L¡¯afalac a l¡¯autor

G¨¦rard Genette, als anys vuitanta, va publicar un llibre (Seuils) sobre els llindars del llibre, all¨° que embolica el text, que mai es presenta nu. S¨®n una s¨¨rie de recursos que ¡°envolten i protegeixen¡± el text per subministrar al p¨²blic una manera d'usar-lo i d¡¯interpretar-lo. I Genette estudiava des dels prefacis o contraportades fins a les dedicat¨°ries, notes i entrevistes. Dins dels col¡¤loquis amb l'autor entrarien les presentacions de llibres, una cerim¨°nia molt habitual. En l'argot semi¨°tic, les presentacions serien ¡°epitextos¡±. Aquests ¨²ltims mesos he anat a unes quantes, sempre profitoses per tenir una idea no tant de l'obra com de les intencions de l'autor.

En una vaig preguntar a l'editor amfitri¨® quina utilitat tenien, en vista de les moltes que se celebren. Sense desmer¨¨ixer altres hip¨°tesis em va dir que, b¨¤sicament, eren una cerim¨°nia d'afalac a l'autor perqu¨¨, com ¨¦s natural, a cap dels ponents convidats a comentar l'obra se li ocorre carregar-se-la. Com a m¨¤xim, i ja ¨¦s rar, posen alguna objecci¨® access¨°ria que no entela la grandesa del t¨ªtol. Amb prou feines cap ¨¦s not¨ªcia en els mitjans tradicionals. A les xarxes socials, el mateix autor i els mateixos amics assistents acostumen a celebrar l'esdeveniment, cosa que d¨®na una relativa notorietat a l'acte.

D'entrada, una part important del p¨²blic la constitueixen familiars, amics i col¡¤legues del protagonista, sobretot si on se celebra ¨¦s la ciutat de resid¨¨ncia, o molt ve?na, de l'autor i d'aquest seguici. Gen¨ªs Sinca, quan va presentar la seva novel¡¤la sobre els abusos a menors, Malparits!, a Barcelona (amb Neus Munt¨¦ i Vicki Bernadet, una taula notable) es va passejar per la sala citant pels seus noms els molts assistents que reconeixia. En molts casos, s'espera dels assistents que adquireixin el llibre i, al final de l'acte, desfilin per aconseguir-ne la dedicat¨°ria. Pel que he vist, en aquest ¨²ltim tr¨¤mit hi ha molt escamoteig. I casos singulars, com en una de les molt concorregudes presentacions de Generaci¨® Tom¨¤tic, d¡¯?ndr¨¦s Palomino, en la qual van signar, tamb¨¦, en Petri, la Noti Pres o qui posava la veu al mateix Tom¨¤tic, els protagonistes d'aquest ¨¤lbum de records.

Cal tenir una especial cura de no coincidir amb un partit del Bar?a a la tele

Un factor b¨¤sic de l'¨¨xit de la convocat¨°ria ¨¦s escollir amb prud¨¨ncia el lloc de la presentaci¨®. Si no s'est¨¤ molt segur de poder atreure un p¨²blic suficient, els espais m¨¦s recomanables s¨®n els que improvisen les pr¨°pies llibreries entre les prestatgeries. Aqu¨ª, una concurr¨¨ncia de 25 persones ja sembla una multitud. En canvi, aquesta mateixa assist¨¨ncia al bar de la Laie (unes 40 cadires), una sala de l¡¯Ateneu (unes 60 butaques) o la instal¡¤laci¨® fixa de la Casa del Libro de Rambla de Catalunya (m¨¦s de 70 places) fa sensaci¨® de frac¨¤s. En general s'eviten les solemnitats, encara que he vist algun catedr¨¤tic incapa? d'evitar un l¨²gubre to acad¨¨mic. Sempre hi ha un moment per a un somriure i per a alguna simp¨¤tica ocurr¨¨ncia. Albert Forns, per exemple, va convidar els assistents a una copa del mateix vi de la Patag¨°nia que prenen els seus personatges de Jambalaia. No duren m¨¦s d'hora i mitja i cal tenir una especial cura de no coincidir amb un partit del Bar?a a la tele. Les desercions de l'il¡¤lustrat p¨²blic poden desmillorar el final de l'acte.

Les presentacions no exclouen cap g¨¨nere. La filosofia no n'est¨¤ exempta. La de la?Gu¨ªa de lectura de ser y tiempo de Martin Heidegger, de Jes¨²s Adri¨¢n, va acabar, plantejat anticipadament des de la taula, amb l'inevitable debat sobre el nazisme del fil¨°sof i la paradoxa sobre com, lamentablement, ser un gran savi no estalvia l'estupidesa.

Arc¨¤dia en va organitzar una altra a la Llibreria Calders per parlar del llibre de Xavier Antich La voluntat de comprendre. La taula va ser la m¨¦s nodrida: Laura Borr¨¤s, S¨ªlvia Bel, David Fern¨¤ndez, Jordi Ball¨®, Natza Farr¨¦ i l'autor. ¡°Un rep¨°quer d'intel¡¤lig¨¨ncia¡± escrivia Antich convidant a l'acte des del Facebook. Una de les bromes de la nit: que Fern¨¤ndez inclogu¨¦s al seu parlament, digu¨¦s el que digu¨¦s, les paraules ¡°desobedi¨¨ncia¡±, ¡°proc¨¦s¡± i ¡°anticapitalista¡±. Cosa que va fer amb alegria pr¨°pia i de la platea.

L'¨²ltima a la que he anat va ser diferent. En una terrassa d'hotel, copa en m¨¤ des del primer moment, sense reclam p¨²blic ni l'habitual ponent encarregat de les lloances. Va ser estrictament una festa amb els amics. Es tractava del llibre Barozzi Veiga, editat en angl¨¨s a Su?ssa. Un llibre, d'una textura especial, la lenta elaboraci¨® del qual han utilitzat els dos arquitectes, que s¨ª que van parlar, per a l'ancoratge de la po¨¨tica de la seva obra.

Com va dir Ball¨®, no hi ha producci¨® de coneixement si no hi ha transmissi¨® de coneixement. Unes poques presentacions ¨Ca les quals es va per comprom¨ªs, per ganes o te les trobes sense voler-ho¨C, encara que sigui molt modestament¡­ ho fan.