El Banc d¡¯Anglaterra abaixa els tipus per primera vegada des del 2009 per evitar una recessi¨® pel ¡®Brexit¡¯

El Banc d¡¯Anglaterra (BoE) abaixa els tipus d¡¯inter¨¨s al 0,25% i llan?a nous est¨ªmuls per intentar pal¡¤liar la frenada econ¨°mica despr¨¦s del Brexit. La instituci¨® que dirigeix Mark Carney ha anunciat aquest dijous la seva decisi¨®, que suposa la primera reducci¨® del preu oficial del diner des del 2009. A m¨¦s, ha comunicat una ampliaci¨® en 60.000 milions de lliures (m¨¦s de 71.000 milions d¡¯euros) en el seu pla de compra de bons, congelat des del 2012, i que ara a m¨¦s inclour¨¤ tamb¨¦ la compra de bons corporatius.

L¡¯organisme fa el pas esperat pels analistes i els inversors, a fi d¡¯allunyar el fantasma de la recessi¨® que plana sobre el Regne Unit, que comen?a a experimentar els primers signes d¡¯alentiment despr¨¦s del refer¨¨ndum de la sortida de la UE de juny. De fet, la instituci¨® ha revisat avui les seves previsions econ¨°miques i s¨®n pessimistes, especialment de cara a l¡¯any que ve. En concret, espera ¡°molt poc creixement¡± en la segona meitat d¡¯aquest any, tot i que gr¨¤cies al potent primer semestre sost¨¦ en el 2% l¡¯aven? del PIB el 2016. Per al 2017, tanmateix, rebaixa els pron¨°stics del 2,3% al 0,8%. I pel 2018 el disminueix del 2,3% a l¡¯1,8%. Tamb¨¦ pronostica una pujada de l¡¯atur pel 2017 i el 2018.

El Banc d¡¯Anglaterra, segons ha explicat en el seu comunicat oficial, redueix el preu oficial del diner al 0,25% des del 0,5%, en qu¨¨ el mantenia invariable des de fa set anys. Justifica la mesura perqu¨¨ ¡°la retallada en la taxa del banc far¨¤ baixar els costos d¡¯endeutament de les llars i les empreses¡±. La instituci¨® assenyala que, com les taxes d¡¯inter¨¨s estan a prop de zero, ¡°¨¦s probable que per a alguns bancs i caixes d¡¯estalvis sigui dif¨ªcil reduir les taxes de dip¨°sit molt m¨¦s enll¨¤¡±, la qual cosa al seu torn podria limitar la seva capacitat per reduir els interessos dels pr¨¦stecs. D¡¯aqu¨ª que tamb¨¦ vulgui posar en marxa un pla per oferir liquiditat a les entitats a fi que els cr¨¨dits arribin ¡°a l¡¯economia real¡±.

La instituci¨® ha comunicat tamb¨¦ que posar¨¤ a disposici¨® de la banca m¨¦s liquiditat per assegurar que el cr¨¨dit arriba a l¡¯economia real. I elevar¨¤ en 60.000 milions de lliures (71.500 milions d¡¯euros) els diners que destina a comprar bons sobirans. Dins del pla, com a novetat, destinar¨¤ uns altres 10.000 milions de lliures a adquirir el proper any i mig bons corporatius.

Aix¨ª, el seu programa de compra d¡¯actius assolir¨¤ un volum de 435.000 milions de lliures (518.389 milions d¡¯euros), als quals caldria sumar 10.000 milions m¨¦s per al pla corporatiu. El programa inicial el va llan?ar el 2009 i la nova decisi¨® suposa una forta injecci¨® al pla des dels 375.000 milions en qu¨¨ estava congelat des del 2012.

La decisi¨® d'abaixar tipus s¡¯ha pres per unanimitat en el Comit¨¨ de Pol¨ªtica Monet¨¤ria del Banc d¡¯Anglaterra, per¨° el pla d¡¯est¨ªmuls, per majoria, amb algunes veus en contra: tres membres de nou es van oposar a l¡¯ampliaci¨® de la compra de deute i un de nou, a la compra de bons corporatius.

Despr¨¦s de con¨¨ixer-se la decisi¨®, la lliura cau respecte al d¨°lar: baixa de l¡¯1,332 d¡¯ahir a 1,318. Respecte a l¡¯euro, es deprecia gaireb¨¦ l¡¯1%, d¡¯1,195 a 1,183. La Borsa de Londres, que tenia un mat¨ª de gran volatilitat, despr¨¦s de l¡¯anunci puja a prop del 0,5%.

Signes d¡¯alentiment econ¨°mic

En l¡¯¨²ltima reuni¨® del Banc d¡¯Anglaterra, celebrada a mitjan juliol ¡ªi ja amb el Brexit com a tel¨® de fons¡ª, malgrat que els mercats tamb¨¦ esperaven una rebaixa, la instituci¨® va optar per deixar les coses com estaven, en espera que hi hagu¨¦s m¨¦s dades sobre l¡¯impacte de la ruptura amb la UE. L¡¯emissor, que havia aprovat algunes mesures d¡¯emerg¨¨ncia just despr¨¦s del refer¨¨ndum de sortida del Regne Unit (va posar liquiditat a disposici¨® de la banca i va relaxar les exig¨¨ncies de capital de reserva a la banca perqu¨¨ pugui deixar fins a 180.000 milions d¡¯euros), ja va assumir que les turbul¨¨ncies estaven arribant a la seva economia. Va avisar que a l¡¯agost, probablement, hauria de ¡°suavitzar la pol¨ªtica monet¨¤ria¡±. Per aix¨° es va donar per fet que en la cita d¡¯aquest dijous s¨ª que es prendria una decisi¨®. Analistes de Goldman Sachs, Barclays i Bank of America ja havien em¨¨s informes aquesta setmana en qu¨¨ donaven per descomptada la baixada del 0,25 d¡¯aquest dijous.

Les grans xifres macroecon¨°miques encara estaven fins al juny a favor del pa¨ªs: el PIB va cr¨¦ixer el segon trimestre el 0,6%, per sobre del trimestre anterior, i l¡¯atur es va col¡¤locar al 4,9%, el nivell m¨¦s baix des del 2005. Per¨° altres signes de l¡¯impacte econ¨°mic posteriors al Brexit comencen a ser sobre la taula al Regne Unit i els pron¨°stics del Banc d¡¯Anglaterra apunten sens dubte a una frenada econ¨°mica brusca, especialment el 2017.

Per exemple, els indicadors avan?ats de la ind¨²stria i el sector serveis apunten aquest mes a una contracci¨® per al tercer trimestre. I l¡¯activitat del sector manufacturer va tenir al juliol una profunda caiguda que va situar l¡¯¨ªndex PMI en 48,2 punts des dels 52,4 de juny, el nivell m¨¦s baix des de febrer del 2013. I el 22 de juliol, un estudi de la consultora IHS Markit va alertar que hi havia un ¡°deteriorament dram¨¤tic¡± en la confian?a empresarial i que l¡¯activitat del sector privat al Regne Unit estava experimentant la seva contracci¨® m¨¦s gran des d¡¯abril del 2009. ¡°L¡¯enquesta apunta a una contracci¨® de l¡¯economia del 0,4% el tercer trimestre¡±, va assegurar Chris Williamson, economista en cap de Markit.

Tipus baixos a la UE i els Estats Units

La baixada de tipus oficials del diner ¨¦s una de les eines m¨¦s importants d¡¯est¨ªmul econ¨°mic que les economies m¨¦s desenvolupades estan utilitzant per animar l¡¯economia. Els Estats Units van ser el pa¨ªs m¨¦s agressiu a l¡¯hora d¡¯aplicar aquesta pol¨ªtica, que ara comen?a a revertir. Els seus tipus d¡¯inter¨¨s estan al 0,25%, despr¨¦s de la primera pujada en una d¨¨cada, aplicada el desembre, que va suposar elevar-los del 0% (en qu¨¨ els va col¡¤locar el 2008) al 0,25%.

En el cas del Banc Central Europeu, el tipus general est¨¤ al 0% des de mar? del 2016, quan la instituci¨® de Mario Draghi va ampliar a m¨¦s el seu pla d¡¯est¨ªmuls, centrat en la compra massiva de bons. Aquesta ¨²ltima baixada va ser pr¨¤cticament simb¨°lica, ja que estaven des del 2014 al 0,05%. Des del 2011, quan estaven situats a l¡¯1,5%, l¡¯eurobanc ha anat retallant progressivament el preu del diner, que va baixar de l¡¯1% a mitjan del 2012.