Un sufl¨¦ de granit

Si ho penses una mica, resulta pat¨¨tic. Durant els cinc o sis anys que han passat des que va fer eclosi¨® la reivindicaci¨® independentista catalana, l'¨²nica resposta consistent i sostinguda de l'antiindependentisme civil ¡ª¨¦s a dir, pol¨ªtic i medi¨¤tic, sense comptar les hostilitats de l'aparell fiscal i judicial ni l'actuaci¨® de les clavegueres policials¡ª ha passat per minimitzar la for?a num¨¨rica d'aquella reivindicaci¨®, regatejar la xifra d'assistents a cada una de les grans manifestacions i posar ¨¨mfasi en qualsevol indici, real o imaginari, de desgast de la mobilitzaci¨® per proclamar tot seguit que el sufl¨¦ ja va baixant.

Des de l'Onze de Setembre del 2012, hi ha hagut en aquesta data una enorme manifestaci¨® de format cl¨¤ssic per l'Eixample; i una cadena humana de m¨¦s de 400 quil¨°metres de longitud de nord a sud; i una ¡°V¡± gegantina que omplia les dues avingudes m¨¦s grans de Barcelona; i un riu hum¨¤ de punta a punta de la Meridiana, i diumenge passat grans concentracions a cinc ciutats diferents del pa¨ªs.

Al llarg d'aquestes Diades, s¡¯ha demanat a la ciutadania que es concentr¨¦s a la capital o s¡¯escamp¨¦s pel territori, que es pos¨¦s samarretes vermelles, grogues o blanques, que agit¨¦s cartolines d'aquest o d'aquell color, que se situ¨¦s ordenadament al llarg de centenars d'espais numerats... I, en comptes de passar de tot, tocar el dos a la platja o posar-se sota un bon aire condicionat, la ciutadania ha respost disciplinada i entusiasta en quantitats que representen entre un 11% i un 20% de la poblaci¨® catalana total, comptant des dels nounats fins als nonagenaris. O sigui, com si a la resta de l'Estat es mobilitzessin, el mateix dia i per una mateixa causa, entre 5 i 9 milions de persones durant quatre anys seguits.

Davant d¡¯aquesta realitat, la resposta ha consistit a desencadenar rid¨ªcules guerres de xifres. Aquells mateixos mitjans i sensibilitats ideol¨°giques que, per exemple el 2005, asseguraven que havien posat diverses vegades 1,5 o 2 milions de persones a la Castellana ¡°en defensa de la fam¨ªlia¡±, ¡°per la llibertat de l'ensenyament¡±, en definitiva, contra Zapatero, comptabilitzen ara amb una mesquinesa grotesca els manifestants independentistes.

La senyora Mar¨ªa de los Llanos de Luna els suma amb una calculadora dissenyada per Jorge Moragas. I ¡ªnovetat significativa d'aquest any¡ª els alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida s'afegeixen a l'afany unionista per rebaixar l'amplitud del clamor per la Rep¨²blica Catalana. I pensar que ?ngel Ros apareixia, fa ben poc, com el l¨ªder del ¡°sector catalanista¡± del PSC! Clar que ara governa guiat per Ciutadans, i aquestes coses modifiquen fins i tot l'aritm¨¨tica...

Potser ells no se n'adonen ¡ªi si ¨¦s aix¨ª, seria pat¨¨tic¡ª, per¨° les al¡¤lusions cont¨ªnues a la ¡°fatiga¡± i el ¡°cansament¡± dels catalans respecte al proc¨¦s, els titulars del tipus ¡°la Diada es desinfla¡± o ¡°els independentistes perden for?a¡±, les apel¡¤lacions a una suposada ¡°majoria silenciosa¡± unionista, comporten un parell de contradiccions serioses. Una: si els partits i els mitjans que repeteixen aquesta can?¨® se la creuen, llavors el que seria intel¡¤ligent per part seva seria aconseguir al m¨¦s aviat possible ¡ªi ells ho poden aconseguir¡ª que se celebr¨¦s un refer¨¨ndum que, si registr¨¦s amb prou feines el 25% o el 30% de vots per la independ¨¨ncia, resoldria la q¨¹esti¨® per sempre m¨¦s i enfonsaria els de l'estelada en el rid¨ªcul.

L'altra: si ¨¦s tan evident que els independentistes s¨®n una minoria, i a m¨¦s minvant, com ¨¦s possible que Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa Margallo, home culte i intel¡¤ligent, parli del risc de ¡°la dissoluci¨® d'Espanya¡± com d'un perill que situa en el mateix nivell de versemblan?a que la crisi econ¨°mica (de la qual encara no hem sortit) o que un gran atemptat terrorista (que ja vam patir i podem tornar a patir)?

No, la manera efectiva que als actes reivindicatius de la Diada hi vagi menys gent no ¨¦s utilitzar la policia local com a goma d'esborrar manifestants. Es tractaria d'oferir als catalans independentistes alguna cosa m¨¦s que menyspreu i negaci¨®, alguna proposta en positiu, cre?ble i respectuosa, capa? de seduir-ne almenys una part i allunyar-los del crit d'independ¨¨ncia! Mentre aix¨° no passi ¡ªi sembla que no hi ha ni el m¨¦s petit indici¡ª, l'anomenat ¡°proc¨¦s¡± ser¨¤ un sufl¨¦, s¨ª; per¨° un sufl¨¦ de granit.