joves que no han tingut oportunitat d¡¯exercir la seva professi¨®. I els qui han pogut fer-ho, tampoc se senten triomfadors. No ¨¦s casualitat que a les taules de l¡¯INE sobre estructura salarial, les franges d¡¯edat en les quals es concentra la p¨¨rdua m¨¦s gran de poder adquisitiu s¨®n les dels menors de 35 anys.

?s la cr¨°nica d¡¯una ensulsiada d¡¯expectatives que afecta de forma directa els joves, per¨° tamb¨¦ indigna els seus pares, encara que ells hagin aconseguit salvar-se de la crema. La consci¨¨ncia de vulnerabilitat s¡¯ha instal¡¤lat en ¨¤mplies capes de la poblaci¨® i resulta especialment dif¨ªcil de digerir per part dels qui havien interioritzat el somni del creixement il¡¤limitat i la societat del benestar. Ara veuen com la desregulaci¨® laboral, la deterioraci¨® de salaris i serveis i l¡¯abs¨¨ncia de pol¨ªtiques de redistribuci¨® poden endur-se les seguretats b¨¤siques que fins fa poc estaven garantides.

Els joves, i alguns no tan joves, que formen les noves generacions del ¡°precariat¡± ¡ªoutsiders, segons l¡¯expressi¨® anglosaxona¡ª emergeixen com els principals perdedors de la crisi. El soci¨°leg Ignacio Urquizu es refereix a aquesta bretxa generacional en un llibre que acaba de publicar. En La crisi de representaci¨®n en Espanya (Editorial Catarata), Urquizo considera que a la base dels canvis pol¨ªtics en curs hi ha un canvi generacional. ¡°La ciutadania ha percebut que la crisi econ¨°mica no era igual per tothom. I en la mesura en qu¨¨ ser perdedor tenia un component generacional, la bretxa que ja existia per altres raons s¡¯ha anat ampliant¡±, afirma. Ara, hi ha ¡°un nou grup d¡¯edat que aspira a una Espanya diferent i ha decidit organitzar-se per a aix¨°¡±. ¡°Una nova generaci¨® ha decidit prendre el rumb del seu pa¨ªs¡±.

La demografia pot ser implacable. El PSOE i el PP tenen el gruix dels seus electors entre els m¨¦s grans de 55 anys. Podem i Ciutadans entre els menors d¡¯aquesta edat. La bretxa social i generacional era aqu¨ª, per¨° els partits tradicionals no van saber veure-la. Tampoc van saber veure que el 15-M i l¡¯alt suport que suscitava en les enquestes era una reacci¨® a la percepci¨® que els partits governants no havien sabut defensar la representaci¨® que els havien atorgat els ciutadans i havien perm¨¨s que els dictats de l¡¯economia s¡¯imposessin sobre la pol¨ªtica. Ara, aquestes noves generacions demanen el relleu per reinstaurar el poder de la pol¨ªtica.