L¡¯ad¨¦u de les masies del cap de Creus

Les masies han estat durant segles unitats de producci¨® en zones a?llades, fins a l¡¯arribada de la industrialitzaci¨® de l¡¯agricultura i el desenvolupament urb¨¤ i tur¨ªstic. De la majoria nom¨¦s sobreviuen ru?nes en deteriorament progressiu. Els masos perduts del cap de Creus, llibre de gran format i bellament il¡¤lustrat a tot color, recull la situaci¨® i la hist¨°ria d¡¯una trentena de masies dels termes de Cadaqu¨¦s, el Port de la Selva, Llan?¨¤ i Roses. El seu autor, Arnald Pluj¨¤ i Canals, ¨¦s ben conegut pels seus treballs sobre topon¨ªmia i hist¨°ria de la zona. Per aquest volum ha recorregut a l¡¯observaci¨® de camp (complementada per les eloq¨¹ents fotografies de Robin Townsend), documents d¡¯arxiu, padrons i entrevistes amb els ¨²ltims habitants.

De les 400 masies que al segle XV s¡¯al?aven entre Portbou i Roses, fa mig segle en quedaven actives un centenar, i avui amb prou feines estan habitades mitja dotzena. Les dificultats d¡¯acc¨¦s a moltes de les zones del cap de Creus fan que majorit¨¤riament no s¡¯hagin reconvertit a usos recreatius, com ha passat en altres llocs. El problema d¡¯aquests usos alternatius (en la introducci¨® hi ha un record per a l¡¯arquitecte Antoni Vilanova i Omedas) ¨¦s la reconstrucci¨® i ampliaci¨® dels edificis amb materials i t¨¨cniques alienes al territori. Recordem que el paisatge del cap de Creus es caracteritza per les feixes i les construccions de pedra seca, que li atorguen una personalitat ¨²nica.

Per donar una idea de la riquesa de l¡¯obra, n¡¯hi ha prou amb l¡¯exemple del Mas de la Llobatera, que l¡¯autor anomena ¡°la catedral de la paret seca¡± per la qualitat de la seva construcci¨®. Est¨¤ situada a 350 metres, en els vessants del Pen¨ª, al terme de Roses per¨° m¨¦s a prop de Cadaqu¨¦s, fins al punt que el 1387 Pere III el Cerimoni¨®s va atorgar a aquesta vila el dret d¡¯acollida en cas de perill per als seus habitants. Ja hi ha petjades de l¡¯arrendament de les pastures al segle XVII, fins que al XVIII arriba una etapa de floriment per al cultiu de la vinya, els derivats de la qual fins i tot s¡¯exportaven a Am¨¨rica. El 1850 una bandada de llops va saltar les t¨¤pies del corral i va devorar 76 cabres mentre els habitants ho contemplaven impotents des de la teulada (precisament el nom Llobatera al¡¤ludeix a un parany per a llops). Els ¨²ltims testimonis d¡¯ocupaci¨® s¨®n una fam¨ªlia que utilitzava la masia per guardar cabres i cultivar un hort, fins que el 1959 va quedar totalment abandonada, amb la preciosa construcci¨® en pedra seca en aut¨¨ntic deteriorament.

En cada un dels cap¨ªtols, un pl¨¤nol informa de la situaci¨® de la masia i s¡¯explica la forma d¡¯accedir-hi: ¨¦s a dir, el llibre funciona tamb¨¦ com una petita guia per a amants de l¡¯arquitectura popular. A part de les fotos actuals, algunes velles fotografies testimonien com eren els edificis fa d¨¨cades, amb mostres de la seva activitat, dels seus interiors i dels ¨²ltims habitants del lloc. Un ap¨¨ndix mostra la ¡°relaci¨® d¡¯habitants dels masos, extreta de padrons dels segles XIX i XX¡±.

En resum: tota una mina d¡¯informacions arquitect¨°niques, hist¨°riques i etnogr¨¤fiques que donen una nova vida a aquestes velles construccions i que tant de bo revifin l¡¯inter¨¨s per aquest valu¨®s tros del nostre patrimoni en perill.

ELS MASOS PERDUTS DEL CAP DE CREUS

Arnald Pluj¨¤ i Canals

Fotografia de Robin Townsend

Brau Edicions

240 p¨¤gines. 34 euros