Lloret pugna per deixar enrere el turisme de borratxera

Turisme de sol i platja, 60 sales de lleure i gaireb¨¦ 45.000 llits per allotjar 1,2 milions de visitants anuals, la majoria joves estrangers que volen fer el pas a la maduresa amb un ¨¨pic estiu de borratxera. Aquesta ¨¦s la imatge de la qual Lloret de Mar (La Selva) vol allunyar-se per atraure un tipus de turisme m¨¦s familiar, esportiu i cultural i aprofitar la infraestructura que ja t¨¦. L¡¯Ajuntament t¨¦ en marxa un pla de cinc anys per transformar urban¨ªsticament el municipi, amb una inversi¨® p¨²blica i privada de prop d¡¯un mili¨® i mig d¡¯euros anual. Aquesta transformaci¨® no est¨¤ exempta de dificultats, i la prova ¨¦s la recent dimissi¨® del regidor de Turisme, Joan Gou, que va renunciar perqu¨¨ no es veia capa? de canviar el model tur¨ªstic de la ciutat quan feia un any que s¡¯havia comen?at pla.

Al seu torn, la localitat ve?na de Tossa de Mar aposta per consolidar el turisme cultural amb l¡¯obertura, dilluns, d¡¯una masia de pescadors que allotjar¨¤ el museu de la gastronomia catalana. Si es baixa a l¡¯estaci¨® de tren de Blanes, durant els mesos d¡¯estiu el m¨¦s habitual ¨¦s trobar-se un grup de turistes perduts que no tenen gaire clar cap on volen anar. Nom¨¦s saben que s¡¯ho passaran b¨¦. De vegades pregunten pel bus a ¡°Larette¡± o a ¡°Little parrot of the sea¡±, indu?ts a l¡¯error per un mal traductor, i de vegades simplement segueixen el ramat de turistes. Aquests turistes, juntament amb els estiuejants, fan que la poblaci¨® de Lloret, de 38.000 habitants fixos, passi a tenir 250.000 ¨¤nimes a l¡¯agost.

L¡¯alcalde de Lloret, Jaume Dulsat (CDC), que des de la ren¨²ncia de Gou s¡¯encarrega de la regidoria de Turisme, no vol renunciar a aquesta aflu¨¨ncia de gent: ¡°1,2 milions de turistes a l¡¯any no poden estar equivocats¡±, argumenta a la seu de Lloret Turisme. ¡°L¡¯anterior regidor era molt exigent amb si mateix, no ¨¦s f¨¤cil dibuixar un cam¨ª com¨² amb centenars d¡¯empresaris al poble si cadasc¨² actua per la seva banda. La voluntat de reconvertir la destinaci¨® tur¨ªstica ha unit els esfor?os de la Generalitat, l¡¯Ajuntament, la Taula Empresarial de Turisme i la Diputaci¨® de Girona en un Pla Operatiu que va comen?ar el 2015 i acabar¨¤ el 2020. ¡°La gent que no pensa en el llarg abast no ens interessa¡±, emfatitza l¡¯alcalde. El projecte preveu la remodelaci¨® d¡¯hotels, canvis urban¨ªstics de gran calat i la promoci¨® de la marca Lloret per captar clients amb m¨¦s poder adquisitiu i reorientar el perfil del p¨²blic. El pressupost surt dels fons europeus, de la Generalitat i del 30% del que recapta Lloret amb la taxa tur¨ªstica (despr¨¦s de Barcelona, ¨¦s la segona ciutat amb m¨¦s ingressos per aquell tribut, amb 2,6 milions el 2015). Els empresaris demanen, no obstant aix¨°, m¨¦s inversi¨® per part de la Generalitat: ¡°No pot ser que rebem els recursos d¡¯una poblaci¨® de 38.000 habitants, quan a l¡¯estiu arribem als 250.000¡±, reivindica Enric Dotras, vicepresident de la Taula Empresarial de Turisme.

Canvi del perfil

El punt d¡¯inflexi¨® es va produir a l¡¯estiu de fa cinc anys, quan el model va tocar fons amb una batalla campal entre desenes de turistes i la policia al principal carrer de lleure, l¡¯avinguda Just Marl¨¦s, coneguda amb el sobrenom de la Riera.

Des d¡¯aquests aldarulls, l¡¯Ajuntament ha ideat estrat¨¨gies per ¡°afavorir l¡¯arribada d¡¯un altre perfil de visitant¡±. El turista mitj¨¤ de Lloret, segons les dades del consistori, ¨¦s una persona jove (la mitjana d¡¯edat a l¡¯estiu ¨¦s de 33 anys, i el 42,9% t¨¦ menys de 25 anys), que viatja en parella o amb amics, i que opta pel viatge organitzat (43,9%). Els motius principals del viatge s¨®n aconseguir un bon bronzejat (70%) i el lleure nocturn (25%). Dulsat assegura que les primeres remodelacions d¡¯hotels, aix¨ª com l¡¯oferta que va m¨¦s enll¨¤ del lleure nocturn, han donat els seus fruits. Les dades del 2015 mostren que en tres anys els viatges en fam¨ªlia han augmentat deu punts, i que ja s¨®n el 18% del total. Per intentar solucionar el problema de l¡¯estacionalitat del turisme, el consistori tamb¨¦ vol potenciar els viatges de congressos i d¡¯estades esportives, i per aix¨° disposa d¡¯¨¤mplies instal¡¤lacions i hotels especialitzats. No obstant aix¨°, el turisme de congressos (20.000 visitants el 2015) i l¡¯esportiu (50.000) no donen per canviar el model de turisme de la ciutat, perqu¨¨ no omplen el total de places hoteleres.

A l¡¯esfor? per atreure viatgers m¨¦s rics cal afegir-hi que el 65% dels hotels de cinc estrelles de la Costa Brava estan en aquest municipi. Per¨° sembla dif¨ªcil canviar el perfil del turista, jove i amb ganes de festa, tenint en compte la quantitat de sales de lleure nocturn que hi ha o les sortides organitzades en catamarans que s¨®n discoteques m¨°bils i omplen de m¨²sica les cales dels voltants. Tot i que l¡¯alcalde insisteix que ¡°aquest no ¨¦s el cam¨ª per on es vol continuar¡±, Enric Dotras, que tamb¨¦ ¨¦s el president del Gremi d¡¯Hostaleria, creu que no es pot prescindir del p¨²blic jove. ¡°Si deixen de venir, molts locals hauran de tancar, i s¨®n els millors de la zona¡±, aclareix Dotras, i matisa: ¡°Per solucionar les mol¨¨sties que produeix el turisme jove hem de ser capa?os de gestionar la via p¨²blica¡±, una cosa que assegura que ser¨¤ possible gr¨¤cies als canvis urban¨ªstics. El consultor de gesti¨® cultural de l¡¯Ajuntament i professor de la Universitat de Barcelona, Jordi Tresserras, creu que la clau ¨¦s ¡°creure¡¯s¡± i aprofitar l¡¯oferta de lleure nocturn de Lloret, per on aquest estiu van passar, entre d¡¯altres, Paris Hilton i Steve Aoki. ¡°Cal convertir Lloret en un lloc semblant a Eivissa, on el p¨²blic ve expressament per les discoteques¡±, destaca Tresserras, que a m¨¦s est¨¤ assessorant els municipis del sud de la Costa Brava per crear una ruta europea de jardins hist¨°rics.

A nom¨¦s onze quil¨°metres de dist¨¤ncia de Lloret apareix una imatge ben diferent, amb el castell de la Vila Vella de Tossa i les cases blanques al costat. El poble est¨¤ molt m¨¦s ben conservat perqu¨¨ durant el boom tur¨ªstic dels anys seixanta per arribar a aquesta localitat era necessari fer una llarga carretera de revolts tancats. A m¨¦s, la regidora de Turisme, Maria ?ngels Pujals, explica que la poblaci¨® de Tossa sempre ha tingut ganes de conservar el patrimoni i que ¡°la identitat ¨¦s clau per al turisme del poble¡±. La regidora explica que els dos models s¨®n compatibles i que els consistoris col¡¤laboren entre ells. Tossa t¨¦ una mica m¨¦s de 18.000 places d¡¯allotjament, i la majoria corresponen a hostals familiars o apartaments tur¨ªstics. El turisme en fam¨ªlia est¨¤, doncs, molt consolidat en aquesta localitat.

¡°El model de Tossa ¨¦s semblant al de Cadaqu¨¦s¡±, explica el professor Jordi Tresserras, que forma part d¡¯un conveni entre la Universitat de Barcelona i l¡¯Ajuntament per potenciar el turisme cultural al poble. El projecte central d¡¯aquest conveni ¨¦s l¡¯obertura de la masia de pescadors Can Ganga, que se situa fora de les muralles, i que al segle XVII era un dels pocs edificis s¨°lids que podien resistir els atacs constants de pirates a la Costa Brava. L¡¯Administraci¨® va comprar la casa durant l¡¯¨¨poca del primer tripartit, i hi va fer una inversi¨® de dos milions d¡¯euros per crear-hi un museu etnol¨°gic que no va funcionar. Despr¨¦s de deu anys tancada -¡°l¡¯olor d¡¯humitat era insuportable¡±, explica Tresserras al costat d¡¯un bussi, un vaixell de pescadors t¨ªpic, ple de xarxes i artefactes de pesca-. Can Ganga tornar¨¤ a obrir dilluns, i per a la primavera est¨¤ previst que s¡¯hi instal¡¤li el museu de la Cuina Catalana.

L¡¯equip de Tresserras prepara un recorregut on s¡¯explicar¨¤ la gastronomia tradicional de la costa, amb plats com el cim i tomba i recursos com la fresquera, un gran espai on es guardaven el gel i els aliments. Tamb¨¦ hi haur¨¤ un espai d¡¯investigaci¨® sobre la cuina del futur, fet per Pere Castells, del grup d¡¯investigaci¨® gastron¨°mica UB-Bullip¨¨dia. L¡¯objectiu de l¡¯impuls del turisme cultural ¨¦s oferir activitats fora de la temporada d¡¯estiu sense haver de rec¨®rrer al ¡°turisme d¡¯Imserso¡±, diu Pujals. Per aix¨°, estan promocionant la marca Tossa Dol?a i els tallers amb la cuina de Can Sim¨®n, que t¨¦ una estrella sacs¨®. Tresserra explica que el poble ofereix altres opcions, com l¡¯estada en hotels boutique com l¡¯Hotel Magraners o la Casa Diana, que combina decoracions del modernisme i del noucentisme. Encara aix¨ª, reconeix que tot es pot millorar, per exemple la poca oferta de lleure nocturn, que fa que si vols sortir de festa, hagis d¡¯anar a Lloret.