El pla secessionista i la corrupci¨® posen fi a l¡¯hegemonia de CDC

A Artur Mas li encantava presumir de lideratge fotografiant-se amb el tim¨® que va adornar el seu despatx durant els cinc anys que va estar al capdavant de la Generalitat. La pe?a n¨¤utica, que portava la inscripci¨® ¡°cor calent, puny ferm, els peus a terra¡± transcendia el lideratge del president. Per als seus era la met¨¤fora de l'hegemonia que Converg¨¨ncia Democr¨¤tica -i Uni¨® fins a temps molt recents- van mantenir sobre el nacionalisme catal¨¤. Converg¨¨ncia feia i desfeia al seu gust i la resta de forces nacionalistes no tenien cap altre remei que sumar-se al ball o quedar relegades.

El tim¨® va desapar¨¨ixer del despatx del president el mateix dia que Mas va haver d'abandonar-lo for?at el passat gener, no per obra del Tribunal Constitucional ni per maniobres fosques de l'Estat, sin¨® per l'exig¨¨ncia d'una formaci¨® tan genu?nament catalana i n¨ªtidament independentista com la CUP.

La desaparici¨® del tim¨® va ser la primera gran mostra que Converg¨¨ncia no nom¨¦s ja no controlava el proc¨¦s sobiranista, sin¨® que tampoc podia presumir d'hegemonia en la pol¨ªtica catalana. Cinc anys de tensi¨® independentista, els casos de corrupci¨® i la crisi social i pol¨ªtica que amena?a tots els partits de l'establishment han afeblit les forces de Converg¨¨ncia, avui reconvertida en el Partit Dem¨°crata Catal¨¤, fins a deixar-la com una ombra del que va arribar a ser. El pas dels convergents al grup mixt aquesta setmana al Congr¨¦s ¨¦s la m¨¤xima expressi¨® del declivi convergent.

Els vuit diputats convergents al Congr¨¦s s¨®n exactament la meitat dels que l'antiga Converg¨¨ncia i Uni¨® va aconseguir el 2011. Per aquelles dates les aspiracions convergents se centraven en una millora del finan?ament auton¨°mic, l'anomenat pacte fiscal. Artur Mas, que en aquells dies s'estrenava com a president, defugia la q¨¹esti¨® del refer¨¨ndum independentista ¨C¡°provocaria un problema dins de Catalunya¡±, deia- i s'acontentava d'administrar ¡°un grau de tensi¨® controlada amb l'Estat¡±. Amb aquest discurs, CiU va aconseguir les seves quotes m¨¦s grans de poder en aconseguir no nom¨¦s el Govern catal¨¤, sin¨® tamb¨¦ l'alcaldia de Barcelona.

El gran canvi va arribar amb la majoria absoluta del PP, aquell mateix any. Amb la crisi econ¨°mica en els seus nivells m¨¦s alts i les pol¨ªtiques recentralizadores de Mariano Rajoy, r¨¤pidament es va veure que no hi havia espai per les reclamacions convergents. A m¨¦s, les bases nacionalistes s'estaven organitzant fora del Parlament, a trav¨¦s de l'Assemblea Nacional Catalana, l'associaci¨® que poc despr¨¦s, el 2012 va fer la seva primera gran demostraci¨® de for?a omplint Barcelona amb la manifestaci¨® de la Diada. L'¨¨xit de convocat¨°ria va ser tal que Converg¨¨ncia, amb Mas en al capdavant, va optar per sumar-se a l'onada per por que l'acab¨¦s capitalitzant Esquerra Republicana. En aquest moment es consuma la transformaci¨® de Converg¨¨ncia en un partit independentista. ?s tamb¨¦ la primera vegada que el partit que va fundar Jordi Pujol va deixar que uns altres li marquessin el cam¨ª a seguir pel que fa a la q¨¹esti¨® territorial.

Els resultats electorals no han acompanyat des de llavors a Converg¨¨ncia. Les eleccions auton¨°miques del 2012, que Mas va convocar precisament com a resposta a la gran manifestaci¨® independentista i a la negativa del Govern espanyol a negociar el pacte fiscal, van suposar un rev¨¦s per als convergents. Van passar de 62 a 50 diputats. El seu partit rival i avui soci, Esquerra Republicana, va ser la gran benefici¨¤ria, en passar de 10 a 21 escons. Les eleccions europees del 2014 van confirmar la davallada de CiU, en veure's superada per Esquerra Republicana per primera vegada. Les municipals del 2015 ho van confirmar quan CiU va perdre l'alcaldia de Barcelona, aquesta vegada a mans d'Ada Colau, una activista que no advocava per la independ¨¨ncia unilateral, sin¨® per un refer¨¨ndum.

L'¨²ltim ¨¨xit d'Artur Mas va ser conv¨¨ncer fa un any Esquerra Republicana per deixar enrere les rivalitats i presentar-se junts a les eleccions catalanes que ell mateix va convocar de manera anticipada per mesurar la for?a de l'independentisme. ERC va acceptar i el resultat, la coalici¨® Junts pel S¨ª, va guanyar folgadament (62 diputats) per¨° es va veure obligada a pactar amb l'esquerra alternativa de la CUP, que va exigir el cap de Artur Mas, a qui veia com la m¨¤xima expressi¨® del neoliberalisme i de la inacci¨® contra la corrupci¨®.

El declivi ha continuat l'¨²ltim any, agreujat per laruptura de la federaci¨® CiU. Uni¨® ha desaparegut dels parlaments i Converg¨¨ncia es veur¨¤ negre per fer-se sentir al Congr¨¦s.

L'objectiu ara ¨¦s refer el partit de dalt a baix i esborrar tot rastre del fundador, Jordi Pujol, caigut en desgr¨¤cia despr¨¦s de recon¨¨ixer que havia defraudat Hisenda. El problema pel qual va anar el gran partit de la centre dreta catalana ¨¦s que la seva identitat ha quedat seriosament dilu?da. Els pactes amb ERC primer, i la CUP despr¨¦s els han obligat a renunciar a bona part del seu discurs econ¨°mic i social i a centrar-se en la q¨¹esti¨® independentista. La irrupci¨® de la CUP tamb¨¦ ha ajudat ERC a presentar-se, per contrast, com una formaci¨® centrada, la qual cosa Oriol Junqueras ha aprofitat per crear-se un perfil presidencial.

El resultat ¨¦s que la pol¨ªtica catalana ja no balla al ritme de Converg¨¨ncia, sin¨® al la CUP i ERC. L'esperan?a dels convergents amb la seva mutaci¨® en Partit Dem¨°crata Catal¨¤ ¨¦s recuperar vot jove i urb¨¤, el mateix que els ha fugit a dolls els ¨²ltims quatre anys. Carles Puigdemont sembla connectar millor que Artur Mas amb aquests sectors i ho aprofita per fer picades d'ullet a potencials votants d'Esquerra Republicana o de la CUP.

No obstant aix¨°, els anticapitalistes segueixen tenint la paella pel m¨¤nec, ho saben i per aix¨° segueixen intentant imposar la seva pr¨°pia agenda pol¨ªtica, que ara passa, no tant per la independ¨¨ncia unilateral, com per un refer¨¨ndum. De la gesti¨® d'aquesta demanda dependr¨¤ en bona mesura que Carles Puigdemont superi la q¨¹esti¨® de confian?a a la qual se sotmetr¨¤ el 28 de setembre. Els antics convergents reconeixen la seva situaci¨® de debilitat i ja no exhibeixen cap tim¨®, per¨° insisteixen que la CUP tampoc pot for?ar m¨¦s les coses si no vol trencar-se. La coordinadora general de el Partit Dem¨°crata, Marta Pascal, va resumir aix¨ª la situaci¨® de tots dos aquesta setmana: ¡°Ni ells ni nosaltres estem en posici¨® d'exigir res¡±.