Cinc alumnes avantatjats del ¡®mestre¡¯ Puyal

La trobada amb Puyal ¡°va ser freda¡±, admet Eduard Boet (Barcelona, 1956). ¡°L¡¯endem¨¤ de fitxar per R¨¤dio Barcelona, el novembre de 1976, em va convocar a un bar. Va demanar un caf¨¨ americ¨¤, jo no n¡¯havia vist mai cap¡­ Va ser molt clar: em va dir que pensava fer Futbol en catal¨¤ molts anys i que m¡¯ho deia per si em volia repensar el meu fitxatge. Jo era un noi de 20 anys i li vaig dir que no venia a prendre-li la feina, sin¨® a aprendre¡±.

Va ser tot el contrari de la relaci¨® que van mantenir des d¡¯aquell novembre de 1976 al de 1983, quan Boet marx¨¤ a TV-3, on ¨¦s ara. Venia de R¨¤dio Joventut. ¡°A R¨¤dio Barcelona m¡¯havien sentit en catal¨¤ i buscaven alg¨² per si calia substituir Puyal¡±. Pass¨¤ poc. ¡°Espor¨¤dicament feia entrevistes abans o despr¨¦s de la retransmissi¨®¡± i, aix¨° s¨ª, viatjaven junts quan el Bar?a jugava a Europa perqu¨¨ ell feia el partit per OM i en Puyal, en catal¨¤ per FM. ¡°Nom¨¦s treballava al seu costat en cites grans fins que el 1980 vam oficialitzar la mitja hora abans i despr¨¦s dels partits¡±. L¡¯estrena, ¡°un H¨¨rcules-Bar?a, debut de Schuster¡±, recorda Boet, que desvela quan el conegu¨¦: ¡°Maig de 1975, al camp del Terrassa¡±. Plovia. ¡°Per a mi ja era un ¨ªdol, el ¡®Doctor Puyal¡¯ de l¡¯Hora 25 de Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa. Vam compartir paraigua i m¡¯ajud¨¤ amb les anotacions del partit!¡±. All¨° ¨¦s fruit del que, creu Boet, conforma el tarann¨¤ de Puyal, ¡°atent amb qui l¡¯envolta, comprom¨¨s per¨° fugint de protagonismes, enamorad¨ªssim de la fam¨ªlia i gel¨®s de la seva intimitat¡±. Tamb¨¦ diu que ¨¦s ¡°tot talent i exig¨¨ncia¡±, per¨°, aix¨° s¨ª, amb ¡°un error: renunciar a fer m¨¦s tele¡±. L¡¯¡°Urruti, t'estimo!¡± ¨¦s la ¡°m¨¤xima demostraci¨® de talent, intu?ci¨® i connexi¨® amb l¡¯audi¨¨ncia¡± i el gol de Wembley del 92, ¡°la narraci¨® perfecta d¡¯un gol¡±. Per¨° el millor record ve de ¡°la relaci¨® professional que vam construir amb el Bar?a i tot gr¨¤cies a Puyal; tothom el respectava i aix¨° em va permetre fer la feina amb llibertat total. Avui seria impensable¡±.

Una estudiant espavilada va trobar el truc per entrevistar Puyal i el seu equip per a un estudi de facultat; va acabar treballant amb ell. Des de fa 29 anys, aquella estudiant ¨¦s la meva dona¡±, recorda Antoni Bassas (Barcelona, 1961). O sigui, que no ¨¦s nom¨¦s una relaci¨® professional intensa la que uneix el directiu i accionista del diari Araal seu ¡°mestre¡± Puyal, tot i que van ser for?a anys, cabdals en la seva formaci¨® vital: dels 20 als 34 anys. Tot va comen?ar el desembre de 1981. ¡°Va ser una conversa bastant curta, a peu dret, al vest¨ªbul de direcci¨® de R¨¤dio Barcelona; em va donar la benvinguda i em va citar pel diumenge seg¨¹ent al Camp Nou, a un Bar?a-Osasuna, on vaig debutar¡±. En realitat, tot estava dit¡­ per d¡¯altres: ¡°El cap d¡¯Esports, ?lex Botines, i redactors com Eduard Boet m¡¯havien sentit a R¨¤dio Joventut i li van parlar de mi¡±.

Comen?ava una relaci¨® que, per r¨¤dio, passava pel futbol, i que per tele va anar des de guionista de Vost¨¨ jutja, El joc del segle, La Lloll i Tres pics i repic¨® (on tamb¨¦ n¡¯era presentador) a ¡°cops de m¨¤¡± a La vida en un xip i Un tomb per la vida. Tot per estar al costat de qui ¡°davant d¡¯un micro o una c¨¤mera fa coses que la resta de comunicadors no saben fer¡±. Aix¨ª de senzill. O no. ¡°No, no tot ¨¦s intu?ci¨®; o ¨¦s intu?ci¨®, per¨° treballada i assentada en un gran talent, rigor intel¡¤lectual i autoexig¨¨ncia¡±. La petja era inevitable: ¡°Sobretot, en el fet de preguntar-me sempre amb quin criteri estic creant un missatge; s¨ª, m¡¯ha ensenyat a tenir criteri, a pensar r¨¤pidament, a ser autoexigent i a olorar cap a on va el que estic fent, tot avan?ant-me als problemes¡­ I a no viatjar com una maleta, a obrir els ulls!¡±. Sempre, tamb¨¦, el factor hum¨¤. Per aix¨°, d¡¯aquests 40 anys el que m¨¦s recorda ¨¦s la frase des de l¡¯estudi: ¡°Connectem: endavant Joaquim Maria Puyal, Antoni Bassas i Pilar Calvo¡­¡±.

Diu que la primera vegada que va treballar amb ell va perdre dos quilos ¡°perqu¨¨ vaig fer la pitjor retransmissi¨® de la meva vida¡±. Era al Gamper de la 1984-1985. ¡°Vaig dir 40 vegades ¡®S¨®c aqu¨ª¡¯ i ell anava dient: ¡®On ¨¦s, aqu¨ª?¡¯¡±. Despr¨¦s, l¡¯equip, amb Eduard Boet i Antoni Bassas, van sopar prop del Camp Nou: ¡°Recordo que Boet, tot generositat, va dir: ¡®Ho has fet molt b¨¦, felicitats¡¯. I llavors el Puyal: ¡®No, no ho ha fet b¨¦; dem¨¤, a la final, ho ha de fer molt millor¡¯¡±. Deuria ser aix¨ª perqu¨¨ Jordi Bast¨¦ (Barcelona, 1965) va seguir dos anys m¨¦s amb aquell locutor que ja seguien a casa des de R¨¤dio Barcelona.

Les recriminacions de Puyal, per¨°, s¡¯han reflectit en les virtuts de l¡¯avui director i presentador d¡¯El m¨®n a RAC-1: ¡°Una bronca de Puyal ¨¦s un llibre d¡¯estil; em va educar per no tenir problemes; ens deia: ¡®La gent no n¡¯ha de fer res si en tenim o no, els hem de resoldre i que no es notin per antena¡¯¡±. Reflexi¨® d¡¯un home ¡°molt treballador i molt perfeccionista, molt exigent i molt autoexigent¡±, virtuts que s¨®n un ganivet de doble tall: ¡°Aquest nivell de perfeccionisme el duu a pensar que els altres, emp¨¤ticament, podem fer el mateix que ell: vols que tothom et segueixi i que pensi com penses tu i aix¨° ¨¦s dif¨ªcil i genera frustraci¨® quan tu ho veus tan clar i els altres no et poden seguir¡±. De totes maneres, qui va viure en directe el ¡°?Pizzi, qu¨¦ bueno que viniste!¡± recorda quan es va adonar que treballava amb un crack: ¡°El Bar?a acaba de perdre la final de la Champions a Sevilla. Acaba el partit i Puyal ha d¡¯entrar en directe per a un informatiu; ten¨ªem l¡¯estudi en una habitaci¨® de l¡¯hotel Los Lebreros, de Sevilla¡­ Doncs arriba, s¡¯asseu al llit, agafa el micr¨°fon i fa sense parar un mon¨°leg sobre la desfeta que encara recordo que s¡¯havia d¡¯escoltar amb reclinatori; no s¡¯ho va estudiar com no s¡¯estudia les frases; li surten de dins; per aix¨° ¨¦s tan bo i porta tants anys¡±.

Lliga de Campions, novembre de 1999. El Bar?a juga a l¡¯estadi del Herta de Berl¨ªn. ¡°La boira era molt espessa; impedia veure b¨¦ el camp des de la tribuna de premsa. En Puyal em va dir que an¨¦s a un punt de l¡¯altra banda i aix¨ª, entre els dos, ho pod¨ªem veure tot; vam fer la narraci¨® a dues veus: ell, quan jugaven pel seu cant¨® i jo, quan jugaven pel meu; un problema resolt de manera genial¡±. S¨®n moments en qu¨¨ un veu que est¨¤ al costat d¡¯un fora de s¨¨rie. Josep Maria Deu (St. Feliu de Llobregat, 1962), per¨°, ja feia un temps que hi era, amb Puyal: des de 1990, quan arrib¨¤ a Catalunya R¨¤dio despr¨¦s de treballar a Radio Cadena, on ja seguia el Bar?a, tasca en qu¨¨ coincid¨ª amb Puyal. Aquest li va fer aviat un enc¨¤rrec gros per a les retransmissions: seria el primer a parlar des de la Sala d¡¯Imatges. All¨¤ comen?aven set temporades de treball, fins al 2000, amb alg¨² que ha fet escola de veritat: ¡°A Catalunya hi ha una manera de narrar que s¡¯inspira en la seva manera de ser¡±, la d¡¯un ¡°rigor¨®s i perfeccionista¡±.

Premisses semblants li don¨¤ per fer les entrevistes. ¡°La consigna era fer preguntes clares, concretes i concises¡±. Deu, en un dels primers partits, va intentar aplicar-ho amb Cruyff. ¡°Vaig saber que jugaria Busquets i no Zubizarreta; vaig dir-li, doncs: ¡®Per qu¨¨ juga Busquets?¡¯. La resposta va ser el problema: ¡®Porque lo digo yo¡¯¡±. Cruyff em va desarmar perqu¨¨ jo no tenia una bona segona pregunta; la lli?¨® va ser valuosa: no n¡¯hi ha prou amb tenir-ne una¡±.

Dels molts moments feli?os, l¡¯avui professor de periodisme i narrador de partits a Gol Televisi¨®n recorda ¡°el que Puyal va dir per antena quan va n¨¦ixer el meu fill¡±. Perqu¨¨ al costat del professional tamb¨¦ hi ha el factor hum¨¤. ¡°No conec ning¨² del Bar?a amb qui h¨¤gim tingut problemes en fer la feina; tampoc mai amb cap periodista. Aix¨° diu molt de la reputaci¨® de La TdP tots aquests anys¡±.

"Visc la feina com ell m¡¯ha proposat; sobretot, la revisi¨® de les in¨¨rcies, que tot est¨¤ en permanent evoluci¨® i que l¡¯obra no est¨¤ mai acabada¡­ I tamb¨¦ matisos de l¡¯ofici, petits detalls, com la import¨¤ncia del to i el ritme¡±, admet com a her¨¨ncia de Puyal el seu darrer gran descobriment, Ricard Torquemada (Barcelona, 1971), a La TdP des del Gamper de 2000, despr¨¦s d¡¯alguna substituci¨® fuga? a l¡¯avui ja famosa Sala d¡¯Imatges del programa. ?s aquesta mena d¡¯aportacions les que creu que fan el seu mentor ben especial: ¡°Et suggereix un atreviment fora de la norma i t¨¦ ¨¨xit; i penses: ¡®Com pot ser que alguna cosa que no est¨¤ al manual li surti b¨¦?¡¯ Coses aix¨ª reforcen la convicci¨® que ¨¦s un escollit¡±.

Potser per aix¨°, el millor moment d¡¯aquests gaireb¨¦ 16 anys el t¨¦ Torquemada al camp del Mallorca, un dia en qu¨¨ una dona entr¨¤ a la cabina buscant el Puyal televisiu de feia uns anys i no va saber recon¨¨ixe¡¯l. ¡°En Quim va integrar-ho a la transmissi¨® i comen?¨¤ a conversar amb ella en lloc de tapar l¡¯episodi per antena. Li va preguntar a qui buscava, que donaria records al Puyal quan el vei¨¦s¡­ Va ser un moment molt divertit i la demostraci¨® de com es pot positivar un fet imprevist amb un desenlla? incert¡±.

?s, al seu parer, l¡¯en¨¨sim ensenyament d¡¯un home ¡°inquiet, exigent, obsessiu amb els petits detalls, intel¡¤ligent, gener¨®s, atrevit, comprom¨¨s¡­¡±. Creu que Puyal ¡°ent¨¦n l¡¯ofici com ent¨¦n la vida i aix¨ª el viu, amb passi¨® i curiositat, amb els ulls ben oberts¡±. Per¨° ser aix¨ª t¨¦ un peatge: ¡°Els seus defectes s¨®n els que provenen, precisament, de les seves virtuts, perqu¨¨ la manta no tapa mai el cap i els peus; la seva autoexig¨¨ncia el tortura, el control dels petits detalls el fa estar permanentment connectat¡±. Per¨° fins i tot d¡¯aix¨° n¡¯ha fet virtut: ¡°Ha assumit aquests peatges fins que formen part d¡¯ell¡±. Una altra capacitat d¡¯un escollit.