Colau mantindr¨¤ l¡¯exposici¨® amb les est¨¤tues franquistes

¡°La exposici¨® es far¨¤¡±. Aix¨ª de contundent es va mostrar ahir l'historiador Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Mem¨°ria de l'Ajuntament de Barcelona, en respondre a la pol¨¨mica sobre una futura exposici¨® al Born a l'octubre, en la qual es recuperen l'est¨¤tua eq¨¹estre de Franco que va estar a Montju?c i la de La Vict¨°ria, que va acompanyar l'obelisc de la Diagonal com a homenatge a l'entrada de les tropes rebels el 1939. Tant ERC com CiU han demanat a l'alcaldessa Ada Colau que no s'exposin les peces en considerar-les ¡°ofensives cap a les v¨ªctimes¡±. ¡°La mostra t¨¦ una finalitat pedag¨°gica, per¨° s'est¨¤ jugant amb temes delicats per interessos pol¨ªtics i per guanyar la batalla de l'hegemonia cultural a la ciutat¡±, contraposa Vinyes.

Les peces, avui en magatzems municipals, formen part del projecte de la mostra, prevista per al 14 d'octubre al Born, sota l'ep¨ªgraf Franco. Vict¨°ria. Rep¨²blica. Impunitat i espai urb¨¤. La seva comiss¨¤ria ¨¦s l'arquitecta Julia Schulz-Dornburg, que ja ha treballat en exposicions sobre mem¨°ria hist¨°rica com Les presons de Franco (2003) o Tiran(i)a, (2012).

L¡¯¨²s ¨¦s clarament pedag¨°gic i la pol¨¨mica, fruit d¡¯una batalla per l¡¯hegemonia cultural¡±, sost¨¦ el comissionat de Programes de Mem¨°ria, Ricard Vinyes

La mostra constar¨¤ de dues parts i el p¨°rtic ¨¦s el que ha generat la pol¨¨mica: situada a El Born Centre de Cultura i Mem¨°ria (rebatejat aix¨ª tamb¨¦ amb pol¨¨mica pel Consistori de Colau i que alberga les restes de la Barcelona destru?da per Felip V), t¨¦ previst col¡¤locar a l'esplanada de l'entrada les est¨¤tues franquistes. ¡°Cal ser molt pervers per ofendre els derrotats del 1939 i els del 1714 alhora¡±, es va afegir ahir a la pol¨¨mica Jaume Ciurana, regidor de CiU. Ho feia despr¨¦s de l'oposici¨® del l¨ªder municipal d'ERC, Alfred Bosch, i del diputat al Congr¨¦s Joan Tard¨¤. ¡°Exposar Franco uns dies al carrer quan hi ha milers de v¨ªctimes sense reparaci¨® ¨¦s normalitzar l'anomalia¡±, va escriure Tard¨¤ a Twitter.

Les escultures tenen la seva pr¨°pia hist¨°ria. Aix¨ª, La Vict¨°ria la va realitzar l'escultor Frederic Mar¨¨s entre el 1939 i el 1941, per¨° a partir de la que havia presentat a un concurs municipal el 1932 per commemorar la Rep¨²blica. Va tenir un esment, per¨° va guanyar la de Josep Viladomat, La Flama, substitu?da per la de Mar¨¨s el 1940 (una ombra d'ella, avui a la pla?a de Llucmajor, ser¨¤ al p¨°rtic). Viladomat, no obstant aix¨°, va ser el 1963 l'escultor de la figura eq¨¹estre de Franco que li va encarregar l'alcalde Jos¨¦ Maria de Porcioles per agrair la cessi¨® que Franco va fer llavors a la ciutat de part del castell de Montju?c. La pe?a va perdre el cap el 2013.

"Les est¨¤tues s¨®n una magn¨ªfica met¨¤fora del buit ¨¨tic que es crea amb les escultures a l'espai p¨²blic; i quan hi ha buit ¨¨tic i moral pot haver-hi tortura; per aix¨° la mostra, inclosa en un macroprojecte, Mem¨°ries de la ru?na, es veur¨¤ al mateix temps que una altra sobre la tortura entre el 1960 i el 1977, A mi em va passar, i de confer¨¨ncies sobre art p¨²blic i impunitat o una lectura de La mort i la donzella, d'Ariel Dorfman¡±, apunta Vinyes. L'eix te¨°ric del programa ¨¦s clar: ¡°Si la tortura ¨¦s un element estructural de la dictadura, la impunitat ¨¦s un element estructural de la democr¨¤cia?¡±.

Per Vinyes, ¡°l'¨²s de les escultures ¨¦s clarament pedag¨°gic¡± i la pol¨¨mica, ¡°fruit d'una lluita pol¨ªtica, per¨° es juga amb temes delicats; ERC va fer fa uns anys, al districte de Gr¨¤cia que presidia, una mostra sobre l'escola franquista amb una gran bandera falangista i sonava el Cara al sol; o fa 15 dies, a Sants, ERC va votar en contra de canviar el nom de la pla?a Firal pel de pla?a del Moviment Obrer... Es lluita per guanyar una batalla brutal per l'hegemonia cultural a la ciutat; aquesta ¨¦s la hist¨°ria¡±, sentencia.