El drac i la perla en flames

Un recorregut ple de bellesa, misteri, exotisme i hist¨°ria per un imperi daurat. Dracs que persegueixen la perla en flames de la perfecci¨® i la saviesa; el blauet que espia sobre els joncs els amors dels ¨¤necs mandarins; paons entre pe¨°nies; un gran plat ritual que mostra el blau ji quing, el meravell¨®s blau ombr¨ªvol, el de l'aspecte del cel quan para de ploure; objectes tan delicats com una min¨²scula cigala d'or que descansa sobre una fulla de jade; la cer¨¤mica inconfusible blanca i blava decorada amb els motius qui han san you;?¡°els tres amics de l'estaci¨® freda¡±: pins, bamb¨²s i flors de prunera¡­ Endinsar-se en l'exposici¨® Ming, l'imperi daurat, que es desplega al CaixaForum fins al 2 d'octubre, amb 126 peces excepcionals d'aquesta dinastia xinesa procedents del Museu de Nanjing, ¨¦s apuntar-se a un m¨®n d'un refinament sorprenent que emana poesia per tots els porus.

En el recorregut coneixerem el Van Gogh dels Ming, que tamb¨¦ va embogir, i fins i tot la Mona Lisa xinesa, pintada pel mestre Tang Yin. Per¨° l'exposici¨® ¨¦s al mateix temps una lli?¨® d'hist¨°ria en la qual bateguen rebel¡¤lions, morts d'emperadors, processos econ¨°mics, canvis socials, exploracions i, en suma, una brillant s¨ªntesi d'un dels per¨ªodes m¨¦s interessants del passat de la Xina. Si b¨¦ totes les dinasties xineses ressonen en les nostres o?des amb la m¨¤gia de velles monedes de bronze en gerros de porcellana ¨Cels Han, els lluminosos Tang, els Sung¨C, els Ming, delerosos?de plata, semblen compendiar en l'imaginari popular tot el que ¨¦s m¨¦s definit¨°riament xin¨¨s imperial.

Arribats al poder el 1368 despr¨¦s de la caiguda de la dinastia mongola ¨Cels Yuan de Kublai Kan i Marco Polo?, els Ming, 16 emperadors de la mateixa fam¨ªlia (encara que sovint amb moltes picabaralles) van significar una restauraci¨® nacional que va quedar aparedada al final, el 1644, amb una altra dinastia estrangera, la dels manx¨²s, els Ching (la de l'¨²ltim emperador). L'¨¨poca Ming, de gran prosperitat i riquesa, va veure el trasllat de Nanjing a la nova capital, Pequ¨ªn, una vida cultural riqu¨ªssima i que es va popularitzar, els viatges de la flota imperial de l'almirall Zheng He amb els seus joncs d'alta mar fins a ?frica i la reconstrucci¨® en pedra de la Gran Muralla (essencialment fins llavors d'argila), que ¨¦s la que ara es veu.

Elisa Dur¨¢n, directora general adjunta de la Fundaci¨® La Caixa, ha destacat en presentar l'exposici¨® que la cultura xinesa ja ha estat objecte d'altres mostres de l'entitat, com La Xina, cel i terra, el 2001, o Confuci, el 2004 i ha recalcat, utilitzant diverses vegades la paraula, com ¨¦s d'extraordin¨¤ria la mostra dels Ming. Ho ¨¦s, ha explicat, per la qualitat de les obres, amb alt¨ªssimes peces de cer¨¤mica, per¨° no nom¨¦s; pel discurs expositiu sobre una de les dinasties xineses m¨¦s importants i que desperten m¨¦s admiraci¨®; i perqu¨¨, per primera vegada, s'exposen al nostre pa¨ªs col¡¤leccionis del museu de Nanjing, la segona gran ciutat del sud de la Xina despr¨¦s de Xangai, amb 10 milions d'habitants i primera capital dels Ming. Tamb¨¦, que ¨¦s la primera itiner¨¤ncia d'aquesta exposici¨®, produ?da per Nomad Exhibitions, que nom¨¦s es podr¨¤ veure a Rotterdam i Edimburg, a m¨¦s de Barcelona.

Dur¨¢n ha subratllat el que va tenir l'¨¨poca Ming d'¡°irradiaci¨® de la bellesa¡± amb la difusi¨® de l'alta cultura xinesa per diferents capes socials i la seva internacionalitzaci¨® a trav¨¦s del comer?, que va causar gran admiraci¨® a Europa. El recorregut presenta diferents ¨¤mbits: Palaus i muralles, en el qual es mostren objectes rituals i aristocr¨¤tics i elements constructius, fins i tot diversos maons de la famosa muralla de Nanjing, de 48 quil¨°metres de per¨ªmetre; La societat ideal, que explica la minuciosa organitzaci¨® social encap?alada pels funcionaris d'Estat; La bona vida, que es refereix al m¨®n del confort i el plaer dels sentits, encara que no fa refer¨¨ncia a l'erotisme ni a la font de jade ¨Cla saliva del pet¨®¨C, sin¨® a plaers menys mundans, com la contemplaci¨® est¨¨tica, la m¨²sica, la poesia o l'amistat; i La relaci¨® entre la Xina i la resta del m¨®n.

L'exposici¨® ve acompanyada d'una s¨¨rie d'activitats (en col¡¤laboraci¨® amb la Casa ?sia) que inclouen desfilades de tambors i dracs, sessions gastron¨°miques i cerim¨°nies com la del te. El subdirector del Museu de Nanjing, Qizhi Wang, ha explicat que el centre, fundat el 1933, guarda 400.000 peces, sobretot de la dinastia Ming, i compon una de les col¡¤leccions m¨¦s completes de la Xina. ¡°Hem seleccionat peces extraordin¨¤ries del nostre fons¡±, ha recalcat, i ha destacat entre elles el ¡°mapa dels nombrosos pa?sos del m¨®n¡±, una de les c¨°pies a m¨¤ del mapa de Matteo Ricci que va encarregar l'emperador Wanli cap al 1605 i que mostra la Xina Ming al centre, les nombroses obres mestres de pintura i cal¡¤ligrafia o la pintura en rotlle. Wang ha expressat el desig de poder veure al seu museu obres occidentals.

Preguntat pel que va suposar per al museu i el patrimoni de la ciutat la invasi¨® japonesa i, sobretot, l'episodi brutal conegut com la Violaci¨® de Nanjing, el 1937, Wang ha explicat que les peces van ser evacuades cap a l'oest amb un gran esfor?, sota les bombes de l'aviaci¨® japonesa, i no van tornar fins deu anys despr¨¦s. Tim Pethick, de Nomad, ha dit que han trigat set anys a preparar la mostra, que il¡¤lustra gaireb¨¦ totes les facetes de l'imperi Ming, que significa molt m¨¦s que els grans gerros de porcellana, tan coneguts i estimats.

La visita s'obre amb una superposici¨® de retrats dels emperadors Ming i els seus sobrenoms oficials, i un fabul¨®s exemple de vas de porcellana de la dinastia, denominada Da Ming, ¡°gran esplendor¡±. Figuren en l'exposici¨® un plat de coure esmaltat amb dos dracs perseguint una perla en flames, s¨ªmbol de la recerca de la perfecci¨®; un got groc, el color reservat a l'¨²s imperial; teules amb relleu de drac jove (chi) que protegien del foc; retrats d'homes eminents, entre ells, el citat Van Gogh Ming, l'erudit Xu Wei, pres per matar la seva dona despr¨¦s d'embogir; tocats de fil d'or per recollir-se els cabells els homes (tallar-se els cabells es considerava una forma de mutilaci¨®); l'esmentada cigala d'or, pe?a funer¨¤ria (sovint es col¡¤locava un model de cigala a la boca dels difunts); una c¨ªtara de set cordes, i l'esmentada Mona Lisa, que toca la flauta embolcallada en tot el seu misteri i eleg¨¤ncia. La dona, no obstant aix¨°, no tenia una gran consideraci¨® en la dinastia dels Ming. No nom¨¦s se la relegava a ¡°les tres obedi¨¨ncies¡±, successivament la del pare, el marit i el fill, sin¨® que una citaci¨® de Dong Quichang (1555-1636), que potser era un geni, per¨° tamb¨¦ un ignorant misogin, estableix que quan mostris cal¡¤ligrafia o pintura ¡°conv¨¦ evitar cinc coses: no l'exhibiu sota un focus de llum, ni en un dia de pluja, ni si heu begut, o en pres¨¨ncia d'una persona vulgar, o d'una dona¡±.