La Palafrugellitat

Molaria comen?ar dient que Palafrugell va ser fundat entre les lleres del ric Pala i el riu Frugell. Per¨° a l¡¯Empord¨¤ els rius s¨®n com tot a l'Empord¨¤, o s¨®n b¨¨sties o no n¡¯hi ha. I aqu¨ª, doncs, no. En abs¨¨ncia de rius forts, comen?ar¨¦ pel principi. Al principi, com deuen recordar, hi havia el no-res. Hi ha una estela que ho testifica. A Llafranc, Palafrugell DF, s¡¯hi va trobar una estela funer¨¤ria, que va escriure o va manar escriure una dona. Fugia amb vaixell, amb el seu marit, de la G¨¤l¡¤lia ¨Cla S¨ªria del segle II¨C i les seves carnisseries religioses. El marit va morir en el periple. Es van aturar a Llafranc, per enterrar aquest home a la sorra i sortir rabent. L¡¯estela parla d¡¯amor constant m¨¦s enll¨¤ de la mort ¨C¡°perqu¨¨ un dia jo pugui veure el parad¨ªs / la meva llum, la meva guia, has de ser tu¡±¨C. Pel mateix preu, l¡¯estela i la dona descriuen on van deixar aquest home per sempre. ¡°En aquest tros de platja ignota¡±. En el no-res.

El no-res aquell, ara se sap, era ple d¡¯ibers indigets. I de romans. Escipi¨® va desembarcar uns quil¨°metres m¨¦s amunt. Segons el Talmud, totes les ¨¤nimes futures eren dins d¡¯Adam i d¡¯Eva, d'aqu¨ª la transcend¨¨ncia dels seus actes. De manera que cal suposar que dins d¡¯Escipi¨® hi eren totes les lleng¨¹es peninsulars, G¨¹rtel, el cas Palau, el Proc¨¦s i la reforma gore del Tribunal Constitucional. Segons Pla, l¡¯Empord¨¤ ¨¦s estrictament rom¨¤. Els seus habitants s¨®n romans 2.0 i no parlen catal¨¤, sin¨® llat¨ª. L¡¯empordan¨¨s, amb les seves terminacions en ut, fa, aix¨° ¨¦s cert, la sensaci¨® que ¨¦s una llengua de romans emprenyats. Aquestes opinions de Pla, tan excessives, confirmen, tal vegada, un dels dos car¨¤cters empordanesos. El bonic i llumin¨®s. N¡¯hi ha un altre. Apagat, tristot, gris. En ocasions, els uns es casen amb els altres i creen un tipus de matrimoni que nom¨¦s existeix a l¡¯Empord¨¤ i a la mitologia ¨CHades i Pers¨¨fone¨C.

Pla, el gran autor de Palafrugell, ¨¦s el gran codificador de l¡¯Empord¨¤. En el seu moment va codificar coses que no ja no existeixen, com el paisatge. Quan tenia visita masculina o mixta ¨Cles visites femenines, segons sembla, rebien un altre protocol, menys paisatgista¨C, les portava a Sant Sebasti¨¤, ermita i far des del qual es veu el que Pla denomina ¡°l¡¯Empordanet¡± ¨Cun petit triangle que s¡¯est¨¦n des de Palafrugell fins a Sant Feliu, l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯Empord¨¤¨C. Els feia contemplar el paisatge i, despr¨¦s, exclamava, extasiat, alguna cosa com: ¡°Mireu quanta propietat parcel¡¤lada.¡± Pla, per cert, ¨¦s la pera. ?s dels pocs autors del segle XX que aporten una sensibilitat solucionada, el gran problema de la literatura i, si em forceu, de la societat catalana. Una societat sense la sensibilitat solucionada ¨Csense la capacitat de verbalitzar els seus gustos, ¨¦s a dir, la seva individualitat¨C ¨¦s una ganga per al governant planetari. Anyway. Pla va viure tant que va tenir temps de ser socialista, noi Camb¨®, falangista o admirador de la propietat parcel¡¤lada. Si hagu¨¦s viscut una hora m¨¦s, hauria estat fundador del Partit Dem¨°crata Catal¨¤. A Palafrugell hi ha la casa on es va criar. I el Mas Pla ¨CLlofriu¨C, on es pelava de fred als hiverns. Fi del fragment Pla.

Des del segle XVIII, Palafrugell va viure un fenomen determinant. El suro. Als inicis va ser la pera. Una revoluci¨® industrial en qu¨¨ es podia participar nom¨¦s amb un ganivet. Diuen que la revoluci¨® industrial dol?a va ser la francesa ¨Ca Fran?a treballaven 12 hores al dia, menys, per tant, que a Anglaterra¨C. Aqu¨ª treballaven unes 6 hores. I els diumenges i els dilluns feien festa. ?s el ¡°fer dilluns¡±, no anar a treballar per la cara. Una cosa possible quan eres, gr¨¤cies a un ganivet, el teu propi cap. Encara avui, a l¡¯hivern ¨Ca l¡¯estiu, no; l¡¯estiu ¨¦s, gr¨¤cies al turisme, una mena de revoluci¨® industrial anglesa¨C, els dilluns no obre ning¨². Els tapers, aquests paios amos d¡¯ells mateixos, que treballaven sense m¨¤quines, contractaven alg¨² que els lleg¨ªs a la feina. Gr¨¤cies a aquestes lectures es van fer republicans federals. ?s a dir, anarquistes. Van proclamar l¡¯Estat. Empordan¨¨s. El Cant¨® de la Bisbal. Al segle XIX, o al XXI, quan alg¨² tenia la sensibilitat solucionada i volia un estat, no s¡¯enrotllava i el feia. Pim-pam.

Els tapers els dilluns anaven a la platja, amb la fam¨ªlia. Feien un arr¨°s i cantaven. Cantaven havaneres. Quan no estaven amb les seves fam¨ªlies cantaven can?ons de putes, avui desaparegudes, fins al punt que a Calella fan un festival d¡¯havanerezzzzz, per¨° no de can?ons de putes. Aquest festival ¨¦s el punt de partida de l¡¯estiu. A l¡¯estiu, les carreteres de Palafrugell es col¡¤lapsen. ?s l¡¯¨²nica ocasi¨® a la vida en qu¨¨ es poden veure Porches Cayenne en un emb¨²s. A l¡¯hivern torna a ser una platja ignota. Un lloc on persones amb la sensibilitat solucionada tenen problemes amb la propietat, parcel¡¤lada o no. On quedes a sopar amb els teus amics i et surt aquesta llengua de rom¨¤ emprenyat. ?s el meu pa¨ªs. L¡¯adoro.