¡°L¡¯enemic p¨²blic n¨²mero u de la ciutat ¨¦s el cotxe¡±

Enginyer i militant del Partit Dem¨°crata Catal¨¤, Pere Macias (Olot, 1954) va ser el fitxatge del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per capitanejar l'estrat¨¨gia de la uni¨® dels tramvies per la Diagonal. Defensa la seva contractaci¨® com a expert en mobilitat.

Pregunta. No seria millor comen?ar per accelerar la xarxa ciclista, les superilles¡­ i que el tramvia fos la cirereta del past¨ªs?

Resposta. No. Les pol¨ªtiques de mobilitat s¨®n un dels temes m¨¦s urgents de les grans ciutats i comprenen un ventall d'actuacions per recuperar espai per al vianant i la bicicleta que hem destru?t durant 50 anys. Per substituir l'¨²s de l'autom¨°bil i donar un gran servei de transport p¨²blic, el tramvia ¨¦s una pe?a estrat¨¨gica clau que no pot esperar 20 anys.

¡°Estic d'acord a mantenir les voreres del tram de la Diagonal renovat

P. Per¨° aix¨° justifica que s¡¯inverteixin 175 milions d¡¯euros a reduir un 0,3% el tr¨¤fic?

R. El que es vol aconseguir ¨¦s que aquests cotxes (12.500) no transitin per una altra banda banda, sin¨® que la gent es desplaci caminant, amb bici, amb tramvia o amb bus. S¨ª que val la pena, i el Pla de Mobilitat Urbana (PMU, aprovat durant el mandat passat) fixa que s¡¯han de reduir un 21% els despla?aments amb cotxe.

P. Aix¨ª doncs, la q¨¹esti¨® ¨¦s si cal anar en transport p¨²blic o en cotxe?

R. I tant, l'enemic p¨²blic n¨²mero u de la ciutat ¨¦s el cotxe, perqu¨¨ ens l¡¯ha destru?t. I hem d'aconseguir acabar aquesta etapa, tot i que ¨¦s molt dif¨ªcil, perqu¨¨ el m¨®n del cotxe ¨¦s molt potent. No s¨®c antiautom¨°bil, fer-ne un ¨²s racional ¨¦s positiu, per¨° hem d'aconseguir que se¡¯n faci el m¨ªnim ¨²s, i el tramvia ¨¦s una eina molt potent. Fa fora els cotxes i els diu: ¡°Tu ja no manes¡±. Aix¨ª els ciutadans recuperen l'espai p¨²blic que els pertoca.

P. Qu¨¨ en pensa, del t¨²nel de Gl¨°ries?

R. Estic a favor d'aquesta operaci¨®: ha estat debatuda, pactada i participada amb els ve?ns. Els t¨²nels urbans han d'estar molt justificats i aquest ho est¨¤, el benefici ser¨¤ espectacular.

P. Quines mesures complement¨¤ries al tramvia caldr¨¤ fer?

R. El tramvia ¨¦s una pe?a m¨¦s de la nova xarxa de bus. Circular¨¤ pel punt m¨¦s important, i ¨¦s impossible que cap autob¨²s convencional pugui solucionar aquest tema. Un carrusel d'autobusos ¨¦s ineficient, antiecon¨°mic, no crida l¡¯atenci¨®, perqu¨¨ ¨¦s lent...

P. Aquesta operaci¨® tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies per als conductors de TMB?

R. No, perqu¨¨ com que la gent passar¨¤ del transport privat al p¨²blic necessitarem m¨¦s pot¨¨ncia de transport: m¨¦s freq¨¹¨¨ncies, m¨¦s busos i m¨¦s conductors.

P. Com aconseguireu v¨¨ncer les fortes pressions contra el tramvia?

R. Hem creat taules de treball amb diferents grups pol¨ªtics.

P. A CiU i PP els donen per perduts?

R. Sabem quina ¨¦s la postura de CiU, per¨° la taula l'hem constitu?t igual i ens hi hem reunit. Amb el PP no hem pogut per q¨¹estions d¡¯agenda.

¡°El tramvia suposar¨¤ un estalvi que podrem dedicar a altres transports

P. El seu partit fa campanya entre les entitats ve?nals.

R. ?s de domini p¨²blic. S¨®c partidari dels vehicles el¨¨ctrics, per¨° la demanda que podem generar a la Diagonal no pot ser absorbida per cap, bus sigui el¨¨ctric o no. Si vols anar contra el cotxe, necessites el tramvia com a eina.

P. Creuen que podran conv¨¨ncer ERC i Ciutadans?

R. ERC ho explicita al seu programa: creuen que ¨¦s possible la uni¨® per la Diagonal, plantegen dubtes i els agradaria que s'estudi¨¦s m¨¦s la possibilitat d'un soterrament del tramvia, ho estem parlant. I a Ciutadans manifesten que no hi estan en contra, per¨° els agradaria con¨¨ixer els efectes que tindria sobre el tr¨¤fic. Hem demanat m¨¦s estudis.

P. I la CUP?

R. Plantegen que tot hauria de ser p¨²blic.

P. Vost¨¨ tamb¨¦ parla amb entitats per tenir suport.

R. Hem iniciat un proc¨¦s per escoltar totes les propostes, i n¡¯he sortit molt impressionat perqu¨¨, amb molt poques excepcions, s'han mostrat molt partidaris del tramvia.

P. I els comerciants de la Diagonal?

R. Estic d'acord a mantenir les voreres del tram renovat, crec que ser¨¤ possible.

P. El model de gesti¨® el tenen clar?

R. No. Dep¨¨n de l¡¯ATM, per¨° aix¨° no vol dir que l'Ajuntament, com a soci i promotor de la uni¨®, no hi tingui res que dir. Estem estudiant totes les possibilitats, comen?a a haver-hi idees interessants.

P. Quines?

R. El tramvia, quan guanyi efici¨¨ncia, perqu¨¨ multiplicar¨¤ usuaris, suposar¨¤ un estalvi que podrem dedicar a altres mitjans de transport p¨²blic.

P. Espera que l¡¯ATM i la Generalitat siguin els seus aliats?

R. L¡¯ATM, en tres plans diferents i amb tres etapes pol¨ªtiques diferents, ha planificat unir els tramvies. Li toca aplicar-ho i el protocol signat amb l'Ajuntament estableix que la ciutat decideix el tra?at i avan?a per poder construir-lo. L'any que ve haurem de fer un nou conveni per veure com paga l¡¯ATM a l'Ajuntament els 40-50 milions que costar¨¤ la infraestructura. La gent s'alarma amb el cost, per¨° les voreres de la nova Diagonal van costar 20 milions.

P. L¡¯empresa de les obres ser¨¤ la mateixa de la concessi¨®?

R. L'Ajuntament ho construir¨¤ i l¡¯ATM ho pagar¨¤. Per¨° a difer¨¨ncia de la resta de la xarxa, on el propietari fins al final de la concessi¨® ser¨¤ TRAM, en aquest cas, la via, la caten¨¤ria i les parades seran p¨²bliques.

P. El primer tram ser¨¤ Gl¨°ries i passeig de Sant Joan?

R. Encara no hem pres aquesta decisi¨®. En funci¨® de les disponibilitats pressupostaries es pot fer per etapes, el m¨¦s l¨°gic ¨¦s que hi hagi dues parts i que la meitat se situ? al passeig Sant Joan.

P. El concurs de l'estudi informatiu ja ha sortit, comen?aran les obres el 2017?

R. A finals del 2017 o a principis del 2018 ser¨¤ factible: cremant etapes i que tot vagi b¨¦, aconseguint consens, pactant els diners¡­