Fer ¡°barcelonisme¡±

En plena postguerra, en una Barcelona grisa i industrial, el r¨¨gim franquista va veure en el turisme un instrument de promoci¨® econ¨°mica i un ¡°aparell propagand¨ªstic¡±. El 1941 va crear la Junta Provincial de Turisme de Barcelona, que va perviure fins a 1960. Va publicitar una imatge estereotipada de la ciutat, amb abundants elements folkl¨°rics. Els missatges de la Direcci¨® General de Promoci¨® del Turisme que feien refer¨¨ncia a Barcelona deien coses com aquesta: ¡°Qualsevol diumenge, al mat¨ª o a la tarda, en qualsevol pla?a o parc, es veuen arribar apressats els dansaires amb un petit embolcall que cont¨¦ les espardenyes. Se les calcen, i immediatament formen una rotllana i, agafats de les mans, es lliuren solemnes i reconcentrats a una dansa, la sardana, que passa per ser l¡¯expressi¨® pl¨¤stica del geni catal¨¤¡±.

Va ser l¡¯¨¨poca del ¡°barcelonisme¡±, en paraules del periodista i historiador Jaume Fabre, que en un dels cap¨ªtols de Destinaci¨® BCN defineix com a tal el que es va fer a Barcelona durant la postguerra en substituci¨® del catalanisme ¡°per la persecuci¨® neur¨°tica del franquisme a tot el que son¨¦s a catal¨¤¡±. Defensa Fabre que aquest barcelonisme va ser el que va reivindicar el patrimoni art¨ªstic i arquitect¨°nic de la ciutat. El tancament que va imposar la dictadura va trobar en el Congr¨¦s Eucar¨ªstic de 1952 una via d¡¯obertura for?ada a Barcelona, que havia d¡¯acollir milers de visitants.

Una vegada m¨¦s, com en les exposicions universal i internacional, es va imposar una transformaci¨® urbana: si el 1888 va ser el parc de la Ciutadella i el 1929, Montju?c, el 1952 va ser la del mateix barri del Congr¨¦s, a m¨¦s de l¡¯enderroc de les barraques a banda i banda de la Diagonal i una infraestructura fonamental: l¡¯aeroport del Prat. Tres anys m¨¦s tard, el 1955, Barcelona feia un salt quantitatiu com a ciutat tur¨ªstica amb l¡¯organitzaci¨® dels Jocs de la Mediterr¨¤nia.

Jos¨¦ Mar¨ªa de Porcioles va ser molt conscient de la conveni¨¨ncia d¡¯atraure visitants a Barcelona. Explica Fabre que, per exemple, el longeu alcalde va ser h¨¤bil en la promoci¨® cultural: ¡°La pol¨ªtica de Porcioles de servir catalans universals per promocionar Barcelona va donar bons resultats¡±. Els elegits van ser tres: Dal¨ª, Mir¨® i Picasso. El museu que porta el nom d¡¯aquest ¨²ltim va obrir el 1963, i uns anys m¨¦s tard, el 1975, va n¨¦ixer la Fundaci¨® Mir¨®.

Per¨° si d¡¯alguna cosa va ser promotor Porcioles va ser de l¡¯organitzaci¨® de congressos: ¡°Barcelona, ciutat de fires i congressos¡±, va ser, de fet, una de les marques de la capital catalana. I ho va arribar a ser tant que el 1972 va ser l¨ªder d¡¯aquestes cites. Animat amb aquest ¨¨xit, el discutit alcalde va impulsar a la recta final del seu mandat la realitzaci¨® d¡¯una Exposici¨® Internacional el 1982, que es considera embri¨® de la idea d¡¯organitzar la cita ol¨ªmpica 10 anys despr¨¦s, i amb ella una altra de les grans transformacions que ha viscut la capital catalana: l¡¯obertura de la ciutat al mar, la Vila Ol¨ªmpica, l¡¯anella ol¨ªmpica, un nou barri a la Vall d¡¯Hebron i importants infraestructures vi¨¤ries. Un cop m¨¦s, la celebraci¨® d¡¯un esdeveniment de calibre com uns Jocs Ol¨ªmpics va contribuir a consolidar aquest barcelonisme.

Enric Tru?¨®, una de les persones m¨¦s involucrades en la celebraci¨® d¡¯aquests Jocs, explica en el llibre que la cita va servir per fer realitat un somni: ¡°Modernitzar i presentar una nova imatge de Barcelona al m¨®n¡±. A partir d¡¯aqu¨ª, el turisme es va convertir en un sector econ¨°mic puixant fins a representar m¨¦s del 14% del PIB de la ciutat.

Per¨° aquest pes t¨¦ el seu costat fosc: una pressi¨® de milions de visitants, gaireb¨¦ nou l¡¯any passat, sobre una ciutat ja densa. Les dues ¨²ltimes mirades sobre el fenomen del turisme que cont¨¦ Destinaci¨® BCN destaquen aquesta altra cara de la moneda: els costos excessius que ha suposat el fenomen des de l¡¯inici d¡¯aquest segle, amb un model de desenvolupament de baixa qualitat, sens dubte molt allunyat de les idees que li van donar la primera empenta fa 100 anys. La periodista Patr¨ªcia Gabancho, per exemple, critica la pressi¨® excessiva sobre el centre de la ciutat, la clonaci¨® dels centres hist¨°rics i una prosperitat mal repartida: ¡°No ¨¦s cert que Barcelona aposti per ser una ciutat de coneixement, talent i innovaci¨®: ¨¦s una ciutat que d¡¯una manera constant s¡¯est¨¤ venent al turisme¡±. Una sensaci¨® semblant t¨¦ l¡¯escriptor Jaume Subirana: ¡°Barcelona ha passat en trenta anys de viure per ser ensenyada a viure de ser ensenyada¡±.