Birret per al nen de Liverpool

El nen que va ser es cordava nom¨¦s el bot¨® del coll perqu¨¨ la capelina emul¨¦s les ales dels avions nazis que havien bombardejat el seu Liverpool natal i l'em¨¨rit savi que ¨¦s ara, amb 70 anys, saludava ahir ajustant-se la toga i brindant el birret blau celeste des del p¨²lpit del paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) despr¨¦s del seu discurs. Entre aquests dos gestos, tota una vida, la de l'historiador Paul Preston, que ell mateix va evocar durant el seu nomenament com a doctor honoris causa del centre.

Alguna inhalaci¨® entretallada indicava que aquesta traject¨°ria vital comen?a a ser llarga, com l'acad¨¨mica, per¨° les dues sempre intenses i honestes, com havia apuntat des d'aquest mateix p¨²lpit el professor de la UB Joan Villarroya sobre el seu patrocinat, ¡°l'hispanista que millor ha escrit sobre la hist¨°ria recent d'Espanya¡±. Parlava de l'autor de Franco, caudillo de Espa?a, ¡°potser avui encara la millor biografia del dictador¡±, que ja t¨¦ 20 anys, s¨ª, per¨° que aquest Preston una mica vermell¨®s segueix revisant sense parar, desmitificant, com a ¨²ltima aportaci¨®, ¡°la falsa figura del Franco salvador de jueus¡±. S¨ª, es glossava l'autor de La guerra civil espa?ola?(ara en c¨°mic) o la pol¨¨mica El holocausto espa?ol, ¡°on demostra que hi va haver terror als dos b¨¤ndols, per¨° que en el dels revoltats estava organitzat des d'abans de l'inici de la Guerra Civil¡±.

Amb el t¨ªtol ja en poder seu, el birret com a corona del seu magisteri, l'anell per segellar dict¨¤mens i uns guants blancs com a s¨ªmbol de la puresa que ha de distingir els seus coneixements, Preston, com al?at pels aplaudiments de les 150 persones presents i la trentena de ja germans de claustre enfundats en fins a cinc togues de colors diferents, va oblidar enrere el deg¨¤ de la Facultat de Geografia i Historia, Francesc Xavier Roig¨¦, i el seu padr¨ª cam¨ª del p¨²lpit. Semblava que tenia pressa per veure's com el nano que constru?a maquetes d'avions de la Segona Guerra Mundial, aquest noiet de barri obrer que refor?aria un sentiment de comunitat que ¡°acabaria influint en la meva mirada sobre la hist¨°ria d'Espanya¡±. Aquest modest jove que, per fi, entraria a Oxford, ¡°un petit miracle¡±, on tampoc aprendria gaire perqu¨¨ ¡°aquella hist¨°ria que s'ensenyava era molt avorrida¡±, un tedi que va acabar quan va anar a un curs de Hugh Thomas sobre la Guerra Civil: ¡°Una caixa de Pandora que em va permetre estudiar el comunisme, el feixisme¡­, aqu¨ª hi era tot alhora¡±.

El Madrid d'entre els ¨²ltims anys de la d¨¨cada dels seixanta i el 1973, quan Preston va viure aqu¨ª per refor?ar els estudis i l'idioma, li va permetre adonar-se del que era el franquisme: ¡°C¨¤rregues policials a la universitat i ser testimoni d'un tiroteig entre membres del FRAP i la policia¡±, una cosa que el va influir ¡°en la visi¨® cr¨ªtica de la Guerra Civil i la simpatia pels governs de la Rep¨²blica¡±. Prove?t amb la ¡°metodologia forense¡± de qui va ser gaireb¨¦ un pare per a ell, el Herbert Southworth d'El mito de la cruzada de Franco, es va convertir, admet sard¨°nic, en ¡°un historiador dolent, potser social, amb tend¨¨ncies biogr¨¤fiques¡±, que el 1982 van desembocar en Franco, una tasca que gaireb¨¦ va rebutjar perqu¨¨ intu?a una figura ¡°avorrida i detestable¡±, per¨° que va esdevenir ¡°fascinant i carregada de senyals grotescs¡±, com quan Franco va contractar un alquimista perqu¨¨ increment¨¦s les reserves d'or del pa¨ªs i a qui li constava ¡°un superestat mas¨°nic que governava el m¨®n¡±.

Preston va citar una infinitat d'historiadors espanyols ja amics, per¨° va destacar el desaparegut Gabriel Cardona i Hilari Raguer, que el va ajudar el 2005, enviant-li uns cursos del m¨ªtic Digui, digui, a aprendre un catal¨¤ amb el qual es va expressar ahir, puntuat per ¡°de bell antuvi¡±, ¡°palesar¡± i similars, i refor?ant aix¨ª uns lla?os amb una capital catalana en la qual li va ser f¨¤cil imaginar el clima de la Barcelona obrera republicana despr¨¦s d'un dinar en l'atrotinada casa del Paral¡¤lel d'un veter¨¤ militant de la CNT.

¡°La meva posici¨® antifranquista i pro Segona Rep¨²blica segueix intacta, per¨° avui estic m¨¦s predisposat a veure maldats i bondats en els dos b¨¤ndols¡±, es confessava Preston des del p¨²lpit, una mica com havia fet, a trav¨¦s d'una videogravaci¨®, el seu predecessor en la sessi¨® acad¨¨mica, el nord-americ¨¤ Eugene Garfield, pare dels ¨ªndexs sumaris i dels de citacions dels treballs cient¨ªfics, les empremtes que deixa tot investigador durant la seva feina, i que, flamant doctor honoris causa tamb¨¦ de la UB, constatava ara que s'utilitza el seu model ¡°no tant com a element de recuperaci¨® d'informaci¨® sin¨® com a sistema d'avaluaci¨® cient¨ªfica¡±.

¡°El m¨¦s divertit ¨¦s veure com s'apassiona amb l'Everton, una cosa aix¨ª com ser de l'Espanyol a Liverpool, i sentir-lo parlar de m¨²sica: t¨¦ una discografia a casa que riu-te'n de la biblioteca que ha donat a Poblet; aix¨° no ho deixar¨¤ anar¡±, comentava Eduardo Mendoza al final de l'acte sobre el seu amic Preston, que el va citar, a ell i als seus llibres, com a font, amb els de Mars¨¦ i V¨¢zquez Montalb¨¢n, per estimar una mica m¨¦s aquesta Barcelona que ahir el doctorava. I entre birrets de molts colors, m¨¦s d'un va pensar que hi haur¨¤ passions humanes que mai, ni un?Brexit,?per exemple, podran descompondre.