Un part canicular

Digueu-me superstici¨®s; per¨° si qualsevol de vost¨¨s tingu¨¦s un dia altes responsabilitats de partit i li correspongu¨¦s la tasca d'organitzar un congr¨¦s, jo li recomanaria no situar-lo a la zona barcelonina del F¨°rum, perqu¨¨ sembla que hi suri un sortilegi congressual, un malefici incompatible amb les assemblees pol¨ªtiques de desenvolupament pl¨¤cid i controlat.

El juny de 2008, Esquerra Republicana hi va celebrar, al gran auditori de l'Edifici F¨°rum, el seu 25? Congr¨¦s, que va ser una esp¨¨cie de batalla campal entre quatre faccions ideol¨°giques i personals irreconciliables i va deixar al partit libanitzat, exhaust i abocat a la derrota de 2010. El cap de setmana passat, al Centre Internacional de Convencions ¡ªa 500 metres de l'escenari anterior¡ª el naixement del nou Partit Dem¨°crata Catal¨¤ que ha de ser la reencarnaci¨® de Converg¨¨ncia va resultar molt m¨¦s tumultu¨®s i imprevisible del que calia esperar, donades les tradicions de la casa.

B¨¦ ¨¦s cert que la casa ha canviat molt de tradicions. A mitjan 1988, despr¨¦s de la segona majoria absoluta aconseguida per Jordi Pujol, Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n havia descrit el moviment pol¨ªtic que aquell encap?alava com un nacionalisme possibilista: ¡°Possibilisme interior en la relaci¨® amb el sector social immigrant, i possibilisme exterior, no creant mai situacions l¨ªmit en les relacions amb l'Estat¡± (el subratllat ¨¦s meu). Si l'enyorat Manolo hagu¨¦s contemplat la traject¨°ria convergent de l'¨²ltim lustre, no donaria cr¨¨dit...

I no em refereixo nom¨¦s ni principalment al gir program¨¤tic des de l'estatutisme a l'independentisme; al cap i a la fi, aquest viatge Converg¨¨ncia l'ha fet en companyia d'una gran part del teixit social catalanista. El que vull subratllar ¨¦s que, des de l'¨²ltim congr¨¦s ordinari de CDC ¡ªel XVI, celebrat a Reus el mar? de 2012¡ª, la soferta milit¨¤ncia convergent ha hagut d'encaixar tota classe de sorpreses, convulsions i cops d'efecte, gaireb¨¦ cap d'ells agradable (tal vegada nom¨¦s el de deslliurar-se, fa un any, dels Duran Lleida, S¨¢nchez Llibre i altres borsistas de la pol¨ªtica).

Excepci¨® feta del desitjat ¡ªalmenys, per les bases¡ª divorci respecte d'Uni¨®, la resta han estat males not¨ªcies: l'aprimament electoral i institucional; el tr¨¤nsit de governar (el 2012) amb el suport parlamentari del PPC a fer-ho en coalici¨® amb Esquerra, que ¨¦s una competidora directa; l'enfonsament de les expectatives success¨°ries vigents fa quatre anys, perqu¨¨ recordem que de Reus va sortir investit pr¨ªncep hereu Oriol Pujol Ferrusola; el setge judicial, fins i tot si est¨¤ amanit pels escurapous de l'Estat; la colossal commoci¨® que van suscitar, des de juliol de 2014, el comunicat autoinculpatori de Jordi Pujol i les seves derivades medi¨¤tiques, judicials i pol¨ªtiques; i, last, but not least, el sacrifici d'Artur Mas, for?at per la CUP el gener passat.

Despr¨¦s d'haver aguantat estoicament tot aix¨° sense m¨¦s consol moral que la il¡¤lusi¨® del proc¨¦s independentista, ?cal estranyar-se que els convergents arribessin a la reuni¨® congressual, divendres, amb la irritaci¨® a flor de pell, molt susceptibles a qualsevol cosa que es pogu¨¦s interpretar com a dirigisme, manipulaci¨® o exist¨¨ncia d'un nou pinyol de comandants?

Aquest cabreig dif¨²s va cristal¡¤litzar al voltant de la q¨¹esti¨® del nom del nou partit (aprofitant que les dues primeres propostes eren molt desafortunades, M¨¦sCatalunya i Catalans Convergents) o del r¨¨gim d'incompatibilitats; per¨°, en el fons, all¨° que els delegats volien mostrar era que no estaven disposats a seguir sent una simple massa de maniobra, mers comparses d'un selecte nucli dirigent.

L'extinta o hibernada Converg¨¨ncia va ser durant quatre d¨¨cades cosa de dos cognoms successius, Pujol i Mas, indiscutibles i omn¨ªmodes; un partit molt jerarquitzat i piramidal, encara que pogu¨¦s no semblar-ho. Ara, quan es tracta de fer foc nou, la temptaci¨® de la milit¨¤ncia ¨¦s la iconocl¨¤stia: Que Mas i Puigdemont van votar Partit Nacional Catal¨¤? Doncs la majoria va preferir Partit Dem¨°crata Catal¨¤. Que la vella direcci¨® apostava encara per l'ambig¨¹itat sobiranista? Doncs les bases han imposat un independentisme inequ¨ªvoc, republic¨¤ per afegiment i fins i tot amb la cirereta de la unilateralitat, si fos prec¨ªs.

Mentre es confirma una direcci¨® marcadament renovadora, es precisa el paper minvant de Mas i es tradueix a la realitat sociopol¨ªtica de 2016 la pretensi¨® de ser, com Converg¨¨ncia, un partit catch all (que tot ho abra?a), resulta ben curi¨®s que el primer litigi del PDC sigui amb Dem¨°crates de Catalunya per la semblan?a del nom. Ser¨¤ el malefici del F¨°rum, o el de la democr¨¤cia cristiana?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.