Les festes ingovernables

Qu¨¨ ¨¦s una festa? Un esdeveniment que resulta d¡¯una trobada de persones que transforma l¡¯espai i el temps en qu¨¨ es produeix. Un escenari que presenta caracter¨ªstiques estables queda desfigurat no sols per la coincid¨¨ncia d¡¯individus que celebren el mateix, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ veu com s¡¯hi incorporen dramat¨²rgies (decorat, olors, colors, sons, paraules, gestos, accions...) diferents dels quotidians. Aquest estat d¡¯excepci¨® pot transfigurar un espai dom¨¨stic, com correspon a les festes que reconeixem com privades, per¨° tamb¨¦ la d¡¯un carrer, un barri, un poble o una ciutat sencera, com ara aquelles a les quals apliquem el qualificatiu de populars, obertes a tothom, en qu¨¨ es poden aplegar multituds i que, si presenten un cert look de tipisme vernacular, poden rebre la denominaci¨® d¡¯origen de tradicionals.

Les festes tradicionals s¨®n un dels components principals d¡¯all¨° que sol etiquetar-se com cultura popular, calaix on es col¡¤loquen produccions culturals que s¨®n oficialment mostrades com l¡¯expressi¨® d¡¯una suposada ¨¤nima col¡¤lectiva o de la presumpta ess¨¨ncia d¡¯una comunitat, la qual cosa les fa mereixedores d¡¯un lloc en cat¨¤legs d¡¯elements patrimonials protegits. D¡¯altra banda, els governs poden promoure i fins i tot treure¡¯s de la m¨¤niga festes tradicionals a fi i efecte de fer-ne vehicles al servei tant de la promoci¨® del seu poble o naci¨®, com un recurs de producci¨® de sentiments identitaris. En tots els casos, les festes tradicionals han d¡¯acomplir el requisit de ser amables i previsibles, com correspon a l¡¯harmonia cultural o social que reben l¡¯enc¨¤rrec d¡¯expressar. En aquesta visi¨® id¨ªl¡¤lica que la cultura popular ha d¡¯oferir, la pres¨¨ncia del conflicte ¨¦s senzillament inconcebible.

Ara b¨¦, no totes les festes de carrer que ¡°sempre s¡¯han fet¡± mereixen el mateix tracte. Per exemple, a Catalunya, en una darrera etapa, s¡¯ha exal?at l¡¯univers festiu casteller, adequat com a met¨¤fora de determinades imagin¨¤ries virtuts ¨¨tniques, mentre que els correbous, les empaitades d¡¯¨¤necs o la matan?a del porc han resultat male?des per la manera com desmentien la superioritat moral que alguns atribueixen al nostre poble. Aquestes festes, per molt populars i tradicionals que hagin estat, de cap manera podien ser reconegudes com b¨¦ns culturals dignes, perqu¨¨ resulten decididament impertinents.

A Barcelona, en el seu prop¨°sit de generar una identitat ciutadana unificada i aconseguir que la ciutat deix¨¦s de ser una gran poblaci¨® i esdevingu¨¦s un gran poble, els primers ajuntaments democr¨¤tics van impulsar les Festes de la Merc¨¨ per fer d¡¯elles l¡¯exaltaci¨® del nou patriotisme urb¨¤, tot incorporant a m¨¦s una tradici¨® ancestral que acabaven d¡¯inventar: els correfocs. En canvi, altres celebracions, com les de Cap d¡¯Any o el Carnestoltes, foren abandonades o restringides, fruit de les dificultats a l¡¯hora de monitoritzar-les i encara m¨¦s de fer d¡¯elles font de beneficis econ¨°mics o simb¨°lics. Fins i tot algunes festes majors de barri van ser considerades ¡°ingovernables¡±, tal com va qualificar Joan Clos les de Gr¨¤cia i Sants despr¨¦s dels aldarulls de l¡¯estiu del 2006.

Un cas ben emblem¨¤tic de festivitat intractable ¨¦s la nit de Sant Joan, la m¨¦s temuda i odiada pels governants de Barcelona al llarg de la hist¨°ria. De sobte, el conjunt de la trama urbana es veu enva?da per una riuada humana que se n¡¯apropia escampant-se en totes direccions, sense centre, de manera estrident, desacatant de manera generalitzada i massiva totes les normatives de civisme i tots els manuals de bones pr¨¤ctiques ciutadanes imaginables. Un deliri col¡¤lectiu impossible d¡¯entendre i m¨¦s de fiscalitzar que explica els m¨¦s de dos-cents anys de prohibicions i restriccions que mostren el que les autoritats municipals senten per la nit solsticial.

A la nit de Sant Joan podem contemplar la desesperaci¨® de tot govern davant la naturalesa darrera de tota festa, que sempre ¨¦s una revolta continguda i ajornada. Davant l¡¯efervesc¨¨ncia humana que veuen agitar-se per un espai urb¨¤ del qual han estat expulsats, uns poders impotents s¡¯adonen que la vig¨ªlia del 24 de juny sols tenen dues alternatives: fer el que voldrien i el que li demanen els bons ciutadans d¡¯ordre, que ¨¦s suprimir la festa de soca-rel, o esperar que les desenes de milers de persones que surten per trobar-se al ras aquella nit acceptin tornar a casa seva a dormir i es conformin d¡¯haver deixat ben clar, durant unes hores, de qui s¨®n en realitat els carrers.

Manuel Delgado ¨¦s antrop¨°leg, professor a la UB i un dels autors del llibre La nit de Sant Joan a Barcelona.