Jes¨²s, crucificat per uns nanos de Tarragona

L'argument t¨¦ molt de suc: durant una estada a T¨¤rraco, Ponci Pilat recluta una gu¨¤rdia personal de guerrers ibers de la zona i els porta cap a Jerusalem quan el nomenen governador de Judea; finalment, s¨®n ells els soldats romans encarregats de crucificar al G¨°lgota un agitador jueu: Jesucrist, efectivament. ¡°Resulta que a Jes¨²s l'acaben crucificant quatre nanos de Tarragona¡±, sintetitza Xavier Maym¨®, autor de la novel¡¤la hist¨°rica El servi de Semma (Bondia). El relat se centra en les perip¨¨cies del l¨ªder d'aquests soldats ibers (i cap de la gu¨¤rdia de Pilat), Servi ¡ªdescendent dels ibers cossetans¡ª, dels seus companys, i de tres nobles joves romans, tres germans que s'han educat amb ell a la vil¡¤la del seu pare, patrici i duunvir (magistrat municipal) de T¨¤rraco, prop de la ciutat.

Aquesta vil¡¤la, Semma, que juga un paper important en la narraci¨® ¨Ccom una mena de Brideshead de l'antiguitat cl¨¤ssica?, ¨¦s en realitat la Vil¡¤la dels Munts, jaciment arqueol¨°gic visitable i que Maym¨® coneix b¨¦. ¡°La meva fam¨ªlia tenia casa a Altafulla i des de petit he visitat el lloc que ocupava la vil¡¤la, que estava en ru?nes fins que van fer excavacions i muse?ficar l'espai¡±. Avui la vil¡¤la ofereix visites teatralitzades a c¨¤rrec del mateix Caius Valerius Avitus, que en va ser el propietari, i la seva dona, Faustina, tots dos personatges de la novel¡¤la.

El novel¡¤lista explica que l'origen del seu llibre ¨¦s una llegenda que corria per Tarragona: que Pilat, abans d'anar a Jerusalem, va ser governador alguns anys de la prov¨ªncia tarragonina. Quan Tiberi va deixar en mans del cruel Sej¨¤, prefecte del Pretori, les regnes del poder, Pilat es va cobrir les espatlles reclutant una gu¨¤rdia personal d'ibers que li fossin fidels. Se'ls va endur a Judea quan, d'alguna manera degradant-lo, el van enviar a la prov¨ªncia d¨ªscola.

¡°Em va semblar una hist¨°ria molt bona per explicar¡±, assenyala Maym¨® (Barcelona, 1966). L'autor, que diu que ha trigat cinc anys a escriure la novel¡¤la, subratlla que est¨¤ molt documentada. ¡°?s una llegenda versemblant¡±, apunta respecte a la trama sobre el pretor, ¡°no s'allunya de la l¨°gica del moment¡±.

En realitat, de la vida i carrera de Pilat se sap poc amb certesa. Com resumeix l'especialista en hist¨°ria medieval i periodista de The Economist Ann Wroe en la seva?Pilat, biograf¨ªa de un hombre inventado?(Tusquets, 2000), les ¨²niques dades incontestables que tenim sobre aquest home esquiu s¨®n ¡°una inscripci¨® en una pedra i unes monedetes¡±. La inscripci¨® ¨¦s la de la c¨¨lebre Pedra de Pilat, localitzada el 1961 a Cesarea Mar¨ªtima i que ¨¦s un fragment de la dedicat¨°ria d'un temple a Tiberi per part de "Pontius Pilatus Praefectus Iudaeae". Cal sumar com a fonts escrites uns quants par¨¤grafs de Flavi Josep (que va escriure quaranta anys despr¨¦s i ens diuen que Pilat va estar deu anys a Judea i va tornar a Roma a respondre davant l'emperador d'acusacions dels jueus per la seva brutalitat), unes p¨¤gines de Fil¨® d'Alexandria, un comentari de T¨¤cit i les sabudes escenes del Nou Testament, incloent-hi la rentada de mans.

La falta de dades hist¨°riques es veu compensada per un veritable torrent de contes, rondalles, mites, llegendes, novel¡¤les ¡ªinclosa la fracassada que suposadament escriu el personatge del t¨ªtol d'El mestre i Margarida, de Bulg¨¤kov¡ª i pel¡¤l¨ªcules, en les quals el procurador ha tingut el rostre de Jean Marais, Rod Steiger, Telly Savallas o David Bowie! (La ¨²ltima tentaci¨®n de Cristo, de Scorsese). De Pilat se n'ha fet un personatge tr¨¤gic i tamb¨¦ su?cida, i el seu cos ha estat rebutjat fins i tot per les aig¨¹es.

Al seu llibre, Wroe cita la tradici¨® dels or¨ªgens hispans de Pilat (a Sevilla existeix encara la Casa de Pilat en qu¨¨ es mostra la presumpta taula sobre la qual Judes va llan?ar les trenta monedes de plata) i esmenta Tarragona. ¡°Se suposa que de Tarragona procedia la legi¨® que m¨¦s tard va flagel¡¤lar Crist¡±, escriu.

De Pilat, de fet, no en sabem el prenomen ¡ªl'autora apunta a la tradici¨® hispana que s'anomen¨¦s Luco¡ª. Pilatus podria derivar, i aix¨ª ho recull Maym¨®, de l'habilitat d'un ancestre de la fam¨ªlia a llan?ar la javelina.