Que s¡¯apartin, que venim

El pitjor que li pot passar a la Rambla ¨¦s que l'Ajuntament convoqui, com anuncia, un concurs internacional. Per arreglar la Rambla cal haver-la viscut, cal entendre-la. Si v¨¦nen els savis i els inspirats a solucionar un problema ¡ªmassa turisme¡ª els fugir¨¤ per les costures el fons de la q¨¹esti¨®. Passar¨¤ com a Madrid, que Alvaro Siza, un arquitecte mesurat i elegant, va guanyar el concurs per regenerar el Passeig del Prado amb una soluci¨® gordiana: si no caben els cotxes, multipliquem els carrils, com si no n'hi hagu¨¦s ja m¨¦s que suficients. I heus aqu¨ª la gran Tita Cervera abra?ada als pl¨¤tans magn¨ªfics, com ja els voldr¨ªem a Barcelona, se'n recorden? Els plecs d'un concurs serveixen per fer un camp de futbol, on la forma sempre ¨¦s la mateixa i el que et fa guanyar o perdre ¨¦s el que aportes de novetat; en el cas del Camp Nou, la fa?ana inexistent. ?s a dir, el detall: un camp de futbol no ¨¦s esperit, sin¨® mat¨¨ria.

La soluci¨® de la Rambla no ¨¦s ordenar el tr¨¤nsit. Per molt que ho vulgui el consistori, no aconseguir¨¤ que la gent del Raval travessi en massa per anar al G¨°tic i viceversa, nodrint l'espai de ve?ns; aix¨° ¨¦s no entendre el Raval. El Raval ¨¦s un univers autosuficient, amb fronteres exactes, la gent no surt f¨¤cilment a l'exterior, ni ganes. La soluci¨® de la Rambla s¨ª que passa per netejar-la d'excedents: que un dels titulars dels aberrants quioscs de l'alcalde Hereu en tingui cinc tamb¨¦ ¨¦s una aberraci¨®, perqu¨¨ no estem parlant d'un treball artesanal sin¨® de l'explotaci¨® industrial d'una p¨ªfia gloriosa. Per¨° aquesta soluci¨® ja la va plantejar Merc¨¨ Homs amb l'aquiesc¨¨ncia dels Amics de la Rambla, molt implicats en la transformaci¨®: no va ser a temps de fer-la. Ara figura en el programa.

La soluci¨® de la Rambla ¨¦s d'esperit. ?s la cultura. Tant senzill com aix¨°. ?s potenciar la incre?ble quantitat d'equipaments culturals que jalonen el passeig i que s'estenen a banda i banda, alguns en actiu, d'altres en guaret, d'altres prostitu?ts i els de m¨¦s enll¨¤ encara sense estrenar. S¨®n m¨¦s d'una dotzena. Ens passem el dia parlant d'una hipot¨¨tica Esplanada dels Museus i resulta que tenim un Passeig de la Cultura ja en funcionament i no el veiem. Preguntin als barcelonins: l'¨²ltim que diran de la Rambla ¨¦s que ¨¦s un pol cultural. Aix¨°, tanmateix, ho t¨¦ al cap la regidora Gala Pin, est¨¤ present en moltes de les entitats i, per ser justos, figura en els plans d'Alfred Bosch. El projecte existeix, per¨° cal donar-li forma. No es tracta de fer cultura ravalera, sin¨® cultura de ciutat. Que la gent baixi de la ciutat alta i ocupi l'espai i begui de l'esperit de la cultura. Tr¨¤nsit hum¨¤. Que s'apartin els turistes, que venim.

Ara b¨¦, resulta que la cultura no ¨¦s l'espai privilegiat de l'Ajuntament. ?s una paraula que, quan es cola en un discurs de la casa, i es cola poc, entra com amb vergonya, i llavors se li posa un adjectiu: popular, participativa. No. La cultura ¨¦s la cultura. Si l'Ajuntament no sap distingir entre cultura de barri, cultura de ciutat i cultura d'Estat (el Liceu, el MNAC) tenim un problema. Per aquesta incomoditat davant d'un tema que no els acaba de casar amb l'activisme gen¨¨tic, ni amb un p¨²blic poc disposat, la cultura ha anat a parar a mans de Jaume Collboni. I aix¨° va provocar un conflicte, perqu¨¨ Collboni va proposar un dels seus homes de confian?a i un dels fact¨°tums del seu programa electoral: Xavier Marc¨¨. Per entendre'ns: la primera factura que vaig presentar a l'Ajuntament, pels volts del 1998, me la va pagar ell. Marc¨¨ ha estat vinculat a la gesti¨® cultural des de fa d¨¨cades. Vella pol¨ªtica.

Marc¨¨ concep la cultura com una ind¨²stria de rivets cosmopolites: com una q¨¹esti¨® de mercat. ?s una persona h¨¤bil, provocativa i sobrada, per¨° a les ant¨ªpodes del tipus de gesti¨® que imagina, si la imagina, Ada Colau. En aix¨°, Berta Sureda, tamb¨¦ veterana, ¨¦s molt m¨¦s flexible. Marc¨¨ va obtenir un sonor veto oficial, per¨° no ¨¦s clar que s'hagi retirat del tot i, en qualsevol cas, Jaume Collboni comparteix les seves intencions. Que una mat¨¨ria tan sensible i tan apta per exercir de motor d'una nova Rambla -i una nova Barcelona-- sigui motiu de disputa perqu¨¨ una punta no sap qu¨¨ fer i l'altra ho sap massa, ¨¦s un mal negoci. Per¨° amb la cultura, ja se sap el que passa. Sempre es deixa per a l'endem¨¤.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.