Sixena, 1936: la Causa General

Les columnes llibert¨¤ries sortides de Barcelona no van ser les que van cremar el monestir d¡¯Osca, contr¨¤riament al que s¡¯ha manifestat fins ara L¡¯insigne monestir de Santa Maria ubicat a la localitat de Vilanova de Sixena (Osca) ha estat not¨ªcia els ¨²ltims mesos com a conseq¨¹¨¨ncia de dues sent¨¨ncies judicials. Aquestes sent¨¨ncies tenen a veure amb el seu patrimoni art¨ªstic i han enfrontat les comunitats de Catalunya i Arag¨®. Arran de l¡¯assumpte, s¡¯han publicat for?a not¨ªcies de premsa i articles d¡¯opini¨®, en algun dels quals s¡¯intentava demostrar una cosa que s¡¯afirma de forma acr¨ªtica des de fa temps: la responsabilitat de la Generalitat de Catalunya en l¡¯incendi i saqueig del monestir durant la Guerra Civil espanyola. Altres vegades el que s¡¯ha dit ¨¦s que va ser cremat ¡°pels catalans¡± o ¡°per mil¨ªcies vingudes de Catalunya¡± ¡ªen el millor dels casos¡ª, cosa que s¡¯ha convertit en un mantra repetit fins a la sacietat amb molt mala idea. Aix¨ª doncs, responsabilitzar sense proves una comunitat ve?na, el govern de la Generalitat o el seu president, el malaguanyat Llu¨ªs Companys, est¨¤ posant de manifest una intencionalitat que no t¨¦ res a veure amb l¡¯exercici de la ci¨¨ncia hist¨°rica.

El cas ¨¦s que aquesta explicaci¨® dels fets s¡¯ha acceptat, com d¨¨iem, acr¨ªticament i ja forma part del discurs popular; qualsevol que visiti Vilanova de Sixena i el seu monestir ho podr¨¤ comprovar: de fet, el viatger o el turista hi trobar¨¤ un cartell informatiu en qu¨¨ es fa refer¨¨ncia a aquesta versi¨® dels fets. Amb tot, per a qui estigui interessat en el que es va esdevenir a Vilanova de Sixena entre el juliol i l¡¯agost del 1936 ¨¦s fonamental la lectura de la Historia de Sijena, de Julio Arribas Salaberri, editada a Lleida el 1975. Arribes, fill il¡¤lustre d¡¯aquesta vila i testimoni directe dels fets ¡ªva ser secretari de l¡¯Ajuntament en aquell moment i escriv¨¤ del Comit¨¨ local¡ª, va apuntar que la responsabilitat de la destrucci¨® del monestir va ser del Comit¨¨ local; dit planerament: que la van dur a terme habitants d¡¯aquella localitat. Esmenta, a m¨¦s, que els primers dies de l¡¯alzamiento, van arribar dos homes i dues dones de Barcelona que van demostrar un comportament molt violent.

Estranyament, en la reedici¨® d¡¯aquest llibre que va fer el Instituto de Estudios Sijenenses, apareguda nom¨¦s dos anys despr¨¦s, es van suprimir tots els detalls dels fets. Anterior al relat d¡¯Arribas, tenim el de Juan Manuel Palacios, cronista efectiu del Reial Monestir de Sixena, que el 1955 va afirmar que el 25 de juliol ¡°el Comit¨¨ executiu de la Vila¡± va prendre possessi¨® del monestir, encara que no esmenta qui va ser el responsable de la crema. Igualment, en la introducci¨® de la seva obra ?Arde Sixena! (2011), Miguel ?ngel Pascual Ariste arriba a la mateixa conclusi¨® que Arribas i afirma amb rotunditat que l¡¯incendi va ser provocat ¡°pels membres del Comit¨¨, amb l¡¯auxili d¡¯uns malfactors que van arribar en un cotxe i cami¨® procedents de La Almolda.¡± Alguns historiadors i interessats en el tema han especulat amb la idea que l¡¯incendi fos provocat per alguna de les diverses columnes llibert¨¤ries, sortides de Barcelona, que van passar per all¨¤ quan anaven cap al front, per¨° les fonts no ho confirmen. Sorpr¨¨n, en aquest sentit, que, a l¡¯hora de dirimir l¡¯autoria de la destrucci¨®, no s¡¯invoqui la rellev¨¤ncia d¡¯un document fonamental: la Causa General conservada al Centro Documental de la Memoria Historica de Salamanca. Alguns han fet servir documents d¡¯aquesta causa per explicar, de manera parcial, qu¨¨ va passar a Vilanova de Sixena aquells fat¨ªdics dies, encara que crida l¡¯atenci¨® que en l¡¯articulaci¨® del relat dels fets no es faci refer¨¨ncia al Full d¡¯Estat n¨²mero 3, amb data del 2 d¡¯octubre del 1940, firmat per l¡¯alcalde i el secretari de l¡¯Ajuntament. En aquest document, consultable a la xarxa a trav¨¦s del portal PARES (Ministeri d¡¯Educaci¨®, Cultura i Esport), consten els excessos i crims comesos a la localitat i, encara m¨¦s important, els seus presumptes autors amb noms i cognoms. S¨®n deu noms. N¡¯hi ha que apareixen en el relat d¡¯Arribas Salaberri i fins i tot avui dia alguns d¡¯aquests cognoms s¨®n presents a la localitat. Al Full d¡¯Estat, al costat de la data del 30 de juliol del 1936, s¡¯hi pot llegir: ¡°Incendi, profanaci¨®, saqueig total, robatori i destrucci¨® completa, que arriba fins i tot al desenterrament de monges del Reial Monestir de Sixena¡±. S¡¯assenyala com a causants les deu persones indicades i s¡¯afegeix una frase terrible: ¡°i gaireb¨¦ la majoria de ve?ns¡±. Sorprenent i dolor¨®s per als actuals habitants del poble, m¡¯ho puc imaginar.

La Causa General promoguda pel govern franquista ¨¦s una font d¡¯un valor historiogr¨¤fic fora de tot dubte, per¨°, malgrat aix¨°, els especialistes en la Guerra Civil saben que les informacions que ofereix sempre s¡¯han de contrastar. S¡¯ha assenyalat que l¡¯objectivitat d¡¯aquest proc¨¦s va ser dubtosa ¡ªi ¨¦s cert¡ª, encara que en el nostre cas el relat d¡¯Arribas Salaberri permet corroborar el que s¡¯hi afirma. Sigui com sigui, la Causa General ¨¦s consultada freq¨¹entment pels historiadors interessats en el conflicte, per¨° tamb¨¦ s¡¯ha utilitzat en altres q¨¹estions. ?s el cas d¡¯un dels dos litigis judicials a qu¨¨ feia refer¨¨ncia al principi: el de les pintures murals rom¨¤niques que embellien el monestir, arrencades i salvaguardades en plena Guerra Civil i avui custodiades al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC). La sent¨¨ncia d¡¯un tribunal d¡¯Osca (4 de juliol del 2016) incorpora en els seus fonaments jur¨ªdics (article nov¨¨) un document de la Causa General presentat per l¡¯Ajuntament de Vilanova de Sixena en qu¨¨ un testimoni semblava que volia responsabilitzar de l¡¯incendi a ¡°milicians procedents de Catalunya¡±, encara que finalment va acabar afirmant que ignorava qui va ser el causant real. Sorpr¨¨n, per tant, que el Consistori i l¡¯advocat que el representa, coneixedors dels continguts de la Causa General, no aportessin el document en qu¨¨ es responsabilitza dels fets els ve?ns de la localitat.

Alguns lectors es preguntaran quin inter¨¨s t¨¦, a hores d¡¯ara, saber qui van ser els responsables de l¡¯incendi de Santa Maria de Sixena. Al meu parer, no en t¨¦, si no ¨¦s per acabar amb les especulacions interessades d¡¯aquells que han arribat a relacionar barroerament la crema del monestir i la posterior arrencada de les pintures murals, i per rebatre amb proves i documents el que han afirmat alguns acad¨¨mics. Avui dia no hi ha cap evid¨¨ncia que permeti asseverar que el monestir el van cremar milicians arribats de Barcelona que es trobaven sota l¡¯autoritat del govern catal¨¤. Cap ni una. En canvi, l¡¯expedient de Vilanova de Sixena contingut en la Causa General, aix¨ª com el testimoni directe d¡¯Arribas Salaberri, apunten cap als mateixos ve?ns de la localitat. Davant l¡¯evid¨¨ncia, crec que tots aquells que algun cop han acusat de l¡¯incendi els catalans, les mil¨ªcies catalanes, el president Companys o la Generalitat de Catalunya, haurien de reflexionar de manera serena i profunda. Avui dia les relacions entre Arag¨® i Catalunya ja s¨®n prou complicades perqu¨¨ ens embranquem ara en segons quines discussions i, encara menys, quan, com en aquesta ocasi¨®, sembla que no hi ha debat possible. N¡¯hi ha que diuen que la mem¨°ria hist¨°rica no ¨¦s important, que no s¡¯han d¡¯obrir ferides del passat, per¨° casos com el de Vilanova de Sixena demostren el contrari. Per tot aix¨° conv¨¦ reivindicar la necessitat de con¨¨ixer, ja que la veritat ens permetr¨¤ viure amb m¨¦s dignitat.

Albert Velasco Gonz¨¤lez ¨¦s conservador del Museu de Lleida.