Barcelona: el turisme com a excusa

Allotjament de primera categoria, 0,50 pessetes; de segona, 0,25, i de tercera, 0,10. Exempts de pagar els turistes menors de 10 anys, els agents comercials col¡¤legiats, els viatjants de comer?, els obrers i els funcionaris¡±. Era el projecte d¡¯una taxa tur¨ªstica a la Barcelona de la Rep¨²blica.

Perqu¨¨ el 1934 ja es veia amb claredat que el turisme era una activitat que interessava, i molt, a la capital catalana. No deixa de ser curi¨®s que Barcelona hagi trigat 78 anys a introduir la taxa tur¨ªstica, i no exempta de pol¨¨mica. En un moment en qu¨¨ la pressi¨® del turisme sobre la ciutat genera debat, mesures pol¨ªtiques i malestar en molts barris que veuen com perden identitat, la mirada retrospectiva que fa el documentat Destinaci¨® BCN. Hist¨°ria del turisme a la ciutat de Barcelona (Editorial Efad¨®s) d¨®na les claus per entendre el moment actual. I, de passada, desmuntar idees de l¡¯imaginari popular, com que els Jocs Ol¨ªmpics de 1992 van ser el detonant de la transformaci¨® de la ciutat i de la seva projecci¨® internacional. ¡°Si van tenir l¡¯efecte que van tenir va ser perqu¨¨ feia un segle que la ciutat impulsava pol¨ªtiques per atraure visitants estrangers no nom¨¦s per raons econ¨°miques, sin¨® com a senyal d¡¯identitat, una mena de patriotisme que va substituir el nacionalisme en les ¨¨poques de les dictadures. El turisme ha estat una excusa, el pretext per impulsar Barcelona¡±, explica l¡¯antrop¨°loga Saida Palou, coordinadora del llibre on escriuen 16 autors, entre historiadors, arquitectes, exregidors i periodistes.

El llibre t¨¦ l¡¯origen en la tesi doctoral que va fer Palou, doctora en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona, i que actualment desenvolupa la seva activitat docent a la Universitat de Girona. Aquest treball va ser el que li va valer obtenir el premi Ciutat de Barcelona d¡¯Hist¨°ria Agust¨ª Duran el 2011. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que a l¡¯antrop¨°loga el turisme no la preocupava el m¨¦s m¨ªnim i havia descartat fer aquesta assignatura quan va cursar els estudis universitaris. El 2004 va rebre una beca per fer la tesi doctoral: ¡°Era l¡¯any del F¨°rum i era un moment de molt debat. Uns deien que Barcelona havia de moure el m¨®n i d¡¯altres manifestaven clarament el rebuig a aquest discurs i al model que s¡¯havia implantat. Vaig pensar a indagar en el passat¡±, comenta ara l¡¯antrop¨°loga, que va tenir en l¡¯Arxiu Hist¨°ric de l¡¯Ajuntament de Barcelona el seu gran aliat per buscar informaci¨®. Xavier Tarraubella, director de l¡¯Arxiu Hist¨°ric, va seguir de prop l¡¯evoluci¨® de la tesi i va ser el promotor d¡¯unes jornades t¨¨cniques sobre la hist¨°ria del turisme, el 2014. Part dels treballs que es van presentar en aquelles sessions s¨®n els que han donat cos a Destinaci¨® BCN, amb un resultat espl¨¨ndid de recopilaci¨® de fotografies i materials hist¨°rics per part de la Casa de l¡¯Ardiaca.

Al llarg de les p¨¤gines del llibre es van configurant un seguit de q¨¹estions, agents i fets que expliquen la hist¨°ria del turisme de Barcelona. Aquests s¨®n alguns dels m¨¦s destacats.

Un instrument pol¨ªtic

L¡¯arrencada d¡¯una promoci¨® tur¨ªstica planificada i pensada de la ciutat l¡¯impulsa el mateix Ajuntament de Barcelona el 1906 quan crea la Comissi¨® d¡¯Atracci¨® de Forasters i Turistes (CAFT). Problemes de pressupostos van fer tanmateix que la comissi¨® municipal desaparegu¨¦s. En el seu lloc va n¨¦ixer, dos anys despr¨¦s, la Societat d¡¯Atracci¨® de Forasters (SAF), que sempre va comptar amb subvencions de l¡¯Ajuntament fins que es va dissoldre amb l¡¯esclat de la Guerra Civil. El seu primer president va ser l¡¯alcalde conservador Domingo J. Sanllehy, i a m¨¦s d¡¯altres membres del consistori, va aplegar empresaris del sector hoteler i comerciants.

La promoci¨® tur¨ªstica que va fer la SAF va anar m¨¦s enll¨¤ de Barcelona: Montserrat va ser un altre dels centres d¡¯inter¨¨s. ¡°Preocupada per la imatge exterior d¡¯Espanya, vista com un territori de bandolers, un paisatge de panderetes dominat pel fanatisme religi¨®s, la SAF es va esfor?ar a desmarcar Barcelona d¡¯aquesta imatge, tot presentant-la com una ciutat industrial, cosmopolita i plenament europea¡±, escriu al llibre Albert Blasco, doctor en Hist¨°ria Contempor¨¤nia. Molt activa, el seu instrument de difusi¨® principal va ser la revista Barcelona Atracci¨®, que va ser dirigida pel popular escriptor Josep Maria Folch i Torres. Els que s¡¯encarregaven de fer la propaganda tur¨ªstica eren els seus delegats, especialment a Espanya i tamb¨¦ a tots els pa?sos i continents on els catalans tenien f¨¤briques, empreses i oficines comercials. A m¨¦s, convocaven confer¨¨ncies i publicaven articles en diaris i revistes. El 1921, la SAF tenia 255 delegats a Espanya, que Blasco assegura que van fer un treball desinteressat de ¡°marcat car¨¤cter patri¨°tic¡±. A Barcelona, la seva oficina d¡¯informaci¨® al turista era al n¨²mero 30 de la rambla del Centre i, segons detalla Palou a la seva tesi doctoral, el 1909 van atendre 319.675 viatgers. Tamb¨¦ va ser idea d¡¯aquesta societat proposar Barcelona per acollir uns Jocs Ol¨ªmpics el 1908. La proposta no va prosperar per¨° d¨®na una idea de l¡¯empenta de la SAF.

En temps de la dictadura de Primo de Rivera es va crear una hom¨°loga de la SAF, el Patronat Nacional del Turisme (PNT), que, segons Blasco, tenia un perfil m¨¦s baix que la instituci¨® catalana. Queda bastant clar que el turisme no t¨¦ ideologies ni colors pol¨ªtics. Interessa a tots. El 1901, la Lliga Regionalista buscava la modernitzaci¨® i va veure un fil¨® en la promoci¨® de les visites d¡¯estrangers. De fet, bona part dels grans quadres d¡¯aquesta formaci¨® estaven dins l¡¯estructura de la SAF, com ara Enric Prat de la Riba i Francesc Camb¨®.

L¡¯Exposici¨® Universal de 1929 va situar Barcelona entre les ciutats del turisme modern i europeu. Tres anys despr¨¦s, el 1932, es va constituir la Federaci¨® de Turisme Catalano-Balear, i el mateix any va sorgir l¡¯Organitzaci¨® Tur¨ªstica de Catalunya. Les estructures que reafirmaven que el turisme era un instrument ¨²til es van multiplicar i es va crear, per exemple, l¡¯Oficina de Turisme de Catalunya (OTC), que es va encarregar de publicar nombroses guies, cartells i material de propaganda. Va ser el Patronat de Turisme de Catalunya, el 1933, qui va dissenyar tota una bateria d¡¯iniciatives encaminades a promocionar la ciutat, com la celebraci¨® d¡¯una Exposici¨® Internacional de Turisme. L¡¯arquitecte Josep Llu¨ªs Sert va ser nomenat president del Patronat i entre els vocals hi havia noms com Josep Su?ol i Garriga (president del Bar?a el 1935), Joaquim Folch i Torres (muse¨°leg i historiador) i Joan Pich i Pon (alcalde de Barcelona tamb¨¦ aquell any). Es va posar data a aquesta Exposici¨® Internacional: el 15 de maig de 1934, i es va dotar amb una important partida econ¨°mica de gaireb¨¦ quatre milions de pessetes. Per¨° no es va arribar a celebrar, com tampoc va prosperar la introducci¨® de la taxa tur¨ªstica. Despr¨¦s, l¡¯esclat de la Guerra Civil ho va paralitzar tot i la postguerra va aparcar definitivament les iniciatives encaminades a promocionar Barcelona.

Medievalitzar el centre

Barcelona no va ser dest¨ª dels viatgers el XIX: les elits que s¡¯ho podien permetre ¡°no trobaven atractius culturals significatius, presents o antics¡±, sost¨¦ Eduard Riu-Barrera al llibre. El santuari i la muntanya de Montserrat eren el m¨¦s visitat. Van ser els enderrocs per a l¡¯obertura de la Via Laietana el que va propiciar la creaci¨® d¡¯una zona monumental, com les que tenien les ciutats europees en qu¨¨ es mirava Barcelona, especialment Par¨ªs. La medievalitzaci¨® del barri de la Catedral ¡ªllavors en obres¡ª va sorgir el 1908. Tota una operaci¨® de city-marketing, en paraules del doctor d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Art, Agust¨ª C¨®cola. La quantitat de peces, fa?anes i materials antics dels enderrocs de la Via Laietana es va anar acumulant en magatzems municipals.

Josep Puig i Cadafalch va ser una de les veus que va apuntar que amb els enderrocs es podria millorar la part m¨¦s antiga de la ciutat, al voltant de la Catedral. El 1927, es van comen?ar les obres en el per¨ªmetre: la Casa dels Canonges ¡ªal Palau de la Generalitat¡ª, la pla?a del Rei, el Palau Reial, les muralles romanes i el Palau Episcopal. C¨®cola destaca en el llibre una de les operacions: ¡°A la pla?a de Sant Felip Neri s¡¯hi van traslladar dues fa?anes del segle XVI que havien estat desmuntades amb l¡¯obertura de la Via Laietana¡±. El pont neog¨°tic del carrer del Bisbe que uneix la Casa dels Canonges i el Palau de la Generalitat ¡ªque provoca veritables col¡¤lapses de turistes fent fotos al carrer del Bisbe¡ª va ser ideat per l¡¯arquitecte Joan Rubi¨® i Bellver.

L¡¯arquitecte en cap de l¡¯Ajuntament de Barcelona, Adolf Florensa, que va dirigir totes les intervencions, va escriure: ¡°Aquesta quantitat de monuments, en un espai tan restringit, d¨®na com a resultat un ambient d¡¯una densitat hist¨°rica i emocional tremenda, que esglaia el visitant sensible i li produeix impressions inoblidables¡±. L¡¯operaci¨® del barri G¨°tic tamb¨¦ va servir, de passada, de ¡°neteja social¡± i els ¡°pobres¡± van ser despla?ats. Una operaci¨® d¡¯¡°esponjament¡± que d¨¨cades despr¨¦s s¡¯ha repetit a Ciutat Vella, amb l¡¯obertura de Santa Caterina o de la rambla del Raval.

Hotels, guies i pl¨¤nols

La Guia dels Forasters a Barcelona de 1842 detallava el registre de 23 fondes que s¡¯agrupaven a prop del Pla de Palau, llavors centre comercial de la ciutat. L¡¯enderrocament de les muralles i la consolidaci¨® de la Rambla va propiciar l¡¯obertura de fondes de luxe, com ara la Fonda Oriente, la Cuatro Naciones, la Fonda Espa?a o la Fonda Falc¨®n, que es va situar a la pla?a del Teatre. El pas del concepte de fonda al d¡¯hotel es va produir a partir de la d¨¨cada dels vuitanta del XIX. I va ser la celebraci¨® de l¡¯Exposici¨® Universal de 1888 el que va propiciar el primer desenvolupament hoteler de la ciutat, precisament en la conflu¨¨ncia de la vella Barcelona emmurallada i la que ja s¡¯estenia per l¡¯Eixample. Els tres hotels que representen el canvi de plantejament, segons destaquen Maribel Rosell¨® i Pamela Vald¨ªvia a Destinaci¨® BCN, s¨®n el Gran Hotel Continental (1892), el Gran Hotel Ambos Mundos (1893) i el Gran Hotel Col¨®n (1902). La publicitat dels hotels era expl¨ªcita: ¡°Hotel de primer ordre. Tot Confort Modern. 130 habitacions amb 200 llits i 80 cambres de bany. Primera casa a Espanya que t¨¦ tel¨¨fon interurb¨¤ a totes les habitacions¡±. Aquest era el cartell publicitari de l¡¯Hotel Bristol, que es va inaugurar el 1918 a la pla?a de Catalunya.

Resseguint l¡¯evoluci¨® de les guies de Barcelona tamb¨¦ es nota l¡¯impacte del viatger. Les primera que va editar l¡¯Ajuntament va ser el 1821, per¨° no va ser fins el 1847, amb la Gu¨ªa-Cicerone de Barcelona, ¨® sea, viajes por la ciudad, d¡¯Antoni de Bofarull, quan es van comen?ar a introduir informacions d¡¯inter¨¨s per al viatger, com ara la ubicaci¨® de les fondes i restaurants i horaris i tarifes de transport. L¡¯evoluci¨® tant de les guies com de la cartografia mostra, un cop m¨¦s, la imitaci¨® d¡¯aquest material respecte de l¡¯utilitzat en capitals europees que portaven molt d¡¯avantatge a Barcelona, i tamb¨¦ que s¡¯opta pel pla monumental.

I qu¨¨ s¡¯indicava en aquests pl¨¤nols i guies als anys vint del segle passat? Sorpr¨¨n veure que les coses no han canviat tant: la Sagrada Fam¨ªlia, el parc G¨¹ell, el laberint d¡¯Horta, el barri de l¡¯Eixample, la Barceloneta o el barri G¨°tic, ¡°llavors denominada Barcelona Medieval¡±, subratlla Blasco en un dels cap¨ªtols. L¡¯excursi¨® a Montserrat era una proposta que no solia fallar. L¡¯explotaci¨® actual de la imatge del Modernisme ¡ªla casa Batll¨®, la Pedrera, el Palau de la M¨²sica o el recinte de Sant Pau¡ª ¨¦s relativament recent. De fet, els anys de l¡¯alcalde Jos¨¦ Mar¨ªa de Porcioles (1957-1973) van ser de condemna a la piqueta per a molts edificis modernistes. Una altra dada que situa Barcelona al capdavant del turisme des del segle passat: el 1910 es va crear la primera ag¨¨ncia de viatges d¡¯Espanya, amb Viatges Marsans.

?