Alguns malentesos

Diuen que confonc la part amb el tot. Per no abusar de les el¡¤lipses ni marejar el lector: ho va sostenir aqu¨ª diumenge passat el col¡¤lega Francisco Morente. Va afegir, condescendent, que ¨¦s una patologia comuna entre els nacionalistes. En canvi, els pseudointernacionalistes d'esquerres que, de fet, defensen amb fervor l¡¯statu quo, aquests no es desvien gens de la m¨¦s recta ra¨® ni del m¨¦s rigor¨®s fair play intel¡¤lectual, com es veur¨¤ en els par¨¤grafs seg¨¹ents.

El pretext per a l'article del professor Morente ¨¦s l'afirmaci¨®, que vaig fer en una tribuna anterior, que la guerra civil de 1936-39 s¨ª que va ser contra Catalunya. I el ganxo argumental al qual s'aferra, tot i manipular-lo grollerament, ¨¦s la tesi ¡ªgaireb¨¦ fa vergonya repetir-la, de com n¡¯¨¦s d¡¯¨°bvia¡ª segons la qual la Catalunya del primer ter? del segle XX era ¡°un territori amb una identitat espec¨ªfica¡±. Segons Morente, aix¨° implica que ¡°altres possibles identitats catalanes no ho serien veritablement o ho serien de forma insuficient¡±.

No, company, no. El que vaig voler dir i vaig dir ¡ªa condici¨® de ser llegit sense ulleres unionistes¡ª ¨¦s que la Catalunya republicana era el resultat d'una evoluci¨® de segles; d'una hist¨°ria, una institucions i unes lleis singulars fins al 1714, d'una revoluci¨® industrial ¨²nica al sud dels Pirineus, d'una Renaixen?a, d'uns moviments socials i culturals que havien donat lloc a un pa¨ªs amb unes caracter¨ªstiques distintives. El proc¨¦s hist¨°ric que acabo de resumir era una realitat en la qual tenien cabuda opinions pol¨ªtiques, projectes socials i expressions ling¨¹¨ªstiques dispars. I d'aquesta Catalunya posse?dora d'una identitat espec¨ªficament complexa emanaven ¡ªamb les seves contradiccions i els seus antagonismes de vegades sagnants¡ª des del catalanisme burg¨¨s i conservador fins als obrerismes republic¨¤, ¨¤crata o socialista, passant pel reformisme nacionalista i mesocr¨¤tic. Nom¨¦s se n'havia autoexcl¨°s la marginal extrema dreta espanyolista que va des d¡¯Alfonso Sala Argem¨ª fins a la Pe?a Ib¨¦rica i la Falange.

Doncs b¨¦, insisteixo (i ho faig sense missatges impl¨ªcits, ni subtextos): els militars colpistes de l'estiu de 1936 (ells, no ¡°Espanya¡±) van lliurar la seva guerra ¡°d¡¯Alliberament¡± contra l'especificitat catalana. Contra les seves m¨²ltiples expressions i matisos: el catalanisme ¡°fenici¡± i ¡°plutocr¨¤tic¡± (els membres de la Lliga ralli¨¦s a Franco van haver d¡¯expiar molt, i mai van deixar de ser sospitosos), el ¡°separatisme¡± d¡¯Esquerra, el revolucionarisme de llibertaris i comunistes ¡ªque, durant la guerra, havien rivalitzat a trets¡ª, etc¨¨tera. Al Camp de la Bota van caure, indistintament, castellanoparlants i catalanoparlants, membres de la CNT i del PSUC, nacionalistes d¡¯Esquerra i gent l'¨²nica p¨¤tria de la qual era la humanitat. Per¨°, per al franquisme, tots eren enemics, tots havien sorgit d'aquella Catalunya dotada d'una personalitat espec¨ªfica i, per tant, tots representaven ¡°l¡¯Anti-Espanya¡±. Juntament amb els ¡°rojos¡± de la resta de l¡¯Estat, ¨¦s clar.

No s¨¦ si el professor Morente coneix aquella frase d'un discurs de Franco de 1944 en la qual parla de la conveni¨¨ncia de ¡°descongestionar les grans i perilloses concentracions industrials de Barcelona i Biscaia¡±. Encara que aquesta idea no arrib¨¦s a executar-se, resulta simptom¨¤tica de l'actitud profunda del r¨¨gim pel que fa als dos territoris, Catalunya i el Pa¨ªs Basc, que presentaven dues identitats espec¨ªfiques percebudes com a antag¨°niques respecte a la idea i el projecte d'Espanya que la dictadura encarnava. Que, encara al 1971-73, el Consell Nacional del Moviment dediqu¨¦s pon¨¨ncies i debats al ¡°problema catal¨¤¡± (no al ¡°problema andal¨²s¡± ni al ¡°problema madrileny¡±) tal vegada ajudi a entendre el que vull dir; perqu¨¨ d¡¯antifranquistes, n¡¯hi havia a tot arreu, no?

Tot aix¨° no impedeix, naturalment, que existissin catalans franquistes, i catalans beneficiaris del franquisme, i catalans acomodats al franquisme. Ara b¨¦, equiparar aquest franquisme catal¨¤ per assentiment o inhibici¨® amb l'actitud de ¡°molts alemanys¡± respecte de Hitler em sembla una barbaritat en termes hist¨°rics i una ins¨ªdia en termes morals. A Hitler el van votar lliurement, al llarg d'una d¨¨cada, milions d'alemanys, fins a al?ar-lo al poder per la via constitucional. A Franco, que jo s¨¤piga, mai el va votar lliurement ning¨², i per descomptat no ¡°centenars de milers de catalans¡±. Adaptar-se i aprofitar el resultat d'una guerra civil no ¨¦s el mateix que ajudar el feixisme a guanyar unes eleccions.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador