¡°La dreta vol fer creure que el ¡®top manta¡¯ ¨¦s un problema molt important¡±

La CUP ¨¦s la formaci¨® amb la veu m¨¦s discordant a l¡¯Ajuntament de Barcelona. El seu discurs supera per l¡¯esquerra el govern d¡¯Ada Colau i reclama canvis dr¨¤stics en sectors com el turisme, on directament proposa el decreixement. La presidenta del seu grup municipal, Mar¨ªa Jos¨¦ Lecha (Barcelona, 1957), ha estat qui ha portat fins l¡¯Ajuntament les propostes del sindicat de manters i, a difer¨¨ncia de la resta de formacions, critica la ¡°repressi¨®¡± del govern municipal contra aquest col¡¤lectiu. Arran de l¡¯acord de Colau amb el PSC, tem que algunes pol¨ªtiques progressistes es dilueixin.

Pregunta. El govern municipal vol aprovar la nova regulaci¨® hotelera a la tardor. Qu¨¨ us sembla la proposta?

Resposta. Barcelona ¨¦s una ciutat d¡¯1.600.000 habitants i, segons les dades de l¡¯Ajuntament, rep uns 30 milions de turistes l¡¯any. Estem parlant d¡¯un greu problema per la ciutat. La planificaci¨® que s¡¯ha d¡¯aprovar a la tardor per decidir el model urban¨ªstic de turisme ens sembla insuficient. Tenim problemes amb la poca aigua que hi ha als embassaments, amb la gesti¨® dels residus de l¡¯¨¤rea metropolitana que deixen els habitants i tamb¨¦ els turistes... tot aix¨° s¡¯ha de tenir en compte. Hem presentat esmenes puntuals i una esmena a la totalitat.

P. Llavors la ¨²nica opci¨® ¨¦s el decreixement?

R. Per nosaltres s¨ª.

P. Aix¨° vol dir tancar hotels?

R. Nosaltres creiem que el que configura el pla com ?rea 1, (la zona m¨¦s c¨¨ntrica on ja no deixa obrir m¨¦s hotels), s¡¯hauria d¡¯aplicar a tota la ciutat. El Pla Especial Urban¨ªstic d¡¯Allotjaments Tur¨ªstics (PEUAT) es basa en l¡¯atomitzaci¨® del turisme cap els barris. Per¨° aix¨° ja s¡¯ha provat en altres ciutats i s¡¯ha demostrat que ¨¦s un frac¨¤s absolut, perqu¨¨ la gent pot dormir a Nou Barris o a Sant Andreu per¨° despr¨¦s visita els llocs emblem¨¤tics de la ciutat que s¨®n els que estan m¨¦s saturats.

P. I sobre els apartaments tur¨ªstics?

R. Per nosaltres no haurien d¡¯existir perqu¨¨ van en contra del dret a l¡¯habitatge. Els apartaments tur¨ªstics estan en mans de grans empreses. La prova ¨¦s que ning¨² s¡¯ha acollit a la alternativa que va oferir l¡¯Ajuntament de perdonar la multa a canvi de posar el pis en lloguer social. Tots han preferit pagar la multa. Tamb¨¦ considerem que el pla de xoc que va presentar el govern de visualitzadors per una banda i inspectors per una altra ¨¦s un nombre molt petit.

P. La pres¨¨ncia de manters ¨¦s un problema per la ciutat?

R. L¡¯any passat, arran de la mort de Mor Sylla a Salou,?la dreta es va despertar per fer creure que la venda ambulant ¨¦s un dels problemes m¨¦s greus que t¨¦ Barcelona. I aix¨° ¨¦s fals. L¡¯enquesta que fa peri¨°dicament l¡¯Ajuntament situa el Top Manta com un problema que preocupa a molt pocs ciutadans. El primer ¨¦s la precarietat laboral i amb molt¨ªssima dist¨¤ncia. Els problemes dels comerciants estan m¨¦s relacionats amb les grans marques que amb els manters.

P. Com valora la gesti¨® del problema dels manters?

R. La valoro com a nefasta. El diagn¨°stic que va presentar l¡¯Ajuntament a la taula de treball que es va crear deia que no existien m¨¤fies, que eren col¡¤lectius de gent jove, que no es dedicaven a la delinq¨¹¨¨ncia, que la seva din¨¤mica de vida era el suport mutu... i deien que calia apostar per les mesures socials. A partir d¡¯aqu¨ª van dir que farien 80 plans d¡¯ocupaci¨® durant la legislatura, una xifra que ens sembla una mica baixa. Per¨° la realitat ¨¦s que les pol¨ªtiques que s¡¯han dut a terme, incitades pels mitjans de comunicaci¨® de la dreta, han estat repressives. Amb la coordinaci¨® de la Policia Portu¨¤ria, van evacuar les zones del Moll de la Fusta i de Colom i van continuar desallotjant de pla?a Catalunya, de Passeig de Gr¨¤cia i de la Rambla. Van acabar concentrant tota la venda ambulant a la Barceloneta perqu¨¨ despr¨¦s el govern digu¨¦s que tenia un problema de concentraci¨®.

P. Vosaltres heu recollit les propostes dels manters. Quines s¨®n?

R. Ells volen tenir un lloc on poder fer la venda i s¡¯ofereixen per gestionar tots els venedors que puguin venir de fora per gestionar l¡¯espai i els horaris. Tamb¨¦ estan disposats a pagar taxes i canviar les mercaderies que venen. Tamb¨¦ volen continuar amb els estudis o les feines que tenien als seus pa?sos com pescar, explicar contes o fer de sastres.

P. S¨®n solucions complexes que afecten a compet¨¨ncies que no s¨®n municipals

R. Si, per¨° s¡¯han fet moltes coses des dels ajuntaments i amb la pol¨ªtica local es pot arribar molt lluny.

P. Quina valoraci¨® feu de l¡¯acord d¡¯Ada Colau amb el PSC?

Per tenir estabilitat no calia un pacte de govern. Han guanyat tres regidors del PSC per ocupar districtes. El senyor Collboni ni el compto perqu¨¨ no ¨¦s un actiu en el treball diari de formiga. Si ells consideren que amb aquestes tres persones es descarreguen una mica de feina i tenen m¨¦s estabilitat... comprovaran que no ¨¦s aix¨ª. El PSC no els d¨®na cap majoria i , en canvi, els han donat ¨¤rees tremendament compromeses com s¨®n BSM, reactivaci¨® econ¨°mica, el Port... A nivell global pactar amb aquelles forces que han portat a Barcelona el model que ells volen revertir ¨¦s una contradicci¨®.

P. I penseu que algunes pol¨ªtiques es poden rebaixar arran de l¡¯acord?

R. S¨ª, ¨¦s clar. El mateix PEUAT. El model tur¨ªstic de Barcelona, tot i que CiU li va donar una accelerada el passat mandat, ¨¦s del PSC. Si ten¨ªem alguna esperan?a que s¡¯acceptessin les nostres al¡¤legacions portessin a un decreixement o una aturada tur¨ªstica, ara ho dubtem molt. Perqu¨¨, a m¨¦s, en el tema tur¨ªstic, el PSC no est¨¤ d¡¯acord amb la proposta que ha presentat el govern. Ja t¡¯imaginar¨¤s perqu¨¨. L¡¯altre dia mateix el Collboni deia que en cap cas privatitzarien el Tibidabo i resulta que ja est¨¤ ple d¡¯empreses externes... Els lobbys econ¨°mics que fins ara han governat la ciutat suposo que han tingut una gran dosi de tranquil¡¤litat amb l¡¯entrada del PSC al govern.

P. I per als barcelonins ¨¦s una bona o mala not¨ªcia?

R. ?s una molt mala not¨ªcia per Barcelona i pels votants que van confiar en que comen?ava una nova etapa i que van votar Barcelona en Com¨², pensant que entraven amb for?a per revertir el model de ciutat que tenim. Un 20% dels ciutadans per sota del llindar de la pobresa i que ara et diguin que han de governar per a tots... doncs no. Hi ha situacions on no es pot arribar al consens. Hi ha dues posicions enfrontades que s¨®n els interessos dels lobbys empresarials instal¡¤lats a Barcelona amb els de la classe treballadora que vol una vida digna. S¨®n interessos absolutament confrontats que no poden tenir mai consens. Per primera vegada a Barcelona hi havia gent que tenia l¡¯esperan?a que la ciutat es governaria per les classes populars.

P. Defenseu que l¡¯esquerra hauria de fer pol¨ªtiques que no es puguin revertir si algun dia torna la dreta. Com quines?

R. Per exemple, si poses cl¨¤usules socials per adjudicar algunes externalitzacions que, per cert, aquestes cl¨¤usules al final s¨®n cobrir les baixes, tenir persones amb algunes disminucions o complir el conveni.... doncs llavors et ve la dreta i te les rebaixa en un moment. Per¨° si tu municipalitzes, ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil de revertir. El servei de teleassist¨¨ncia, per exemple, ara l¡¯han renovat. Aquest servei ¨¦s important¨ªssim per la ciutat. Hauria de dependre directament de l¡¯Ajuntament. La ciutat no els pot tenir ni externalitzats ni precaritzats.

P. L'Ajuntament ha acceptat la vostra proposta del Carnet de ciutat. En qu¨¨ consisteix?

R. Volem que tots els ve?ns i ve?nes de Barcelona tinguin un carnet que digui que pertanyen a aquest municipi, perqu¨¨ tothom tingui una identitat, per equiparar drets i deures a la ciutat de Barcelona. El tindran des de l¡¯holand¨¨s que viu tres anys a Barcelona, com l¡¯independentista que no se sent identificat amb el DNI o el que est¨¤ afectat per la llei d¡¯estrangeria. Tots ells s¨®n ve?ns i tindran acc¨¦s als serveis socials, al Park G¨¹ell, a les biblioteques i a tots els serveis que t¨¦ la ciutat.

P. I si un agent atura una persona amb la situaci¨® irregular i ell li ensenya aquest carnet, canviaria alguna cosa?

R. ?s la seva identificaci¨® com a ciutad¨¤.

P. Si per¨° l¡¯agent l¡¯ha de portar a la Policia Nacional.

R. No tindria perqu¨¨. Si un gu¨¤rdia urb¨¤ entrega una persona que t¨¦ una ordre d¡¯exclusi¨® per una llei racista, est¨¤ fent racisme institucional. Accions desobedients se¡¯n fan cada dia a tota hora.

P. Tamb¨¦ des del cos de la Gu¨¤rdia Urbana?

R. I tant. Des de la porta de Sant Jaume es veu com els agents, que s¨®n bell¨ªssimes persones, criden l¡¯atenci¨® a una furgoneta que para all¨¤ on no pot parar. I li diu quatre coses i despr¨¦s fa la vista grossa perqu¨¨ ja sap que ara marxar¨¤... aix¨° ¨¦s un acte de desobedi¨¨ncia. I ¨¦s normal. Entra dins de la possibilitat de la conviv¨¨ncia. O quan truques un amic perqu¨¨ t¡¯arregli una fuita d¡¯aigua... tu est¨¤s fent un acte de desobedi¨¨ncia contra la hisenda p¨²blica. A la ciutat se¡¯n fan cada dia. ?Per qu¨¨ la tenim tant present quan ¨¦s contra els pobres i les considerem quotidianes quan ¨¦s entre els altres?