¡®Top manta¡¯, un fenomen espanyol i costaner

El fenomen del top manta, protagonista la setmana passada a Barcelona, ¨¦s eminentment un problema de les ciutats espanyoles, sobretot de les m¨¦s grans i les tur¨ªstiques. Tot i que el govern d¡¯Ada Colau assegura que es produeix a tot el m¨®n, de set grans capitals consultades nom¨¦s el pateixen Roma, Buenos Aires i, en menor mesura, Par¨ªs.

M¨¢s informaci¨®n

El soc il¡¤legal de la Barceloneta, la ciutat del ¡®top manta¡¯

El top manta a Barcelona

Els deu objectes m¨¦s insospitats del ¡®top manta¡¯ de la Barceloneta

Madrid. Els venedors s¨®n, sobretot, immigrants subsaharians, tot i que molts tenen perm¨ªs de resid¨¨ncia i treball. N¡¯hi ha m¨¦s pels volts de Nadal, per¨° se'ls pot veure durant tot l'any als carrers m¨¦s tur¨ªstics, i ja han arribat a alguns barris. La policia ha intensificat les batudes i s'enfronten a multes d'entre 150 i 6.000 euros, per¨° no se solen cobrar. Oposici¨® i comerciants han acusat de permissivitat el govern de Manuela Carmena, que ha adm¨¨s que es podria ¡°fer m¨¦s¡± davant d¡¯un fenomen ¡°complex per¨° inacceptable¡±.

Val¨¨ncia. La venda al carrer per part d'immigrants senegalesos ¨¦s una de les queixes m¨¦s freq¨¹ents dels comerciants. Malgrat que un pla de la policia ha redu?t aquesta pr¨¤ctica els ¨²ltims mesos, no ha estat eradicada. El centre ¨¦s la zona m¨¦s afectada. Fa uns dies, 200 manters es van concentrar contra la pressi¨® policial.

Alacant. Al passeig mar¨ªtim el fenomen va arribar a ser incontrolable i va provocar la protesta de l¡¯Ag¨¨ncia Europea de la Propietat Intel¡¤lectual. Les autoritats van reaccionar i Alacant va ser la primera ciutat espanyola a incorporar-se a la xarxa europea Autenticiutat, que es compromet a perseguir la venda de falsificacions al carrer. El fenomen, organitzat per m¨¤fies, reapareix, per¨° sense la mateixa intensitat.

Sant Sebasti¨¤. La pres¨¨ncia de venedors de carrer ¨¦s molt escassa. Apareix en casos puntuals, com a l¡¯estiu o per la Semana Grande. En aquests casos s'aplica l'ordenan?a de civisme i es confisca el material.

Sevilla. La ciutat t¨¦ venedors ambulants, la majoria immigrants, tot l'any. S'instal¡¤len a prop de centres comercials o en carrers amb molta aflu¨¨ncia de gent. L'Ajuntament ha establert 15 mercats ambulants regulats en qu¨¨ treballen uns 1.400 comerciants en situaci¨® legal.

Benidorm, M¨¤laga i Cadis. La primera l¨ªnia de platja es presta m¨¦s a la venda il¡¤l¨ªcita de begudes o fruita. A Cadis hi ha molts pescadors que venen les seves captures de manera il¡¤legal. La policia les requisa. Una d'aquestes actuacions va originar un enfrontament de la policia amb l'alcalde, Jos¨¦ Mar¨ªa Gonz¨¢lez, Kichi, per haver-se mostrat comprensiu amb els qui recorren a aquesta venda per necessitat.

Berl¨ªn. El fenomen ¨¦s pr¨¤cticament inexistent. De nit es poden trobar venedors que ofereixen menjar: una samosa o un br¨¨tzel. S¨ª que hi ha problemes de venda de drogues i tabac de contraban.

Par¨ªs. S¨®n habituals a les zones tur¨ªstiques, on venen records, clauers, aigua, samarretes o paraig¨¹es. El fenomen creix, i el 2011 el Govern va convertir la venda ambulant il¡¤legal en un delicte que es pot castigar amb fins a sis mesos de pres¨® i 3.750 euros de multa.

Roma. Els romans estan acostumats a veure que els seus carrers es converteixen en un supermercat ambulant. Esquadrons motoritzats de la policia combaten la venda al carrer. ?s dif¨ªcil posar Roma a ratlla, i ning¨² sap qui mana a la ciutat, que des de l'octubre del 2015 ha estat gestionada per un comissari imposat pel Govern despr¨¦s de la dimissi¨® de l'alcalde.

Lisboa. Ni a Lisboa ni en altres ciutats portugueses hi ha top manta. El m¨¦s semblant a la venda al carrer il¡¤legal s¨®n els llauners les nits del cap de setmana. A Lisboa el mercat amb menys control t¨¦ dies, horaris i lloc, i es diu Feira da Ladra, el mercat del lladre.

Londres. La imatge del manter ¨¦s gaireb¨¦ aliena a la molt tur¨ªstica Londres, capital d'un pa¨ªs eminentment mercantilista on totes les transaccions al carrer estan regulades. Qualsevol parada que aparegui durant els pics de turisme i calor necessita una llic¨¨ncia. Els gestors municipals neguen la concessi¨® si consideren que no hi ha prou espai a la via p¨²blica.

Nova York. La venda ambulant ¨¦s a l¡¯ADN de Nova York, tot i que normalment lligada al menjar r¨¤pid, la fruita i les begudes. ?s m¨¦s dif¨ªcil veure manters. Una llic¨¨ncia ¨¦s necess¨¤ria per vendre, llogar o oferir productes i serveis en un lloc p¨²blic que no sigui una botiga, tret dels productes regulats per la primera esmena (llibres o arts).

Buenos Aires. El fenomen dels manters ¨Cals noranta, artesans; avui, immigrants sud-americans a mans d'organitzacions que coordinen el cicle de venda i tamb¨¦ subsaharians¨C ¨¦s un problema que esclata de tant en tant. Especialment violent ha estat a l'avinguda Avellaneda per les batusses dels comerciants, sobretot d'origen core¨¤. A les zones tur¨ªstiques el fenomen est¨¤ limitat, per¨° als barris comercials de baix cost est¨¤ desbordat, perqu¨¨ no hi ha cap llei que reguli la venda al carrer.

Amb informaci¨® de Clara Blanchar, Amanda Mars, Pablo Ordaz, Enrique Bolland, Ignacio Zafra, Mikel Ormazabal, Marc Rovira, Juan A. Auni¨®n, Patricia Tubella, Ana Teruel, Javier Mart¨ªn, Ra¨²l Lim¨®n y Federico Rivas.