La Generalitat va reduir un 51% la inversi¨® en escoles bressol en la crisi

Un de cada tres nens catalans de menys de tres anys va a la guarderia. Es tracta d'un alt percentatge d'escolaritzaci¨® si es compara amb la mitjana estatal, per¨° ¨¦s m¨¦s discutible si es mira amb lupa. Les xifres ballen molt entre els municipis i, segons un informe de la Fundaci¨® Bofill, la desinversi¨® de la Generalitat i la falta d'un lideratge p¨²blic en el sector han complicat l'acc¨¦s i la cobertura del servei a les fam¨ªlies m¨¦s desfavorides. Per comen?ar, l'aportaci¨® del Govern catal¨¤ a les guarderies s'ha redu?t un 51,4% des del 2009 (va passar de destinar 1.800 euros per nen en el curs 2010-2011 a 875 l'any 2012-2013).

L'informe constata que, com a resposta a les retallades de la Generalitat ¨Ctamb¨¦ va eliminar les ajudes per a l'escolaritzaci¨® de nens en situacions desfavorides i va reduir les subvencions a guarderies privades¨C, les fam¨ªlies i els ajuntaments han hagut d'assumir el pes del servei. Els consistoris locals han assumit dos ter?os de les retallades i han traspassat la resta a les fam¨ªlies en forma d'un augment de les quotes escolars. Segons l'estudi, les quotes de les guarderies a Barcelona van passar de 134 euros el 2009 a 161 el 2014. El preu del menjador va augmentar tamb¨¦ un 21%.

En els municipis amb menor nivell educatiu i m¨¦s atur, hi ha m¨¦s d¨¨ficit de guarderies.

A falta d¡¯un control i lideratge institucional clar ¨Cno hi ha un sistema p¨²blic de guarderies malgrat que la Generalitat t¨¦ la compet¨¨ncia exclusiva de l'educaci¨® infantil¨C, els ajuntaments han pres les regnes de la situaci¨®, cadascun a la seva manera. En els ¨²ltims 15 anys, Catalunya ha passat de tenir 327 centres p¨²blics a 925, per¨° el repartiment ha estat desigual. "La cobertura de les guarderies varia notablement entre territoris, es mou entre el 21% d'escolaritzaci¨® a Santa Coloma de Gramenet i el 61% d'Esplugues de Llobregat", diu l'informe.

Darrere del codi postal s'amaguen les fortes desigualtats que hi ha en l'acc¨¦s a les guarderies catalanes. A la ciutat de Barcelona, per exemple, nom¨¦s s'ha pogut atendre el 56% de la demanda. "En els grans municipis urbans hi ha un d¨¨ficit de places greu i l'exc¨¦s d'oferta es concentra en municipis petits i mitjans que, despr¨¦s de la crisi i la baixada de la natalitat, tenen dificultats per mantenir obertes les guarderies", assenyala l'informe.

Per¨° les desigualtats no es queden nom¨¦s en un buit entre l'oferta i la demanda. Encara que la guarderia s'ha configurat tamb¨¦ com un instrument per reduir les desigualtats socials, l'estudi posa de manifest que, a la pr¨¤ctica, aquesta premissa no es compleix: en els municipis amb menys nivell educatiu i m¨¦s atur, hi ha m¨¦s d¨¨ficit de guarderies. "Entenem que hi ha m¨¦s necessitat en aquells municipis en qu¨¨ la poblaci¨® t¨¦ un baix nivell educatiu i atur elevat, ¨¦s a dir, adults amb m¨¦s risc d'exclusi¨® social i econ¨°mica, i per tant, amb m¨¦s probabilitat de transmetre aquestes dificultats als seus fills", apunta la investigaci¨®. No obstant aix¨°, l'estudi alerta que "hi ha indicis qualitatius" que assenyalen que els nens que van a les guarderies p¨²bliques poden estar sobrerepresentant les fam¨ªlies de classe mitjana alta.