Un sectarisme antic

Com ¨¦s natural tractant-se d'un partit de traject¨°ria llarga en temps molt dif¨ªcils, l'her¨¨ncia del PSUC t¨¦ clarobscurs. Hi predominen de manera rotunda les llums (la seva heroica oposici¨® al franquisme, el paper integrador de la immigraci¨® obrera de mitjans del segle passat, la capacitat i voluntat unit¨¤ries en els anys 1960 i 1970...), per¨° existeixen tamb¨¦ ombres, episodis de sectarisme extrem (al voltant del cas Comorera, per exemple) i fins i tot alguna conducta digna de figurar en la hist¨°ria universal de la inf¨¤mia. Penso en aquells dies de 1937-38, quan els poumistes perseguits pintaven furtivament per les parets de Barcelona: ¡°On ¨¦s en Nin?¡± I militants d'un PSUC c¨°mplice com a m¨ªnim passiu del seu assassinat escrivien al costat, com a resposta: ¡°A Salamanca o a Berl¨ªn¡±.

Lamentablement, es diria que els actuals marmessors d'aquell partit ¡ª¨¦s a dir, Iniciativa per Catalunya Verds¡ª o, almenys, els seus dirigents, abracen amb m¨¦s fervor el llegat del sectarisme que qualsevol altre. Al llarg de les ¨²ltimes setmanes la coordinadora nacional d¡¯ICV, Marta Ribas, n¡¯ha donat un parell d'exemples brillants. D'una banda, ha descrit la CUP com ¡°la crossa de la dreta catalana¡±. Carai! Potser, amb una crossa com aquesta, a la dreta de sempre li convindria m¨¦s caminar coixa, no? D'altra banda, i a l'un¨ªson amb Llu¨ªs Rabell i Joan Coscubiela, la senyora Ribas ha proclamat que Iniciativa se sent aliena i fins i tot exclosa de les manifestacions del proper Onze de Setembre perqu¨¨ no comparteix ¡°el full de ruta unilateral¡± cap a la independ¨¨ncia.

Espero impacient que, en data no llunyana, els citats o altres portaveus d¡¯ICV i de Catalunya S¨ª que ¨¦s Pot ens expliquin la seva f¨®rmula per aconseguir la celebraci¨® ¡ªsi pot ser, dins d'aquest mil¡¤lenni¡ª d'un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® que no sigui unilateral, que compti amb l'aquiesc¨¨ncia del Govern espanyol. Per¨°, entretant, certes comparacions s¨®n inevitables, encara que a alg¨² li resultin odioses. Marta Ribas retreu a la CUP haver fet president Carles Puigdemont. I un se¡¯n recorda del suport infrangible d¡¯Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz, el Guti, al retorn i a la figura de Josep Tarradellas, que era bastant m¨¦s de dretes que Puigdemont i, a m¨¦s, no tenia el mandat democr¨¤tic d'aquest. ¡°Crossa de la dreta¡±, arremet la coordinadora; i la meva mem¨°ria em trasllada vint anys i escaig enrere, quan Vidal-Quadras creia desqualificar Rafael Rib¨® titllant-lo de ¡°pujolista d'esquerres¡±...

Per a desgr¨¤cia dels dirigents d¡¯Iniciativa als quals al¡¤ludeixo, el seu sectarisme i la seva estretor de mires han quedat encara m¨¦s en evid¨¨ncia pel contrast amb el posicionament d¡¯Ada Colau. L'alcaldessa de Barcelona, posse?dora d'un olfacte i d'una cintura pol¨ªtiques que no llueixen els seus aliats d¡¯ICV, i lliure de les orelleres doctrin¨¤ries d'aquests, ha actuat en la mateixa l¨ªnia que la va portar, abans dels comicis que li donarien la vara, a informar que havia votat s¨ª-s¨ª en la consulta del 9-N de 2014. Colau s'ha apressat a dir que veu m¨¦s motius per assistir a les concentracions reivindicatives de la propera Diada que per no fer-ho; i ha afegit que, enfront de l'ofensiva judicial i les amenaces penals instigades pel Govern de Rajoy, ¡°toca estar al costat de les institucions catalanes¡± i defensar ¡°la sobirania de Catalunya¡±.

L'alcaldessa ha encertat, ¨¦s clar. No, no ho dic jo, que potser no seria objectiu. Ho certifica fins i tot Xavier Garc¨ªa Albiol quan reacciona descrivint-la com ¡°una farsant sense principis¡±. No ha dit res semblant el bel¡¤lic¨®s l¨ªder del PPC contra Llu¨ªs Rabell, contra Joan Coscubiela o contra Marta Ribas, potser perqu¨¨ l'unionisme light que aquests representen li deu semblar un aliat objectiu. I potser, en el pitjor dels casos, ho ¨¦s.

L'acci¨® pol¨ªtica hauria d'estar guiada pel sentit de la realitat, i no hi ha res m¨¦s real que el veredicte de les urnes. Doncs b¨¦, entre els anys 2000 i 2015, sota els lideratges successius de Joan Saura i del t¨¤ndem Joan Herrera-Dolors Camats, els registres electorals d¡¯Iniciativa es van moure en una forqueta d¡¯entre el 4,9% i el 10,4% dels vots. Encara l'any passat, la f¨®rmula encap?alada per Llu¨ªs Rabell no va arribar al 9%. Les candidatures de Colau i Dom¨¨nech, en canvi, han vorejat el 25%. I tots dos es manifestaran l'11-S.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.