Ian Rankin guanya el Premi RBA de Novel¡¤la Negra

Segur que el malcarat, rebel, ca¨°tic i brillant policia John Rebus hauria menyspreat, molt tocat per l'alcohol, els honors i les lloances que aquest dijous ha rebut a Barcelona el seu creador, l'escriptor escoc¨¨s Ian Rankin (Cardenden, 1960) com a guanyador del X Premi RBA de Novel¡¤la Negra per l'obra Perros salvajes. A m¨¦s dels 125.000 euros i de la publicaci¨® del llibre, l'escriptor escoc¨¨s passa a formar part d'un elenc d'autors del nivell de Philip Kerr, Andrea Camilleri, Francisco Gonz¨¢lez Ledesma, Michael Connelly o Don Winslow, guanyador de l'¨²ltima edici¨® amb El C¨¢rtel.

En el seu discurs d'agra?ment, Rankin ha expressat l'amor profund que sent per Edimburg: ¡°Jo escric des d'Edimburg, la capital d'Esc¨°cia. ?s una ciutat de llums i ombres, un lloc que ha engendrat fil¨°sofs com David Hume, per¨° que tamb¨¦ ha donat recer a nombrosos actes i personatges terribles. Explorant Edimburg amb detall, intento llan?ar llum sobre el m¨®n en general. I de material no en falta¡±.

El ¡®Brexit¡¯ ser¨¤ un tema essencial en la novel¡¤la negra, per¨° fan falta un parell d¡¯anys per escriure sobre el desastre que estem vivint

Considerat com el millor hereu del realisme social de William McIlvanney, l'autor de La biblia de las tinieblas?ha incidit en el valor que t¨¦ la literatura, i especialment la novel¡¤la negra, per ¡°entendre el caos en qu¨¨ estem immersos, assenyalar els culpables i intentar fer aflorar un sentit de just¨ªcia. La novel¡¤la negra ens parla del complex m¨®n moral, social i pol¨ªtic en qu¨¨ vivim. En el fons, planteja un interrogant molt simple: per qu¨¨ els ¨¦ssers humans segueixen fent-se coses terribles els uns als altres, a ells mateixos i al planeta?¡±, es pregunta Rankin, originari de Fife, un petit territori paradigma de la prol¨ªfica tradici¨® negra d'Esc¨°cia, cristal¡¤litzada en l'anomenat Tartan Noir i on han nascut, entre d'altres, Val McDermid o Ian Banks.

El somriure, poc habitual, que mostrava a l'atape?da sala de la seu de RBA a Barcelona ha desaparegut quan ha entrat de ple en els temes d'actualitat. "El Brexit ser¨¤ un tema essencial en la novel¡¤la negra, per¨° fan falta encara un parell d'anys per escriure sobre el desastre que estem vivint. Segur que es faran novel¡¤les negres sobre el Brexit, per¨° no ser¨¦ jo qui les escrigui", ha assegurat en la roda de premsa posterior a la cerim¨°nia en qu¨¨, amb tota la seva habilitat dial¨¨ctica, s'ha mostrat contrari a la independ¨¨ncia d'Esc¨°cia per raons purament pr¨¤ctiques.

Pel que fa a l'etern debat sobre el futur de la novel¡¤la negra, Rankin, que no semblava gaire preocupat per la salut del g¨¨nere, ha assegurat que la ficci¨® criminal canviar¨¤ perqu¨¨ "hi ha nous lectors que demanen altres coses".

Una llarga hist¨°ria d¡¯amor

"Rebus ¨¦s un paio dif¨ªcil d'estimar, no s¨¦ per qu¨¨ la gent se l'estima", ha afirmat despr¨¦s un Rankin radiant i alhora seri¨®s. Perros salvajes ¨¦s la vintena novel¡¤la de la s¨¨rie de John Rebus, l'¨²ltim policia de la seva esp¨¨cie. El personatge es presenta al p¨²blic el 1987, quan Ian Rankin debuta amb Nudos y cruces?(la seva tercera novel¡¤la, escrita quan estudiava o feia que estudiava Filologia Anglesa), una hist¨°ria sobre un psic¨°pata que segresta joves i les escanya. En aquell moment Rebus t¨¦ 41 anys i encara li queda molt per fer, per¨° ja estableix les l¨ªnies vermelles del personatge: exmilitar, sentimentalment inestable, tossut, justicier, bevedor, un pare dif¨ªcil, un marit divorciat, un home solitari.

El 2007 Rankin jubila Rebus a?La m¨²sica del adi¨®s?(RBA, traducci¨® de Francisco Mart¨ªn Arribas), una manera crepuscular i grandiosa de dir "fins aviat" a un personatge que ha acompanyat i ha envellit amb el lector durant 17 novel¡¤les, 20 anys. Despr¨¦s de diverses anades i vingudes, ara, ja jubilat, beu tant com abans, de vegades m¨¦s, t¨¦ la mateixa afici¨® per buscar-se problemes, el mateix odi per les jerarquies; ¨¦s un misantrop professional amb molta motxilla, menys il¡¤lusions, si ¨¦s que alguna vegada en va arribar a tenir, i un policia que cita menys Whitman i Dostoievski, de qui mai ha deixat de llegir Crim i c¨¤stig.

Rebus torna a escena com a assessor de la policia per resoldre assumptes bruts en qu¨¨ est¨¤ immersa la seva n¨¨mesi, alg¨² massa dolent i massa semblant a Rebus, el mafi¨®s Big Ger Cafferty. Al costat seu tindr¨¤ el seu fidel Siobhan i Malcon Fox, el detectiu d'Assumptes Interns que Rankin va crear quan va intentar jubilar sense ¨¨xit Rebus. Fox t¨¦ les seves ombres, per¨° en ess¨¨ncia ¨¦s el contrari que Rebus: un policia recte, que fa el que se suposa que ha de fer, que lluita contra les seves febleses i combat sense pietat les dels altres. La parella que formen ¨¦s de vegades irritant, de vegades perfecta. Per¨° Fox no existiria sense Rebus, perqu¨¨ el sarcasme, el cinisme, la intel¡¤lig¨¨ncia i el gust pel costat fosc del vell policia no acaben d'anar-se'n. Ara fins i tot ha guanyat un premi internacional.