Peralada viu amb emoci¨® la seva primera ¡®Turandot¡¯

Mario Gas va encertar en el seu vaticini. Va dir que el seu primer muntatge de Turandot, estrenat dissabte al Festival Castell de Peralada (Girona), podia agradar o no, per¨°, al marge de la proposta esc¨¨nica, estava conven?ut de l¡¯¨¨xit de l¡¯espectacle per la brillantor de l¡¯elenc vocal. I ha estat aix¨ª. L¡¯¨²ltima i inacabada ¨°pera de Giacomo Puccini, in¨¨dita al festival empordan¨¨s, ha tingut un baptisme vocal de luxe gr¨¤cies a la immensa Turandot d¡¯Ir¨¦ne Theorin i la commovedora Li¨´ de Maria Katzarava, en una versi¨® teatral de tall tradicional, sense riscos, sota la batuta disciplinada de Giampaolo Bisanti.

Turandot amaga molts misteris. Quan Arturo Toscanini en va dirigir l¡¯estrena a la Scala de Mil¨¤, el 25 d¡¯abril del 1926, va aturar la funci¨® despr¨¦s de l¡¯¨²ltima escena que Puccini va deixar escrita, en qu¨¨ Li¨´ mor. Va deixar la batuta i, despr¨¦s de girar-se al p¨²blic, va dir: ¡°Aqu¨ª conclou l¡¯¨°pera, perqu¨¨ en aquest punt va morir el mestre. En aquesta ocasi¨®, la mort va ser m¨¦s forta que l¡¯art.¡± L¡¯endem¨¤ va dirigir l¡¯¨°pera amb el final del tercer acte completat per Franco Alfano i, des de llavors, Turandot viu als escenaris sense desvelar el seu enigma final.

El somni de Puccini era culminar l¡¯¨°pera amb el m¨¦s bell duo de tota la seva obra, en una escena que fes cre?ble la transformaci¨® de la cruel princesa Turandot en una dona enamorada de Calaf. Ambicionava glorificar el sentiment de l¡¯amor com a poder invencible, capa? de transformar l¡¯¨¦sser hum¨¤, per¨° va morir mentre ho intentava.

Alfano va completar l¡¯obra sense assolir la inspiraci¨® pucciana, per¨°, tot i que hi ha altres finals, com el de Luciano Berio, el seu continua sent el que m¨¦s s¡¯utilitza i Gas l¡¯encerta presentant-lo en una atmosfera gaireb¨¦ de versi¨® concertant. La hist¨°ria disposa de recursos senzills, deixa el protagonisme a l¡¯emoci¨® del cant, i sorpr¨¨n amb un final molt inspirat gr¨¤cies a l¡¯escenografia encertada de Paco Azor¨ªn, una estructura girat¨°ria que evoca l¡¯encant d¡¯una pagoda i se simplifica en cada acte, il¡¤luminada amb sentit po¨¨tic per Quico Guti¨¦rrez.

El vestuari d¡¯Antonio Belart resulta una mica conf¨²s en una barreja d¡¯¨¨poques, des de la Xina mil¡¤len¨¤ria a l¡¯esm¨°quing dels tres ministres, des de la revoluci¨® de Mao a una est¨¨tica que cerca la complicitat en els referents de Joc de trons.

Musicalment el muntatge funciona b¨¦. Puccini va buscar una teatralitat diferent que explora el simbolisme de la rondalla mil¡¤len¨¤ria de la princesa Turandot amb sensualitat i lirisme; Bisanti va anar directe al gra i, va donar relleu a l¡¯extraordin¨¤ria actuaci¨® del Cor Intermezzo i el Cor Infantil Amics de la Uni¨®, molt m¨¦s convincents que l¡¯orquestra del Liceu.

Vocalment, va impressionar la poderosa Turandot de la soprano sueca Ir¨¦ne Theorin, d¡¯accents vibrants i dram¨¤tics i aguts s¨°lids, en la l¨ªnia de les grans veus wagnerianes que han triomfat en aquest paper. Un p¨¨l nerviosa en el primer acte, la soprano mexicana Maria Katzarava es va anotar un triomf al final amb una interpretaci¨® de Li¨´ d¡¯accents commovedors i for?a teatral.

El tenor itali¨¤ Roberto Aronica va aguantar el tipus com a Calaf, segur, tot i que poc refinat en els matisos m¨¦s l¨ªrics. B¨¦ el baix itali¨¤ Andrea Mastroni, un Timur d¡¯accents nobles. Impecables, per veu i encert teatral, el trio de ministres imperials format pel bar¨ªton Manel Esteve i els tenors Francisco Vas i Vicen? Esteve Madrid; tamb¨¦ es va gaudir del bon ofici del tenor Josep Fad¨® (Altoum) i el bar¨ªton Jos¨¦ Manuel D¨ªaz (Mandar¨ª).