El m¨¨tode de la cadira buida

L¡¯advert¨¨ncia era clara: ¡°Poden estar segurs que far¨¦ que se¡¯n vagin d'una manera o d'una altra, si no ¨¦s per la porta, ser¨¤ per la finestra¡±. Parlava d'acomiadaments i qui s'expressava aix¨ª era Didier Lombard, un executiu ambici¨®s i expeditiu disposat a reconvertir France T¨¦l¨¦com, la principal operadora francesa de telefonia, amb 110.000 empleats, al preu que fos. Endinsar-se en l'informe del fiscal de Par¨ªs, que acaba de demanar el processament de Lombard i de sis exdirectius m¨¦s per assetjament moral, fa venir esgarrifances.

Tot va comen?ar a la reuni¨® celebrada a Par¨ªs el 2006 que Lombard va convocar per ¡°motivar¡± els seus quadres directius en el compliment del pla de reconversi¨® projectat: ¡°En tres anys, 22.000 empleats hauran d'abandonar l'empresa i 14.000 m¨¦s hauran de canviar de destinaci¨®¡±, va dir. I va comen?ar el terror. Hi ha executius t¨°xics que recorren a m¨¨todes t¨°xics per aconseguir els seus objectius. El cas de France T¨¦l¨¦com s'ha convertit en el paradigma d'un tipus de gesti¨® desangelada, en el sentit literal de ¡®sense ¨¤nima¡¯, que anteposa l'optimitzaci¨® dels beneficis a qualsevol altra consideraci¨®. I, per descomptat, als drets i el benestar dels seus empleats, aquest concepte retr¨°grad que algunes escoles de negocis denigren perqu¨¨ no incentiva la productivitat.

Sens dubte, no hi ha millor m¨¨tode per augmentar la producci¨®, i de passada la submissi¨®, que el terror. Per¨° als executius de France T¨¦lecom se'ls en va anar les mans perqu¨¨ el m¨¨tode, a m¨¦s de t¨°xic, era pervers: consistia a vincular el salari dels quadres intermedis a l'assoliment dels objectius d'acomiadament. ?s a dir, que com m¨¦s s'hi apropaven, m¨¦s gran era el bo: cada acomiadament augmentava la prima de final d'any.

La cobd¨ªcia estimulada des de la c¨²spide va portar a les formes m¨¦s variades de pressi¨®: des de traslladar una mare a un lloc allunyat dues hores de cotxe del col¡¤legi dels seus fills a degradar les tasques del lloc de treball. Per¨° el que solia ser definitiu era el m¨¨tode de la cadira buida: moure el personal una vegada i una altra i deixar els ¡°assenyalats¡± sense taula, sense cadira i sense destinaci¨® durant setmanes, fins que ¡°s¡¯estovaven¡±. El fiscal ha reunit correus electr¨°nics infames i anotacions d'una crueltat esquin?adora. ¡°El m¨¨tode funciona¡±, se¡¯n vanagloriaven els qui ensinistraven els quadres intermedis a l'escola de gesti¨® de Cachan.

El clima laboral es va degradar r¨¤pidament. El fiscal relata el terror dels empleats a rebre el divendres a la tarda algun d'aquells fat¨ªdics missatges de correu en els quals se'ls ¡°venia¡± com podia ser de rendible, per exemple, dedicar-se a l'apicultura. Entre 2008 i 2009 es van produir 35 su?cidis. El 2010 eren ja 60. La majoria dels qui es van llevar la vida van voler deixar clar el motiu: molts es van su?cidar a la mateixa oficina i gaireb¨¦ tots van deixar cartes de comiat. Un d'ells va arribar a irrompre amb un ganivet clavat al ventre, a mode d'harakiri, en una reuni¨® d'executius. I uns altres van convertir en literal la met¨¤fora de Lombard: abans de sortir per la porta van preferir llan?ar-se per la finestra.

El 2009, els sindicats van denunciar la c¨²pula directiva per ¡°posar en perill¡± amb els seus brutals m¨¨todes ¡°la vida dels altres¡±. El 2010 es va obrir una investigaci¨® penal que ha concl¨°s ara amb el demolidor informe fiscal en el qual queda clar que el clima de terror tenia per objecte ¡°desestabilitzar psicol¨°gicament els empleats¡±. Els su?cidis van ser nom¨¦s la punta d'un gran iceberg que inclo?a desenes de temptatives, moltes baixes per depressi¨® i moltes crisis d'ansietat. L'informe fiscal descriu amb cruesa fins on pot arribar la competitivitat extrema en la societat del rendiment.

Quantes empreses utilitzen m¨¨todes similars? Quantes ¡°incentiven¡± amb bons la reducci¨® de plantilles i la degradaci¨® de l'ambient laboral? El cas de France T¨¦l¨¦com, que el 2013, despr¨¦s de la marxa de Lombard, va absorbir la brit¨¤nica Orange i en va adoptar el nom, no va sorgir del no-res. S'inscriu en una tend¨¨ncia que Zygmunt Bauman descriu d'aquesta manera: ¡°El progr¨¦s s'ha convertit en una mena de joc de les cadires persistent en el qual un moment de distracci¨® pot comportar una derrota irreversible i una exclusi¨® inapel¡¤lable. En lloc de grans expectatives i dol?os somnis, el progr¨¦s evoca un insomni ple de malsons en els quals un somia que es queda ressagat, perd el tren o cau per la finestreta d'un vehicle que va a tota velocitat, i que no deixa d'accelerar". Si aix¨° passa amb car¨¤cter general, qu¨¨ no passar¨¤ en aquelles empreses governades per directius t¨°xics com Lombard.