La Diada de l¡¯any vinent

Torna el setembre ¨Cdes de fa cinc anys, un dels moments clau de la pol¨ªtica catalana¨C i torna la Diada. Aquest any torna, potser aparentment, amb menys trempera, amb menys somriures i amb un cansament palpable degut a la sensaci¨® de bloqueig pol¨ªtic, a l¡¯estat (ja portem un any amb un govern en funcions) i tamb¨¦ a Catalunya: una q¨¹esti¨® de confian?a a la cantonada, els pressupostos encara no acordats, una certa par¨¤lisi legislativa, un full de ruta ja enormement q¨¹estionat i unes discussions d¡¯acr¨°nims de les quals la majoria de la ciutadania s¨ª que sembla haver desconnectat.

I torna la Diada aquest cop precedida per m¨¦s pol¨¨miques que mai, probablement per dues raons. En part perqu¨¨, en un context de menys mobilitzaci¨® massiva, posicions i actituds de certs sectors m¨¦s radicalitzats hi tenen m¨¦s veu. Per¨° tamb¨¦, i sobretot, perqu¨¨ Catalunya est¨¤ al bell mig d¡¯una reconfiguraci¨® d¡¯espais pol¨ªtics i de q¨¹estionament dels equilibris tradicionals sense precedents. Dins del m¨®n independentista continua la compet¨¨ncia pel lideratge d¡¯aquell camp, tot i que amb el tancament en fals de la crisi de CDC (que est¨¤ ben lluny de ser resolta, i no nom¨¦s per la q¨¹esti¨® del nom) la balan?a sembla decantar-se cap als republicans. Per¨° m¨¦s en general tot el sistema de partits es troba en un estat de transformaci¨®: al PSC, precisament en aquests dies es plantegen canvis en els lideratges; i l'anunciada aparici¨® d¡¯un nou subjecte pol¨ªtic que haur¨¤ de n¨¦ixer de la conflu¨¨ncia del m¨®n dels Comuns, de Podem i de ICV-EUiA engresca alguns i atemoreix d¡¯altres, per¨° segurament impacta sobre les previsions de tots, per la potencialitat que ha demostrat en les ¨²ltimes convocat¨°ries electorals.

Tots aquests elements han emmarcat la dura campanya electoral del juny, i dins d¡¯aquest context tamb¨¦ s¡¯han de llegir les dur¨ªssimes pol¨¨miques de l¡¯estiu, sobretot les cr¨ªtiques del m¨®n independentista ¨Ci especialment, d¡¯ERC¨C, cap als Comuns i cap als partits de la conflu¨¨ncia. Ara han interessat la mem¨°ria hist¨°rica, precisament ara com no podia ser d¡¯una altra manera; les vicissituds de la situaci¨® pol¨ªtica postelectoral a l¡¯Estat (amb esperp¨¨ntiques derivades com ara l¡¯elecci¨® de la Mesa del Congr¨¦s i l¡¯actuaci¨® dels postconvergents), ara, evidentment, m¨¦s en general, el futur pol¨ªtic del pa¨ªs.

En aquest clima s¡¯arriba a un 11 de setembre que aquest any se celebra m¨¦s que mai, al menys des d¡¯un punt de vista quantitatiu. Fins i tot el PP i C¡¯S han anunciat que hi faran actes. Tanmateix, el gruix de la cosa s¡¯est¨¤ jugant ¨Cpol¨ªticament parlant¨C en tres actes separats. El primer ja s¡¯ha celebrat a Sant Boi, organitzat per ERC, Podem i la CUP, i ha enfurismat l¡¯antiga CDC, temerosa que sigui la llavor d¡¯un nou tripartit. Malgrat les evidents difer¨¨ncies de discurs entre les tres forces, ha quedat clar que existeix un canal de di¨¤leg. El segon tamb¨¦ es far¨¤ a Sant Boi, organitzat el dia 11 al mat¨ª pels Comuns i els partits de la conflu¨¨ncia. Finalment el tercer punt, el macroacte descentralitzat organitzat per l¡¯ANC i ?mnium Cultural, al qual ¨Ctot i no compartir el full de ruta del Govern¨C participaran tamb¨¦ els diputats de Podem al Parlament de Catalunya, l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el cap de files d¡¯En Com¨² Podem, Xavier Dom¨¨nech, per¨° no ICV- EUiA.

Es diria, doncs, que el m¨®n pol¨ªtic catal¨¤ est¨¤ m¨¦s dividit que mai a les portes de la Diada i que ho est¨¤ especialment sobre el tema nacional. Mirat des de m¨¦s a prop, potser no ¨¦s ben b¨¦ aix¨ª: hi ha partits que participen a les tres convocat¨°ries i, malgrat el soroll, i juntament amb les tremendes batusses (sobretot al m¨®n dels mitjans i de les xarxes socials), hi ha missatges de distensi¨® i ¨Caix¨° sembla¨C voluntat de recollir-los. Des el moment en que Jordi Cuixart, president d¡¯?mnium Cultural, diu que la manifestaci¨® que la seva organitzaci¨® convoca est¨¤ oberta a tothom, encara que no sigui independentista, i Ada Colau diu que hi participar¨¤ sense recolzar el pla de Junts pel S¨ª i subratllant que qualsevol projecte realment nacional ha d¡¯aglutinar la majoria social sense exclusions, potser hi ha alguna cosa que s¡¯est¨¤ movent cap a una reformulaci¨®.

Potser des de diferents espais es comen?a a veure la necessitat no tant de trobar abstractes posicions interm¨¨dies, sin¨® de trencar amb el processisme dels ¨²ltims anys. Aquest processisme, alhora que ha transformat en un presumpte conflicte pol¨ªtic-nacional all¨° queera un mer conflicte partidista (o una forma de superviv¨¨ncia), ha generat una confrontaci¨® sempre esp¨²ria ja que en comptes de posar sobre la taula projectes concrets, viables i amb afany de consens, s¡¯ha resolt senzillament mesurant el grau de ¡°patriotisme¡± dels implicats.

La monopolitzaci¨® del tema de la independ¨¨ncia al debat p¨²blic ha hooliganitzat la pol¨ªtica catalana i ha amena?at seriosament elements sensibles de la pr¨°pia gram¨¤tica democr¨¤tica del pa¨ªs, com ha demostrat la publicaci¨® del manifest en favor del monoling¨¹isme. Per paradoxal que pugui semblar, el processisme ha postergat el debat sobre la sobirania: en definitiva, sobre sobre all¨° que els catalans volen que les seves institucions facin per millorar les seves vides de cada dia. Potser arriba ara l¡¯hora de replantejar el tema sobre bases noves per perfilar primer el ¡°qu¨¨¡± i despr¨¦s el ¡°com¡± o la configuraci¨® concreta que aquest ¡°com¡± pugui agafar, tamb¨¦ ¨Cper¨° no ¨²nicament¨C, pel que fa a les relacions amb l¡¯Estat. No ¨¦s pas f¨¤cil i amb la dura confrontaci¨® dels ¨²ltims anys, tampoc es tenen garanties d¡¯¨¨xit.

Alguns moviments fan pensar que aquest plantejament es pugui obrir cam¨ª una mica en totes les celebracions, encara que all¨° que s¡¯ha d¡¯esperar ¨¦s que hi sigui en la ment de la majoria de la gent que sortir¨¤ a manifestar-se, en qualsevol de les convocat¨°ries previstes. Perqu¨¨ l¡¯any vinent es pugui celebrar, sense processismes, una gran i unit¨¤ria nova Diada.