Jordi Gual, el discret economista en cap que presidir¨¤ CaixaBank

Jordi Gual?(Lleida, 1957) no apareixia en cap de les travesses que corrien?per accedir a la presid¨¨ncia de CaixaBank. Molt pocs al seu entorn coneixien el nomenament, que va transcendir dimecres a la nit. Per¨° no els ha estranyat, ja que el defineixen com una persona discreta i prudent. Potser aquesta ha estat una de les virtuts que l'han portat a dalt de la c¨²pula del tercer banc espanyol. L'altra ¨¦s el seu gran coneixement del sistema financer europeu, una mat¨¨ria a la qual s'ha dedicat tant des de la teoria, com a economista en cap del banc, com de la pr¨¤ctica, des de la direcci¨® de planificaci¨® estrat¨¨gica de l'entitat i des de Criteria.

La discreci¨® que tothom destaca no impedeix que Gual no sigui conegut, sobretot a Barcelona, on participa en nombroses institucions i organismes. ?s membre de la junta directiva del lobby empresarial del Cercle d'Economia, presidit pel tamb¨¦ economista Ant¨®n Costas i en el qual hi ha Josep Oliu (Banco Sabadell), Marc Puig (Puig) o Juan Jos¨¦ Brugera (Colonial), per¨° tamb¨¦ ha format part del consell assessor en mat¨¨ria econ¨°mica de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que presidia Salvador Alemany (Abertis), i imparteix classes a l'escola de negocis Iese.

La seva p¨¤gina web personal, encara activa, est¨¤ presidida per una frase de l'economista F. A. Hayek:?¡°No ¨¦s la font, sin¨® la limitaci¨® del poder, el que impedeix que aquest sigui arbitrari¡±. La refer¨¨ncia a Hayek no ¨¦s trivial. A Gual el defineixen com un economista en cap de manual. No ho fan de forma despectiva: d'ell destaquen la seva capacitat d'integrar m¨²ltiples variables per descriure i anticipar escenaris. "T¨¦ totes les variables al cap i ¨¦s capa? no nom¨¦s d'ordenar-les, sin¨® tamb¨¦ de fer-les comprensibles", diu un economista.

Format a la Universitat de Calif¨°rnia, Berkeley, on tamb¨¦ va fer classes, Gual ¨¦s un economista liberal. Als anys noranta va treballar a la Comissi¨® Europea i m¨¦s tard, entre el 2002 i el 2005, va formar part del grup assessor sobre Compet¨¨ncia a Brussel¡¤les. D'aqu¨ª, diuen, ve la seva vocaci¨® europeista i el seu coneixement de la pol¨ªtica econ¨°mica de la Uni¨® Europea, sobre la qual ha escrit en llibres i nombrosos treballs acad¨¨mics. Com a liberal, defensa la independ¨¨ncia dels bancs centrals respecte als governs, per¨° tamb¨¦ adverteix dels efectes que pot causar la depend¨¨ncia d'una pol¨ªtica monet¨¤ria expansiva, sobretot sobre el deute dels pa?sos.

Als f¨°rums als quals acudeix busca el debat d'idees i la discussi¨® sobre pol¨ªtica econ¨°mica, cosa que tamb¨¦ es reflecteix en els seus articles d'opini¨® en premsa. I aix¨ª i tot, alguns afirmen que no saben mai qu¨¨ pensa, i encara menys sobre assumptes pol¨ªtics. Les seves opinions, diuen, s¨®n sempre ponderades i prudents. ¡°No es mulla¡±, defineix un col¡¤lega. Tamb¨¦ ¨¦s sobri i molt gel¨®s de la seva vida privada. D'ell amb prou feines es coneix el seu gust per la m¨²sica i la seva afici¨® a c¨®rrer, i diversos amics seus refusen explicar res m¨¦s enll¨¤ del seu treball acad¨¨mic.

Tots coincideixen a considerar-lo un analista brillant, amb un treball reconegut tamb¨¦ fora d'Espanya. El seu passat a les institucions europees i la seva pertinen?a a organitzacions econ¨°miques internacionals expliquen tamb¨¦ que el seu perfil per a la presid¨¨ncia de CaixaBank, on no tindr¨¤ funcions executives, sigui ben vist al Banc Central Europeu, que haur¨¤ de donar llum verda al seu nomenament en les properes setmanes.