La Merc¨¨ hi diu la seva
La llengua i la conjuntura pol¨ªtica catalana, vespers dels pregons de les festes de Barcelona
Esbroncades, xiulets, sirenes, crits, manifestacions i contramanifestacions. Amb m¨¦s o menys volum, el so de fons de la pla?a de Sant Jaume sempre s¡¯ha escolat per les portes del Sal¨® de Cent en els pregons que donen inici a les festes de la Merc¨¨. Durant anys, i govern¨¦s qui govern¨¦s, ha estat el lloc escollit per a tot tipus de protestes: vagues de metro, d¡¯autob¨²s, per retallades en la sanitat, en l¡¯educaci¨®, reivindicacions dels barris, desnonaments... Una realitat de Barcelona i de les seves infinites mirades que de vegades ha esquitxat els pregons perqu¨¨ aix¨ª ho han volgut els personatges de la cultura, la ci¨¨ncia o la comunicaci¨® que han tingut el privilegi de ser pregoners de la Merc¨¨. Per¨° aix¨° mai ha estat objecte de pol¨¨mica. En els ¨²ltims deu anys, el que s¨ª que ha desencadenat cert enrenou al voltant del preg¨® han estat dues q¨¹estions: la llengua ¡ªsi s¡¯utilitzava el castell¨¤¡ª i el moment pol¨ªtic que viu Catalunya.
La bronca m¨¦s sonada ¡ªsempre extramurs del Sal¨® de Cent perqu¨¨ a dins mana la correcci¨®¡ª va ser la que va acompanyar l¡¯escriptora i periodista Elvira Lindo, pregonera de la Merc¨¨ el 2006. La crida a la vaga general i al dret a l¡¯autodeterminaci¨® de Catalunya que va fer el poeta Joan Margarit, el 2010, sorprengu¨¦s, en aquest cas, les files socialistes de l¡¯Ajuntament barcelon¨ª, llavors liderat per Jordi Hereu. I ara, el 2016, la designaci¨® de l¡¯escriptor i cronista pol¨ªtic i de la ciutat Javier P¨¦rez And¨²jar, que pronunciar¨¤ avui el preg¨®, ha desencadenat una cosa inaudita en la hist¨°ria dels pregons de la ciutat des de 1977: que se n¡¯organitzi un d¡¯alternatiu en un altre punt de la ciutat perqu¨¨ l¡¯acusen de significar-se contra la independ¨¨ncia en els seus articles publicats en aquest diari.
¡°Un preg¨® ¨¦s el que ¨¦s, no ¨¦s un manifest en si mateix, ¨¦s l¡¯acte de plena llibertat de qui el pronuncia. Tampoc ha de tenir una lectura pol¨ªtica, l¡¯elecci¨® del pregoner. Jo mai vaig pensar en si eren independentistes o no, mai he mirat si hi havia carnet pol¨ªtic¡±, argumenta l¡¯exalcalde socialista Jordi Hereu. L¡¯elecci¨® del pregoner recau directament en l¡¯alcalde, que sol prendre la decisi¨® amb l¡¯assessorament de l¡¯Institut de Cultura municipal (ICUB). ¡°El que busc¨¤vem eren personatges de la cultura i d¡¯altres sectors que retratessin la ciutat des del seu punt de vista. Per tenir una idea de les moltes Barcelones que hi ha i que totes elles s¨®n Barcelona¡±, afegeix. A Hereu, la pol¨¨mica al voltant d¡¯Elvira Lindo, a la Merc¨¨ del 2006, el va agafar gaireb¨¦ per sorpresa quan feia tot just 15 dies que era alcalde despr¨¦s de ser designat per Joan Clos quan aquest va ser nomenat ministre d¡¯Ind¨²stria i Turisme amb l¡¯executiu de Jos¨¦ Luis Zapatero. Va ser Clos qui va designar l¡¯escriptora.
Hereu: ¡°Un preg¨® ha de ser, en certa manera, divertit, creatiu i, ¨°bviament, no problem¨¤tic¡±
A ella, deu anys m¨¦s tard, la ¡°tristesa¡± de l¡¯experi¨¨ncia encara li dura: ¡°Ho vaig passar fatal. Jo no anava en defensa del castell¨¤ i ho vaig viure com un atac. Em van fer mal els comentaris de si jo tenia l¡¯altura suficient per ser pregonera. A mi m¡¯ho va demanar l¡¯Ajuntament de Barcelona, i en cap moment vaig imaginar que es convertiria en una q¨¹esti¨® pol¨ªtica¡±, recorda. Mentre ella proclamava sentir-se ¡°barcelonina¡± pels seus records dels viatges quan era nena i per la seva admiraci¨® al m¨®n de les lletres tan arrelat a la capital catalana, a fora, a la pla?a de Sant Jaume, es vivia tensi¨® entre una manifestaci¨® en contra de la pregonera, convocada per la Plataforma de Defensa de la Llengua Catalana, i una altra a favor amb cartells de ¡°Tots som Elvira Lindo¡± que portaven els que van enarborar la defensa de l¡¯escriptora i autora de personatges com Manolito Gafotas . Entre aquests ¨²ltims, un jove Albert Rivera que es presentava com a cap de llista de les eleccions auton¨°miques d¡¯aquell any per Ciutadans. ¡°Em van disgustar especialment alguns pronunciaments perqu¨¨ van ser molt agressius i antip¨¤tics amb mi i em va saber molt greu l¡¯ambient que s¡¯havia generat, encara que reconec que en el preg¨® em vaig sentir molt acollida i acompanyada per tots els que estaven al Sal¨® de Cent¡±. Lindo es va quedar tan impactada per l¡¯experi¨¨ncia que reconeix que no es va acostar a Barcelona durant un temps: ¡°?s clar que ho he superat, tot i que ara ho he tornat a recordar amb l¡¯embolic que li han muntat a P¨¦rez And¨²jar¡±.
La protesta pol¨ªtica d¡¯aquell any va portar a l¡¯abs¨¨ncia de quatre regidors d¡¯Esquerra Republicana a l¡¯acte del preg¨®. Una plantada que va ser encap?alat pel llavors cap de files d¡¯ERC, Jordi Portabella. ¡°Per¨° d¡¯aqu¨ª a organitzar un preg¨® alternatiu hi ha un tros i em sembla un salt qualificatiu¡±, considera Hereu, que tampoc ent¨¦n com des d¡¯algunes files del consistori se n¡¯¡°alimenti¡± un a la contra.
Quina ¨¦s la missi¨® del preg¨® de la Merc¨¨? ?s un acte institucional en qu¨¨ tradicionalment, els que el pronuncien, incardinen la seva visi¨® i les viv¨¨ncies que tenen de la ciutat. Fins i tot, no poques vegades t¨¦ tocs de carta als Reis Mags pels desitjos dels pregoners projectats sobre la ciutat. ¡°Jo entenc que ha de ser, en certa manera, un acte divertit i creatiu i, per descomptat, no problem¨¤tic¡±, resumeix Hereu que, fidel a aquest ideari, va escollir en els seus quatre anys de mandat la cient¨ªfica Pepita Castellv¨ª (2007), el cantant i artista Jaume Sisa (2008), les actrius Montserrat Carulla i la seva filla Vicky Penya (2009) i el poeta Joan Margarit (2010). Des de la reivindicaci¨® de Castellv¨ª de la ci¨¨ncia com a motor de vida de l¡¯ocean¨°grafa i les seves crides d¡¯atenci¨® pel mal tracte a la naturalesa, destacant el paper de Barcelona en el desenvolupament de la ci¨¨ncia, passant per la xerrada m¨¤ a m¨¤ de les dues actrius sobre les seves Barcelones, i la declaraci¨® somiadora de Sisa d¡¯una Barcelona ¡°gal¨¤ctica¡±, fins a arribar al preg¨® de Margarit que, entre vers i vers, va deixar lliscar la seva crida a la vaga general i la seva proclama pel dret a l¡¯autodeterminaci¨® en un any, el 2010, que es va veure convulsionat per una vaga general i les manifestacions en defensa de l¡¯Estatut despr¨¦s de la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional.
Des de l¡¯any d¡¯Elvira Lindo es va evitar una de les pol¨¨miques, la de la llengua, perqu¨¨ a partir del 2006 tots els pregoners es van expressar en catal¨¤. Una cosa deliberada? ¡°No. No va ser una decisi¨® pol¨ªtica que el pregoner parl¨¦s en catal¨¤ i no en castell¨¤. L¡¯elecci¨®, en el meu cas, no va ser mai per q¨¹esti¨® d¡¯idioma perqu¨¨ Barcelona ha convidat moltes persones a ser pregoners, amb independ¨¨ncia de la llengua que utilitzessin¡±, diu Hereu.
Trias: ¡°Les persones elegides han de ser representatives del que es pret¨¦n que sigui Barcelona¡±
Xavier Trias, l¡¯alcalde de CiU que el 2011 va prendre el relleu als tripartits que havien governat la ciutat durant m¨¦s de tres d¨¨cades, tampoc creu que la q¨¹esti¨® de l¡¯idioma hagi de ser un desencadenant de pol¨¨mica. En qualsevol cas, els quatre que ell va designar es van expressar en catal¨¤. ¡°Del que es tracta ¨¦s qu¨¨ vols transmetre quan fas l¡¯elecci¨® del pregoner; quin missatge hi ha al darrere, i jo vaig tenir clar que les persones triades havien de ser representatives del que com a alcalde i govern preten¨ªem que fos Barcelona¡±, comenta Trias. Aix¨° ¨¦s: la Barcelona referent de la cultura, de la creativitat, de la innovaci¨® i tamb¨¦ ciutat exemple de benestar social. Seguint aquest esquema, Trias va designar pregoner el periodista Joaquim Maria Puyal (2011) com a comunicador i persona compromesa amb la defensa del catal¨¤; el cient¨ªfic i investigador Llu¨ªs Torner, director de l¡¯Institut de Ci¨¨ncies Fot¨°niques (2012), per la seva rellev¨¤ncia en la divulgaci¨® del coneixement; Ferran Adri¨¤ (2013) com a m¨¤xim exponent de la creativitat a partir de la gastronomia i un dels ambaixadors naturals de Barcelona, i N¨²ria Gispert (2014), activista social que va ser regidora amb el PSUC i el PSC en els primers consistoris de la democr¨¤cia i responsable de C¨¤ritas a Barcelona.
Cap dels seus pregoners va generar pol¨¨mica, encara que de vegades es produ?a un contrast important entre una visi¨® m¨¦s aviat optimista dels seus discursos en uns anys de fortes contestacions socials al carrer per les pol¨ªtiques de retallades. De fet, les protestes van ser habituals a la pla?a de Sant Jaume puntualment amb cada preg¨®. ¡°A mi em muntaven manifestacions any rere any¡±, recorda Trias. ¡°La llibertat del pregoner ¨¦s total, ¨¦s clar, per¨° l¡¯elecci¨® s¨ª que ha d¡¯estar motivada per l¡¯alcalde. I aix¨° ¨¦s el que no trobo en les dues eleccions que ha fet Ada Colau. No crec que hi hagi una l¨ªnia argumental¡±, afegeix.
El primer pregoner de l¡¯actual alcaldessa, l¡¯any passat, va ser Andreu Buenafuente. ¡°Podria ser amb la idea de la proximitat, de la proximitat d¡¯un bon comunicador i humorista amb la ciutadania¡±, reconeix Trias. Buenafuente va reivindicar una Barcelona amb bon humor, fins a fer de l¡¯humor una ¡°estructura d¡¯Estat¡± de la hipot¨¨tica Catalunya independent. Amb relaci¨® a P¨¦rez And¨²jar, que avui pronunciar¨¤ el preg¨®, Trias es pregunta qu¨¨ vol transmetre l¡¯alcaldessa amb la seva elecci¨®. ¡°A mi em mereix un respecte tremend com a escriptor, al qual, per cert, vaig tenir l¡¯honor de concedir el premi Ciutat de Barcelona el 2014. Es pot coincidir o no amb les seves idees, per¨° no cal posar-se nervi¨®s, i per descomptat no es pot criticar un preg¨® per endavant. No ¨¦s una frivolitat¡±, aclareix. Li sembla ¡°lamentable¡± la pol¨¨mica que ha sorgit respecte de l¡¯elecci¨® l¡¯escriptor, per¨° treu ferro a la iniciativa del preg¨® alternatiu de l¡¯actor Toni Alb¨¤, al qual acudiran dos regidors del seu grup municipal (Jordi Mart¨ª i Francina Vila): ¡°No passa res. Es tracta d¡¯una originalitat que aquest any ha pres la forma de preg¨® alternatiu, que ja veurem si ¨¦s divertit o un astracanada. Quan jo era alcalde, el contrapreg¨® me¡¯l muntaven a la pla?a de Sant Jaume, entre d¡¯altres els de la PAH¡±.
Avui es desvelar¨¤ de qu¨¨ parlar¨¤ P¨¦rez And¨²jar en el preg¨®. Si la seva traject¨°ria com a escriptor i cronista de la ciutat pot ser una pista, ¨¦s probable que el seu preg¨® discorri m¨¦s sobre les persones del carrer i les seves penes que per viaranys pol¨ªtics. El que ¨¦s segur ¨¦s que l¡¯estr¨¨pit del toc de inici desbaratar¨¤ qualsevol pol¨¨mica: ¡°Que comenci la festa¡±.
?
Els 10 pregons
Elvira Lindo (2006): "Si hagu¨¦s de justificar la meva pres¨¨ncia aqu¨ª aquesta nit, recorreria a les paraules de Tete Montoliu. Ell va dir: '?s que jo s¨®c negre'. Jo en aquest cas diria: '?s que jo s¨®c barcelonina'".
Pepita Castellv¨ª (2007): "Barcelona t¨¦ la vocaci¨® de posicionar-se com a ciutat capdavantera. L'objectiu ¨¦s que no nom¨¦s els cient¨ªfics, sin¨® els mateixos ciutadans puguin gaudir del progr¨¦s del coneixement que s'est¨¤ adquirint".
Jaume Sisa (2008): "M'agradaria una Rambla amb menys turistes pixaners i m¨¦s viatgers il¡¤lustrats, amb menys xandalls ol¨ªmpics de la pila, amb els taurons especulant amb casetes retallables i hortets metaf¨ªsics".
Montserrat Carulla i Vicky Pe?a. (2009) Carulla: "La Merc¨¨, durant el franquisme, va ser un Fidel reflex de la grisor i la mediocritat d'una dictadura". Pe?a: "Recordo els urbans amb salacot i xiulet, enfilats al pedestal que hi havia a moltes cru?lles de l'Eixample".
Joan Margarit (2010): "Potser ha arribat el moment d'acceptar que s'ha de canviar profundament la relaci¨® amb aquesta Espanya si els ciutadans de Catalunya, parlin la llengua que parlin, volem que la naci¨® esdevingui una Holanda o Dinamarca en aquest nou ordre mundial".
Joaquim Maria Puyal (2011): "Sense un projecte no hi ha vida, Barcelona necessita un projecte per avan?ar cap al futur. Pere III, Ildefons Cerd¨¤ o la gent que va saber veure la jugada del 92, aquests s¨®n els que ens marquen el rumb".
Llu¨ªs Torner (2012): "Us parla un home normal que ho fa en nom d'un col¡¤lectiu de persones, cient¨ªfics de professi¨®, que treballen en un projecte excepcional. El projecte ¨¦s la millora de la qualitat de la vida".
Ferran Adri¨¤ (2013): El cuiner va exposar els ingredients de la seva recepta de la felicitat: passi¨®, mem¨°ria i respecte pel passat, ¨¨tica i honestedat, llibertat, risc, puresa, generositat, innovaci¨®, creativitat, esfor?, capacitat de sacrifici i sentit de l'humor.
N¨²ria Gispert (2014): "Barcelona ¨¦s una ciutat acollidora en maj¨²scules. Una ciutat que ha tingut diferents onades migrat¨°ries i que ha sabut cohesionar les persones, les cultures i les tradicions".
Andreu Buenafuente (2015): "Jo tinc un problema amb la pol¨ªtica: m'interessa, per¨° no me la crec perqu¨¨ sempre em decep. Si no la segueixo de prop crec que em fotran el p¨¨l; si la segueixo de prop, tamb¨¦".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.